23 d’abril 2008

Dos de libros - Feliç Sant Jordi '08


Sant Jordi by Lydia Fortuna


Con E. nunca habíamos tenido una relación literaria intensa, de hecho es que yo no tenía relación literaria alguna con nadie o con ninguna cosa. Ella sí que leía mucho por ese entonces y un día, no sé a santo de qué, me recomendó un libro (Neandertal de John Darnton) e incluso me lo dejó. Así que me fui a casa con el libro bajo el brazo y pensando que nunca llegaría a acabármelo. Estaba en aquella época en la que antes de mirar el título, la portada, la contraportada, el resumen o el autor miraba el número de páginas que tendría que pasar, ahora aún lo hago pero quizás en tercer o cuarto lugar. Lo que nunca pensé es que aquel libro que me trasladaba al tiempo en el que nació el hombre como tal me volvería tan loca y despreocupada. Perpetró tal embrujo sobre mi que no podía apartar mi vista de sus hojas. Estaba en época de exámenes y tuve que tomar la determinación que para poder leer un nuevo capítulo tenía que haber estudiado una lección de mis apuntes. De esa manera conseguí aprobar los exámenes y acabar con aquella trepidante historia de neandertales en la actualidad.

Con el paso del tiempo he tenido idas y venidas en mi relación con la literatura y más extensamente la lectura. Épocas para todo, para leer varios libros a la vez, otras para ser fiel a solo uno, otras tantas de leer novelas, historia, antropología, relatos cortos, cuentos, cómics... La situación actual es que mi bicicleta ha decidido tomarse un tiempo de descanso y dar rienda suelta a mi imaginación a través de las letras. Desde hace un mes que no paro de leer por la mañana en el autobús, por la calle de camino al trabajo y lo mismo de vuelta por la noche. Ya voy por mi segundo libro (Los rojos de ultramar de Jordi Soler), el que hace tiempo durante mi tercera mudanza desde que estoy en Valencia S. me dejó asegurando que me gustaría. Viendo que se acerca su final tengo unas ganas inmensas de leer el complot republicano internacional y saber qué pasó con Arcadi y aquellos rojos de ultramar. Se me ha pasado por la cabeza coger el libro y meterme en el lavabo para poder seguir leyendo, a caso no hay gente que sale fuera del edificio a fumarse!
17.4.08

Feliç Sant Jordi!!


7 comentaris:

  1. aix... jo fa tant de temps que no puc llegir com a mi m'agradaria... tinc un problema i és que, quan un llibre m'enganxa, m'enganxa! els llibres que m'han agradat de debò són els que m'han tingut desperta tota la nit, perquè no podia deixar-los... llibres que m'han fet veure els primers rajos de sol de bon matí, després de passar tota la nit girant una pàgina rere l'altra per tal de descobrir-ne el final... sí, estic malalta!

    ara no m'ho podria permetre! prò encara continuo comprant algun llibre de tant en tant que fa companyia a la pila que tinc al prestatge de la meva habitació i que em diuen: Núr, fes el fotut favor de llegir-nos d'una vegada!

    feliç diada de Sant Jordi!!

    ResponElimina
  2. Dona, potser si el comences el divendres a la nit... per dilluns al matí ja el tens acabat. Doma una mica la teva fam lecturera però no deixis de llegir. El meu problema és que si no passo de la segona o tercera pàgina ja no té remei el llibre, se'm cau de les mans.

    Bona Diada!

    ResponElimina
  3. No conozco Neanderthal, pero has conseguido que coja un boli y lo apunte en un pequeño bloc que siempre llevo conmigo. "Más libros para ser más libres", leí hace un tiempo en algún lugar. Me alegro que encuentres en la lectura algo tan apasionante como para hacerte perder el norte (en un sentido figurado, claro está). Muchos de mis mejores y más gozosos viajes los he realizado en casa, tirado en cualquier esquina, en una butaca, en la cama, con un libro, todo a lo largo en el sofá...

    Gracias, Alegría. Me gustó mucho leer tu comentario en lo de Lully.

    Un beso.

    ResponElimina
  4. doncs jo també m'he apuntat aquests llibres que recomanes..

    això d'estar enganxat a un llibre i no tenir temps per llegir és una putada molt gran, a mi em va passar amb algun de murakami. quantes hores de son ben perdudes...

    ResponElimina
  5. Dédalus, fue todo un placer leer la entrevista que te hicieron y saber un poco más de ti. Neanderthal se tiene que tener en cuenta que es una novelización sobre un reducto aislado de Neanderthales en la actualidad, lo leí en un época en la solía leer libros de antropología así que se debe tener en cuenta que tiene una parte importante de investigación. Te tengo que confesar un cosa, ahora sí he perdido el norte y recomiendo fuertemente Son de Mar de Manuel Vicent (Alfaguara, 1999).

    nastrud, temps sempre se'n pot treure ;) ahir a la nit no vaig cuinar. Respecte a Neanderthal ja ho he comentat més amunt i respecte a Rojos de ultramar em va agradar pel tema que és una historia d'investigació però quan apareix un fet inesperat em va defraudar que es resolgués tan ràpidament i sense gaire informació, tot i que entenc que part d'aquesta informació va morir amb els seus protagonistes. Nastrud, ja sé la teva gran història amb en Murakami ;) no sé si t'agradarà Son de Mar però també te'l recomano moltíssim, aquest em té boja perquè l'estructura narrativa et permet saber el final però et deixa amb l'ai al cor contínuament perquè està ple de girs narratius que et tornen boig intentant esbrinar com farà cap al final. No he arribat al final, no falta gaire, però de moment no m'està defraudant gens. Aquest Manuel Vicent és molt gran, tio!!

    ResponElimina
  6. que be sortir aquí, moltes gràcies per posar la meva ilustració!!

    Salut
    Lydia.

    ResponElimina
  7. Lydia Brochilandia, moltes gràcies a tu per deixar-me la teva il·lustració pel meu text de Sant Jordi. M'agrada molt el teu estil i espero que segueixis així. Si vols seguir passant-te per la huerta seràs benvinguda ;)

    ResponElimina