30 d’octubre 2008

L'olor de la culpabilitat


Me'n vaig enamorar perquè no feia olor a home.
Em va semblar estrany quan vaig començar a sentir-la.
L'olor de la culpabilitat.



|CASTELLANO|

Me enamoré de él porqué no olía a hombre.
Me resultó extraño cuando empecé a notarlo.
El olor de la culpabilidad.


16 comentaris:

  1. D'això en dic jo capacitat de síntesi.
    Una abraçada, Alegría.

    ResponElimina
  2. Olora els aromes de la tardor i aparta les altres olors ......o pudors

    ResponElimina
  3. JaumeDuran mai la síntesi representa tota la realitat, però sí representa part de la realitat. Una abraçada boomerang!

    aigua, no n'hi ha pudors... però m'apunto al flaire de les castanyes i els moniatos, i el crec-crec de les fulles trepitjades per les nostres passes que van endavant.

    ResponElimina
  4. Son dos frases que parece que no tienen relación, pero sin embargo están conectadas. No sé me ha desconcerto :s

    ResponElimina
  5. Perfume pour homme, Nueva fragancia Culpabilidad, ya en grandes superficies y otros mataderos.

    El mío es olor a suburbia.

    ResponElimina
  6. Em vaig enamorar sense sentir la seva olor.
    La vaig perdre i mai més he tornat a trobar-la...
    I avui, sol em queda la seva olor.

    ResponElimina
  7. Todas las mascaras caducan.

    Genial.

    Besos.

    ResponElimina
  8. Una noia que se me acaba de ocurrir, ¿los perros huelen a culpabilidad? Porque de ser así no me los acerques, :)

    ResponElimina
  9. _____________________, siento o no el desconcierto. Las dos frases están totalmente relacionadas, de todas maneras creo que tenía una errata de género y la arreglé el otro día. Bienvenido a la huerta y espero seguir viéndote por aquí ;)

    Me encanta usted Señor de la Suburbia.

    Mikkonoss, m'encanta la teva variació, un tant més positiva que la meva. Si tenir la seva olor et fa sentir bé no hi ha res millor ;)

    Genial tu frase torosalvaje, pero porqué será que sigo siendo ilusa pensando que habrá algo eterno en la vida, ilusa pensando que el amor puede ser para siempre.

    Mordisquitos, no sé a qué vienen ahora los perros. Seguramente sean mucho más nobles.

    ResponElimina
  10. Digue'm simple, però... què té de dolent, l'olor a home? Buscaves un príncep blau irreal, i en sentir la seva flaire, et vas adonar de la seva imperfecció?

    És la imperfecció, el que ens fa humans, diferents, únics, i per tant desitjables!!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  11. I de sobte m'enrecorde d'aquell olor de dona, en aquella illa verda, tan...

    ResponElimina
  12. yo también me he quedado un poco desconcertada, será el resfriado que me ha dejado con la nariz entaponada... aunque muchas veces yo tb lo baso todo en el olfato, si mi parte contratante dejara de oler como huele creo que ya no lo reconocería ¿seré como un perro?

    ResponElimina
  13. El futur pare, acceptava totes les imperfeccions que presentava excepte la que finalment va mostrar, la que el va delatar.

    Jeroni Maleuff, és el que tenen els records dels llocs que van íntimament lligats a les persones amb les que els hem visitat o fins i tot amb aquells que hi haurien d'haver estat.

    Lola, supongo que es la parte más animal y salvaje de nuestro ser. No te desconciertes y sigamos adelante. Un beso!

    ResponElimina
  14. hay hombres que huelen a flores, otros a puñales... ;-)

    un abrazo.

    ResponElimina
  15. Cuánto sabemos senses or nonsenses y que poco que aprendemos, eh!

    ResponElimina