19 d’octubre 2008

Empapelados hasta el fin


OCCC columns (Wkp)


Después de empapelarse la cara con papel de aluminio, la audiencia se preocupaba por si el hombre podría respirar, yo solo podía pensar en como lo haría para esquivar la columna situada en su camino, hacia la muerte.


5 comentaris:

  1. Et vull donar una alegria!

    Ja tens el meu vot en els premis 20 Blogs.

    Sort en aquests nous premis!

    DBG

    ResponSuprimeix
  2. Vas molt pel centre Octubre?
    Per cert, he intentat votar-te en els Premios 20 Blogs però no et trobe. En quina categoria estàs?

    ResponSuprimeix
  3. Dani, la meva alegria és que passis per aquí, em deixis un comentari i veure que tornes a escriure coses interessants al teu blog. Un petonàs!!

    Jeroni Maleuff l'OCCC és casa meva, m'han deixat plantar la meva tenda a la baixadeta de la sortida d'emergència. De totes maneres, vull parlar amb l'Eliseu per a que em deixi plantar-la al terrat.
    Estic a la categoria millor blog personal (pàgina n4). Bona setmana!! Terroríficament humida!!

    ResponSuprimeix
  4. Alegría, sort i endavant amb tot, tot, i tot.

    ResponSuprimeix
  5. JaumeDuran, moltes gràcies per l'ànim però qui realment tindria problemes era l'home que s'empaperava el cap amb paper d'alumini ;)

    ResponSuprimeix