10 de setembre 2008

Farsa


Biombo painted by Mal de Ojo



|CATALÀ|

Quanta farsa hi havia darrere el paravent?!

Perplexa, penso i m'ho pregunto mentre em miro els invisibles braços i aixeco la vista. El mirall retorna una cara cadavèrica i un cos esquelètic.




|CASTELLANO|
¡¿Cuanta farsa había tras el biombo?!

Perpleja, pienso y me lo pregunto mientras miro mis invisibles brazos y levanto la vista. El espejo me devuelve una cara cadavérica y un cuerpo esquelético.

12 comentaris:

  1. Tinc un dubte: És el principi del final d'una enfermetat molt dolenta? O simplement és el final de tots plegats? eh? eh? eh?
    Salut
    Nu

    ResponElimina
  2. El paravent de la foto trobo que és molt guapo!

    Si és la malaltia no crec que la noia que es mira es trobi calavèrica i esquelètica... Diuen que encara que estiguin molt i molt primes continuen veient-se grosses igualment...

    Sempre m'han semblat malalties molt tristes...

    ResponElimina
  3. La farsa es la norma, la sinceridad hay que buscarla y no es fácil hallarla.

    Besos.

    ResponElimina
  4. el otro usuario anónimo10/9/08 22:23

    Cuídate, un abrazo muy fuerte.

    ResponElimina
  5. Todos mentimos, incluso nos engañamos a nosotros mismos...

    ResponElimina
  6. Nu... t'estava confonent amb la Núr. Nu ets la Núria9Barris? A banda... quan sapiguem la quantitat de farsa que hi havia darrere del paravent tindrem la resposta ;)

    Núr, el vaig escollir bé, oi? Bé, no parlo d'aquesta malaltia, però ara que treus l'anorèxia a la conversa... sempre he tingut una especial curiositat per l'anorèxia i la bulímia. En els documentals deien un reguitzell de característiques de la malaltia o de les persones que el patien i sempre pensava que podria patir-la o que la gent que m'envolta ho pensaria. Però no és així, no sé menjar malament, i bé... potser hauré d'anar al BurryKing o curar-me de la meva altra malaltia.

    Ay Torosalvaje, pues sí que es verdad que la sinceridad últimamente escasea y aun nos sentimos peor los que sí la practicamos, porque nos sentimos estafados por la vida. Seguiremos buscando ;)

    el otro usuario anónimo, cuanto tiempo sin pasar por aquí. Espero que la vida te trate bien, MusicaEs3 no tuvo tanta suerte. Un abrazo y un beso de mejilla para ti.

    peter punk, engañarse a uno mismo sin saberlo, ¿cómo me podría dar cuenta?

    ResponElimina
  7. Bien, bien, a ver si hundimos al Nature House ese.
    Así sí.
    Besos, moza

    ResponElimina
  8. Yo no necesito ir al Nature House para adelgazar, a ver si un días me haces unas migas virtuales y voy pillando peso. Besos ;)

    ResponElimina
  9. Què retornen, en veritat, els miralls?

    ResponElimina
  10. Els miralls retornen la realitat, el que hi ha enfront d'ell. Però en el moment que una persona mira el mirall, allò que retorna el mirall és interpretat pels seus sentits. Per tant l'apreciació de la persona és una realitat passada pel seu sedàs.

    ResponElimina
  11. Sóc la Nuria9Barris!
    Pot ser tant dur mirar-se fredament a un mirall...
    Salut!
    Nu

    ResponElimina
  12. Ok, ara ja sé que ets tu ;)
    Doncs sí que és dur i més quan et fa ballar el cap, reflexionar i arribar a conclusions...

    ResponElimina