08 de setembre 2008

Òsun voleia sobre el meu cap



Òsun


|CATALÀ|
Rituals màgics i cultes africans es barrejaven mentre m'explicava que la seva mare la va trucar als tres dies per dir-li que ja sabia que s'havia enamorat. Aquell noi amb el que va coincidir quan facturava les maletes seria el seu marit en els propers mesos. La seva mare era una d'aquestes brasileres culones amb el vudú sempre a punt i amb dons sobrenaturals de casamentera. Doncs sí, estava enamorada i en pocs mesos es van casar. Ella també ha heretat certa capacitat per a detectar connexions entre persones. Va veure que alguna cosa podia funcionar en mi, no va voler anar més enllà per a no modificar el futur tot i que de totes maneres ja ho ha fet i em nego. Òsun voleia sobre el meu cap i no faig més que fuetejar-la per a que s'allunyi de mi.

|CASTELLANO|
Rituales mágicos y cultos africanos se entremezclaban mientras me explicaba que su madre le llamó a los tres días para decirle que ya sabía que estaba enamorada. Aquel chico con el que coincidió cuando facturaban las maletas sería su marido en los próximos meses. Su madre era una de esas brasileñas culonas con el vudú siempre a cuestas y con dotes sobrenaturales de casamentera. Efectivamente, estaba enamorada y en unos meses contrajeron matrimonio. Ella también ha heredado cierta capacidad para detectar conexiones entre personas. Había visto que algo podía funcionar en mi, no quiso ir más allá para no determinar el futuro aunque de todas maneras ya lo ha hecho y me niego a ello. Òsun sobrevuela mi cabeza y yo no hago más que darle bastonazos para que se aleje de mi.


10 comentaris:

  1. Ay, señorita de la huerta, qué voy a hacer con usted. Me voy unos pocos días, y lo nota. En fin, me voy a poner a leer sus pensaciones durante el verano y pronto recibirá mi diagnóstico. Alegría de leerle de nuevo.

    ResponElimina
  2. Quina por em fa Òsun.

    Adeuuuuuuuuuu.

    ResponElimina
  3. Señor de la Suburbia... lea, lea... y deme su parecer que tengo una gran enfermedad y el doctor no me quiere ver. También estoy alegre de verle...

    Torosalvaje, per què fa por si és una deesa Orisha...

    ResponElimina
  4. Fa, potser, una mica de por, però té un nom tan exòtic...

    ResponElimina
  5. Realmente hay gente que pareciera con las palabras predecir destinos, o futuros encuentros que quizá se aproximen en la esquina, a una cuadra, doblando a la izquierda y encontrando al corazón.

    Igualemnte que nada nos determine, solo el sentimiento!!

    saludos... muy lindo tu espacio!!

    Sol.

    ResponElimina
  6. M'agrada el que dius... Tots tènim aquesta extranya connexió de 'saber' Però molta gent no fa cas :(

    Salut!

    Nu

    ResponElimina
  7. De petit tenia pànic al vudú. Sempre pensaba que algú dolent me'n faria en qualsevol moment.
    El text m'agrada, alegria, tot i que no crec gaire en sobrenaturalitats. fora de la literatura, és clar.

    ResponElimina
  8. Jeroni Maleuff, sí, exòtic ho és però en el cercle que voleia no m'interessa ;)

    Fanny. y .Sol, releyendo las cosas que escribía hace un tiempo me sorprendí cuando me denominaba a mi misma la reina de los encuentros, ¿dónde tendría yo mi cabecita? Me encanta tú lema, que el sentimiento nos marque y nos guíe. Bienvenida y espero volver a verte por mi huerta.

    , els cops que l'he tinguda l'he defugit, però sí és veritat que quan t'ho diu un altre et determina, sense voler-ho o volent-ho.

    Jaume, aquestes coses del vudú fan por, és veritat, i les wijes i els programes esotèrics i màgics de matinada. Doncs res, tornem a la literatura, no?

    ResponElimina
  9. vade retro
    qué cosas te pasan...
    más que nunca, cuídate.
    para brujas, la bruja avería...
    no se ría, no se ría, de la bruja avería...

    un abrazo.

    ResponElimina
  10. Jejejjee... qué bueno eres!!
    Muchas gracias por la carcajada y por recordarme esa bruja con rastas de plástico ;)

    ResponElimina