27 de novembre 2006

Sévigné - tastets sobre amor

Sévigné (Júlia Berkowitz) poster

|CATALÀ|
Sévigné (Júlia Berkowitz) [Costabrava films, 2004]
Marta Balletbò-Coll, direcció i guió
Júlia Berkowitz (Anna Azcona), Marina Ferrer-Amat (Marta Balletbò-Coll), Gerardo R. Valcárcel (Josep Maria Pou)


-JÚLIA: És aquesta sensació de no poder fer mai el que et proposes, de no fer mai el que necessites. A la vida tot va bé, no? O, ho sembla que va bé. Però saps que no recordo la última vegada que vaig somniar. Ni de quins somnis es tractava. Es resumeix tot en una única frase de Madame de Sévigné a la seva filla, una.: "Embarcada en la vida sense el meu consentiment".


-MARINA: Doncs jo penso que d'amor només n'hi ha un tipus, i milers els imbècils que es dediquen a etiquetar-lo.


-MARINA: Realment, per tu la teva mare va ser la teva filla Tanit, no? Perquè se la veu tan madura, i tan protectora. Sempre t'està abraçant. Què, no és la primera vegada que t'ho diuen, no?
-JÚLIA: De fet, cada vegada que vaig al psicòleg i arriba a aquest punt, curiosament deixo d'anar-hi.
-MARINA: Clar, perquè és el començament del final.
-JÚLIA: El començament del final de què?
-MARINA: El "Salve Regina" ..
-JÚLIA: Què?
-MARINA: És el "Salve Regina". Sí, qui et va fer de mare va ser la Tanit, i això és el que trobes a faltar desde fa set anys, aquest amor de mare, no, no ... no la teva filla.
-JÚLIA: Marina, però espera. Però el final de què?
-MARINA: Aquest procés de tapar el dolor per no haver tingut mare. Quan el deixis de tapar, llavors podràs dormir, podràs plorar i començaràs a viure. Deixa'm anar a sentir el "Salve Regina".


-JÚLIA: El pare de la Tanit va ser un autor britànic.
-MARINA: Què va passar?
-JÚLIA: Va passar que dues persones i dues vocacions són massa coses en joc.
-MARINA: Amb la meva ex, amb la Joanna, estàvem tan unides que vàrem ofegar la relació. Erem com, com si fóssim la mateixa cosa.
-JÚLIA: A mi em sembla que això de voler que les coses durin tota la vida és d'una immaduresa que ...
-MARINA: Però és que fa ràbia perquè jo a la Joanna al començament me l'havia estimat molt. Però no sé si és la convivencia, o ... o potser que, una relació hauria de ser oberta. Sí, jo penso que a determinada edat, quan es comença una relació si no és oberta és que no has aprés res de la vida.


-GERARDO: Tinc una teoría sobre l'amor. Si el que es vol és una parella estable mai és aconsellable escollir a algú a qui s'estimi amb bogeria. Un no pot exigir que l'estimin amb la mateixa intensitat. És absurd, naïf. Millor algú amb diferencies sòlides i irreconciliables.


Júlia Berkowitz sitting at Las Ramblas in Sévigné (Júlia Berkowitz)

|CASTELLANO|
Sévigné (Júlia Berkowitz) [Costabrava films, 2004]
Marta Balletbò-Coll, dirección y guión
Júlia Berkowitz (Anna Azcona), Marina Ferrer-Amat (Marta Balletbò-Coll), Gerardo R. Valcárcel (Josep Maria Pou)


-JÚLIA: Es esta sensación de no ser capaz de hacer lo que quieres, lo que necesitas. En la vida todo va bién. O lo parece. Pero no recuerdo cuando soñaba,ni de qué sueños se trataba. Madame de Sévigné lo resume en una frase a su hija: "Embarcada en la vida sin mi consentimiento".


-MARINA: Creo que de amor sólo hay un tipo, y miles los imbéciles que lo etiquetan.


-MARINA:De hecho, quien te hizo de madre fue tu hija Tanit. Se la ve tan madura, tan protectora ... Siempre te está abrazando. ¿Qué? Ya los has oído antes, ¿no?
-JÚLIA: Cada vez que llego aquí con el psicólogo, dejo de ir.
-MARINA: Claro, porque es el principio del fin.
-JÚLIA: ¿De qué?
-MARINA: ¡El Salve Regina!
-JÚLIA: ¿Qué?
-MARINA: El Salve Regina. Tanit te hizo de madre. Eso es lo que hechas de menos. Ese amor de madre, no a tu hija.
-JÚLIA: Espera. ¿El final de qué?
-MARINA: De ese proceso de tapar el dolor por no tener madre. Cuando dejes de taparlo dormirás, llorarás y empezarás a vivir. Déjame ir a oír el Salve.


