22 de juliol 2008

Desdibuixades


|CATALÀ|

Escric paraules buides
que en un temps van tenir sentit,
però que ara gastades pel desús
han deixat de tenir significat.

De tant en tant
alguna cosa m'ho recorda.
Una fiblada al cor
seguida d'un oblit temporani.


|CASTELLANO|


Desdibujadas

Escribo palabras vacías
que tiempo ha tuvieron sentido,
pero que ahora gastadas por el desuso
han dejado de tener significado.

De vez en cuando
alguna cosa me lo recuerda.
Un dolor agudo en el corazón
seguido de un olvido momentáneo.

11 comentaris:

  1. Ja passa, que de vegades et poses a escriure i et venen reminiscències d'altres èpoques. A mi em fa un poc de ràbia, perquè normalment són coses que ja han passat i que m'estime més no recordar. Però què hi farem!

    Un beset :)

    ResponElimina
  2. És el que et passa quan t'enretires, voluntaria o involuntariament d'un sentiment. Tornar a escriure, tornar a fer el mateix ja no serà mai més igual. Cada cosa té el seu temps i intentar allargar-ho és perpetuar la agonia.

    ResponElimina
  3. Felip, doncs res... a mirar endavant que estem en ple estiu i això s'ha de gaudir!!

    un enretirat, és això un crit d'auxili? De tu o d'alguna criatura? Bé, ja em vas explicant...

    ResponElimina
  4. ja m'agrada que recordin el meu tocayo jacques Tati per terres valencianes. salut, cervesa i estiu!

    ResponElimina
  5. Molt bonic el text!

    Bones vacances... si en fas!

    Petons

    ResponElimina
  6. de quina horta eres l'alegria?

    ResponElimina
  7. bonitas palabras vacías y anónimas pero llenas de intenso significado horteño

    ResponElimina
  8. No diría que tus palabras están vacías, ni que han perdido el sentido. Antes bien, tengo la impresión de que las escoges, precisamente, para darles peso, valor, significado.

    Hasta ahora así ha sido. Y lo he visto cada vez que me perdía entre tus hortalizas, Alegría.

    Un beso.

    ResponElimina
  9. Aunque nuestra querida 'Alegria' haya tomado ciertos tintes de 'Tristeza' - a juzgar por lo que sus últimas "pensaciones" destilan - sepa usted que siempre tendrá a su lado a toda la Huerta que cada día disfruta de este espacio ...

    ... Y creo que es una inmensa Huerta a estas alturas, ¿verdad?
    Así que, ánimo!

    Bueno, hasta que nos escuchemos en breve, se despide de usted una cebolla de las de su Huerta ... Ya sabe, de la ciudad de las cebollas, por aquí arriba.

    ResponElimina
  10. El cor fibla... senyal que està viu.Trist consol, però en definitiva tot és vida. (ja saps que jo sóc de la corda sentimentaloide-transcendental) Un petó, Alegría.

    ResponElimina
  11. Primer de tot, benvinguts a la huerta a tots els nous que heu anat traient el cap amb aquest Desdibuixades. Em fa molt feliç que hageu passat per aquí i hageu decidit deixar la vostra petjada.

    "Tati-Pagès-Soulbizarre", crec que ja sé com has arribat aquí... la cervesa et delata! Per cert, a que et refereixes amb això de que recordem en Jacques Tati?? No n'he parlat mai directament, excepte el post sobre les Nits de cinema al claustre on han fet una pel·lícula que per cert sí vaig anar a veure: Les vacances del Sr. Hulot. Com ja he fet esment abans benvingut i espero que tornis a passar per aquí. Ah, és interessant que mirant el teu perfil veig que tenim força coses en comú ;)

    marina, me n'alegro que t'hagi agradat i espero que passis un lluminós i alegre estiu, vagis on vagis. Ens llegim, sentim, parlem a la tornada ;)

    elpal, doncs sóc de la meva huerta, al cap i a la fi cadascú te la seva el que passa és que a voltes els límits no són gaire clars i fem pebrots, tomàquets o bledes amb els veïns. Moltes gràcies per passar-te i espero que tinguem més ocasions de poder visitar les nostres huertas.

    el otro usuario anónimo, pues muchísimas gracias y aprovecho, ya que eres tan caro de ver, para desearte un feliz y tranquilo verano!

    Dédalus, siempre es agradable tu visita y más cuando vas buscando entre hojas de col y de alcachofa e intentas jugar al escondite con los conejos y las gallinas entre tomateras y borrajas. Muchas gracias por todos los piropos que me dices, me pondré roja! La verdad es que me gusta jugar con las palabras y es todo un alago lo que me dices porqué cuando escribo en catalán la fuerza está en la palabras en catalán y al traducirlas al castellano es todo un reto hacer que no pierdan fuerza y ni sentido. Tengo que reconocer que el paso por la traducción a veces genera que se erijan como nuevos poemas con vida propia, a veces hay algún cambio fuera de guión ;) Un besazo!!

    Picard, muchas gracias por su sincero apoyo! Siempre me dejas descolocada... ¿¿como qué eres de la ciudad de las cebollas?? Eso sí que no lo sabía! Ens parlem i no naveguis gaire lluny!

    jaumeduran, si no hi ha més remei ens consolarem ;) M'ha agradat molt això de la corda sentimentaloide-transcendental. A mi m'agrada molt quan em poso transcendental, em fa remoure les neurones i tornar-les actives... m'hauré de preparar una sessió d'aquestes per d'aquí a poc ;) Un petonàs i ens veiem!

    ResponElimina