27 d’agost 2007

Pequeños actos del día a día

De repente mi vida se vio repleta de post-its, con los que me obsequiaba él y con los que los demás me avisaban que él había querido entrar en contacto conmigo.

Me fascinaba verle como cuidadosamente intentaba hacer en los post-it aquellos dibujos sin que yo le viese. Lo hacía con ese amor que cada día me brindaba en cada uno de sus actos.

Hasta que un día se acabó. Encontré debajo de mi almohada un post-it que decía: Es de gitanos dejar las bolsas colgadas en la pared. Nunca más estuvo junto a mi.


8 comentaris:

  1. UuUuUu, chungo, qué gachó más raro...
    ¿Qué hubiese dicho de los postits esos que llevan muchas bicis en los radios? Que... ¿eran libélulas atrapadas?
    Qué gachó más raro, niña...

    ResponElimina
  2. Eixa frase ... fa molt que no la sentia, però suposo que segur que encara està en boca d'algú...

    ResponElimina
  3. Oh Sir Alsen, que bonito y poético eso de las libélulas! Si un poquito raro si es ;)

    Rafa, és una frase que es diu per ací?

    ResponElimina
  4. Sí que l'he sentida prou, més fa més anys, és cert.

    ResponElimina
  5. Doncs jo no l'havia sentida mai, però potser que estiga a la part de segregació racial del nostre subconscient i es transmeta de generació en generació

    ResponElimina
  6. Estimat LoveSick, tu per aquí i pensava que havies marxat per a no tornar. Així que tu creus que va ser el subconscient, el va trair o tu creus que no? Ben tornat ;)

    ResponElimina
  7. Com t'ho fas per escriure tres fotografies de tres renglons cada una? Em sembla una passada.

    ResponElimina
  8. siono, benvinguda a l'horta!!
    No m'ho faig de cap manera, és la realitat que visc en pinzellades i imatges. A vegades surt bé, a vegades no ;)

    ResponElimina