29 de setembre 2008

La capsa dels trons


253 out of 366 - Little secrets by Tyla '75


|CATALÀ|
Tenint una capsa l'havia tancat de cop i vaig tirar-hi sorra a sobre. Compactada sota tantes vivències, abraçades, mirades, pors i llàgrimes, havia arribat a rovellar-se el pany, però no suficientment com per a que ell no hi pogués encaixar la seva clau. Era prou gran i massissa com per a que la capsa no se'n pogués resistir. La va trobar, la va desenterrar i me la va posar al davant. Em va parlar dolçament fent-me sentir com mai abans ningú m'havia ofert la seva comprensió, però amb aquella cara de jocker la va obrir de bat a bat. Em va deixar indefensa davant d'ella i de mi mateixa.
20.IX.2008


|CASTELLANO|


La caja de Pandora

Teniendo una caja la había sellado y tiré arena sobre ella. Compactada bajo tantas vivencias, abrazos, miradas, miedos y lágrimas, había llegado a oxidar la cerradura, pero no lo suficiente como para que él no pudiera encajar su llave. Era tan grande y maciza que la caja no se pudo resistir. La encontró, la desenterró y me la puso delante. Me habló con dulzura transmitiéndome la comprensión que nadie antes me había ofrecido, pero con aquella cara de jocker la abrió de par en par. Me dejó indefensa frente a ella y de mi misma.
20.IX.2008


18 comentaris:

  1. I un cop oberta totes les desgràcies es van escapar.

    Per sempre més.

    Petons.

    ResponElimina
  2. I oberta, ja no és capsa. Ja guarda res.
    Per sempre més.

    ResponElimina
  3. Yo creía que tenía una "caja de pandora", pero más bien es un cajón desastre... Vivencias que un día decidí guardar y apartar, para terminar asuntos pendientes. Con el tiempo, he ido abriendo poco a poco mi cajón desastre, para recordar lo vivido, y retomar poco a poco una parte de mí que me tuvo prisionera.

    Ahora, la que mando soy yo.

    Un placer llegar por aquí... ¡alegría! :)

    ResponElimina
  4. Todos tenemos recuerdos guardados en los cajones. Que alguien los revuelva y los descoloque después de mucho tiempo no es ni tan malo ni tan bueno. Creo que es simplemente necesario para seguir aprendiendo y sintiendo.

    ResponElimina
  5. TOROSALVAJE, doncs sí... sembla que com a mínim m'he convertit en un imant per a situacions estranyes i surrealistes

    M'alegra veure't de nou, mikkonoss. Quedant-ne oberta ja no és capsa tancada i el que conté té més probabilitats de sortir-ne i caure o volar... veurem què en fem de tot el seu interior.

    Bienvenida tocaya alegría. Un diez por recuperarte a ti y poner orden en tu cajón de sastre, a ver si por aquí también lo hacemos. Un placer tu comentario y espero que puedas seguir viniendo por la huerta.

    Peter Punk, totalmente de acuerdo pero a veces sacan puntos débiles que no sabíamos que lo eran. Soy consciente que a la larga será bueno, pero como dije ahora mismo provoca una inseguridad difícil de llevar.

    ResponElimina
  6. Alegría, sobretot que passin coses. Que corri el riu.
    Un petó

    ResponElimina
  7. cuidado con las sonrisas de jocker, son las peores

    ResponElimina
  8. M'he posat a cercar la meua capsa. Quan després de molt cavar l'he trobada, l'he oberta un poquet, lentament... però l'he tornada a tancar de colp. Ara alguna cosa s'hi mou a dintre i em fa encara més por que abans tornar a obrir-la. Bé, potser és qüestió d'estar-ne més segur.
    En qualsevol cas, una vegada oberta, toca assumir-ne el contingut. O intentar-ho al menys.

    M'ha agradat aquesta entrada. És molt suggeridora.

    ResponElimina
  9. JaumeDuran, què vols dir que tiri tot el que hi ha dintre de la capsa al riu que flueix o que jo m'hi tiri al riu i em deixi endur pel corrent o... Un petonàs!

    Toda la razón glog, pero no me di cuenta hasta que tenía la caja en las manos y él ya había huido. Soy corta de reflejos!!

    Mmmmm... ja veig que ha estat suggerent, a tu et donen un bri i ja en fas una història terrorífica!! Però sí JeroniMaleuff, l'haurem d'assumir i intentar fer-ne alguna cosa... qui sap? Potser papiroflèxia o directament l'harakiri ;)

    ResponElimina
  10. Qué miedo a que encuentren la mía

    ResponElimina
  11. Señor de la Suburbia, cuando abre su consulta... llegué con mi cajita y no estaba usted allí.

    ResponElimina
  12. ¿Ha buscado bien en la suburbia? Hay que adentrarse mucho en ella para encontrarme. Busque entre lo peor de lo peor.

    ResponElimina
  13. Muchas gracias Peter Punk

    Suena muy mal esto señor de la suburbia.

    ResponElimina
  14. Sols amb el somriure del bufó pot un dir-li al rei que es un poruc i al captaire que es rei... No és qui grata buscant la veritat el que es perillós, es la veritat mateixa. Només faltaria que ara ens carreguessim al missatger!

    ResponElimina
  15. Estimat Jocker, jo no m'he carregat el missatger. Està clar que aquí el que és realment important és la veritat que conté la capsa dels trons. De totes maneres, un es queda perplex davant del somriure del bufó perquè arriba un punt al que ja no sap fins a on pot confiar. Els bufons poden arribar a ferir quan un mai se'ls pot prendre seriosament. Bé, Jocker, ja que t'has decidit a passar per aquí espero que seguim en contacte i siguis la sorpresa de l'any.

    ResponElimina
  16. Be, no patia per que se'm carreguessin... potser només advertia del meu temor. Tanmateix, si hi ha una persona al regne a qui et puguis prendre més seriosament que al rei, es al bufó!

    ResponElimina
  17. Així que també tenies por... la segueixes tenint?

    ResponElimina