29 de gener 2007

Silenci que no arriba

|CATALÀ|
Qui no escolta és perquè no vol o perquè no pot. Silenci, tan volgut silenci. Contínuament tinc alguna mena de fressa que m'envolta. Tan pot ser la ràdio, la torradora quan acaba, la televisió, la música, el bullir de l'arròs, els cotxes, el teclejar, les meves passes, el batre un ou, el trencament de les fulles quan la roda de la bici hi passa per sobre, el vent, el gos bordant, la veïna cridant, un boli que cau ... En aquesta vida no hi ha manera d'estar tranquil, d'assaborir l'absència de so. No m'agrada definir les coses com a negació d'altres, però en aquest cas quin altra manera tindria de definir el silenci. Sóc jo mateixa que em maltracto i no deixo descansar la meva ment, sempre ocupada amb un o altre so. És por de deixar-la lliure i absent de so, o bé, el costum. Necessito parar i pensar. Ja m'ho van dir que fins que no parés tota una setmana i m'ho prengués en serio, no podria resoldre aquest mar de fons de em neguiteja.


|CASTELLANO|
Quien no escucha es porque no quiere o porque no puede. Silencio, tan ansiado silencio. Continuamente tengo sonidos que me rodean. Tanto puede ser la radio, la tostadora al acabar, la televisión, la música, el hervir del arroz, los coches, el teclear, mis pasos, el batir un huevo, las hojas secas cuando la rueda de la bici pasa por encima de ellas, el viento, el perro ladrando, la vecina chillando, un boli que cae ... En esta vida no hay manera de poder estar tranquilo, saborear la ausencia de sonido. No me gusta definir las cosas como la negación de otras, pero en este caso qué otra manera tendría de definir el silencio. Soy yo misma que me maltrato y no dejo mi mente descansar, siempre ocupada con uno u otro sonido. Es miedo a dejarla libre y absente de sonido, o bien, la costumbre. Necesito parar y pensar. Ya me lo dijeron que hasta que no parase toda una semana y me lo tomase en serio, no podría resolver esta marejadilla que me desestabiliza.


4 comentaris:

  1. Yo conocía el silencio exterior, la ausencia de ruidos que me molestaran, pero ahora, durante alguna de las meditaciones que hacemos en yoga, consigo el silencio interior.

    Silencio al cuadrado.......

    ResponElimina
  2. masperroquenunca31/1/07 01:23

    m'omple de joia i d'alegria rebre la visita d'un blogger... desconet el vostre món. m'hi hauré de perdre de tant en tant. ar, ja et dic que el teu nom és perfecte.

    ResponElimina
  3. MatrocS suerte que tienes que conocías el silencio exterior, yo quiero encontrarlo. El interior ... ay, estos yoguis! Ja saps que faig el que puc i com a mínim prenc yogui tea.

    masperroquenunca ... ens coneixem? Si és així ... hola ... i si no ens coneixiem et diré benvingut i que espero veure't més cops per aquí. El nom, per a qui em conegui sap que no fa gaire justícia ;) Però m'ho va començar a dir un amic que estimo moltíssim.

    ResponElimina
  4. masperroquenunca ... ja veus, l'Alegria ha fet que fins i tot m'oblidi el meus moments de navegació sense rumb per la xarxa. Ara recordo que vaig visitar el teu fotolog ... em deixo el teu link per aquí:
    http://www.fotolog.com/masperroquenunca

    ResponElimina