-JÚLIA: El padre de la Tanit fue un autor británico.
-MARINA: ¿Y qué pasó?
-JÚLIA: Bueno, que 2 personas y dos vocaciones es demasiado en juego.
-MARINA: Mi ex y yo estábamos tan unidas que se ahogó la relación. Era como si fuésemos la misma cosa.
-JÚLIA: Querer que las cosas duren para siempre es una inmadurez.
-MARINA: Pero da rabia porque nos queríamos muchísimo al principio. Y después, la convivencia ... Una relación debería ser abierta. A cierta edad, cuando se empieza una relación y no es abierta, no se ha aprendido nada de la vida.


-GERARDO: Tengo una teoría sobre el amor. Si lo que se pretende es una pareja estable nunca es aconsejable escoger para ello alguién a quién se ame con locura. Uno no puede exigir que le quieran con la misma intensidad. Es absurdo, es naif. Mejor alguién con sólidas e irreconciliable diferencias.


Júlia Berkowitz and Marina Ferrer-Amat kissing each other in Sévigné (Júlia Berkowitz)

|ENGLISH|
Sévigné (Júlia Berkowitz) [Costabrava films, 2004]
Marta Balletbò-Coll, director and script writer
Júlia Berkowitz (Anna Azcona), Marina Ferrer-Amat (Marta Balletò-Coll), Gerardo R. Valcárcel (Josep Maria Pou)


-JÚLIA: It's this feeling of not being able to do what you want, what you need. In life, everything is ok. Or so it seems. I can't remember when I last dreamt. Nor what dreams they were. Something Madame de Sévigné told her daughter resumes it all. "Embarked upon life without my consent".


-MARINA: I think there's only one love and thousands of idiots who label it.


-MARINA: Actually, who acted as your mother was your daughter Tanit. She seems so mature, protective. She's always embracing you. You've heard that before, right?
-JÚLIA: Everytime I reach that point with the psycologist, I stop going.
-MARINA: Sure, that the beginning of the end.
-JÚLIA: Of what?
-MARINA: The "Salve Regina"...
-JÚLIA: What?
-MARINA: The "Salve Regina". Tanit acted as your mother and that's what you miss, that motherly love and not your daughter.
-JÚLIA: Wait. The end of what?
-MARINA: The process of concealing your pain for not having a mother. When you stop concealing it you'll sleep, cry and start to live. Let me go hear the "Salve Regina".


-JÚLIA: Tanit's father was a British author.
-MARINA: What happened?
-JÚLIA: Well, 2 people and 2 vocations are too much at stake.
-MARINA: Joanna, my ex, and I were so close that we smothered our relationship. It was as if we were the same thing.
-JÚLIA: Wanting things to last a lifetime is so immature ...
-MARINA: It makes me mad because I loved Joanna at the beginning. After, maybe it's living together, or a relationship should be open. I think that, at a certain age, when starting a relationship that isn't open, you've learned nothing about life.


-GERARDO: I have a theory on love. If what you want is a stable partner never pick someone you love madly. You can't demand to be loved with the same intensity. It's absurd, it's naïf. Someone with solid and irreconcilable differences is better.


2 comentaris:

  1. no m'ha agradat mai el josep maria pou...no se perquè. es d'aquests actors que els hi tinc mania però no se el motiu. em pasa el mateix amb el carmelo gomez.jaja. (pobrets)

    aquesta foto dels "minoria" es bonisima.tots fan una cara rara!

    demà tens "deures" al meu fotolog... si ho vols fer clar. ;)

    peto!

    ResponElimina
  2. Llevo pensando un buen rato sobre la teoría del amor (GERARDO). Y de tanto pensar ya he enloquecido. Sólo existe la dualidad
    - pasión = poco tiempo
    - estabilidad = aburrimiento con pareja diferente a ti.

    Joder, podían haberlo dicho antes, con el libro de instrucciones, y así no nos llevamos estos desencuentros tan a menudo.

    Pero también espero que la teoría falle, aunque si es teoría, llevará consigo una demostración. Es cierto, oh, es el fin! Ve lo que ha conseguido conmigo por hacerme pensar. Necesito mi dosis de televisión vacía. Saludos.

    ResponElimina