14 d’octubre 2008

Ànims clivellats


|CATALÀ|
Paradoxes de la vida.

T'oblides de tu,
demà serà un bon dia,
vivint les vides dels altres,
obrint les finestres i mirant al sol.

Però avui ha començat a ploure,
el telèfon no sona,
el que queda a la nevera està recobert de vida
i res al teu voltant sembla moure's.

Espatlla de mocador
amb estampat d'ànims clivellats
acreditats allà on vas.

Pètals a l'arribada!




|CASTELLANO|

Ánimos resquebrajados

Paradojas de la vida.

Te olvidas de ti mismo,
mañana será un buen día,
viviendo la vida de los demás,
abriendo las ventanas y mirando al sol.

Pero hoy ha ha empezado a llover,
el teléfono no suena,
lo que queda en la nevera está recubierto de vida
y nada se mueve a tu alrededor.

Hombro de pañuelo
estampado con ánimos resquebrajados
acreditados donde vayas.

¡Pétalos a la llegada!

11 comentaris:

  1. "lo que queda en la nevera está recubierto de vida"
    Me encanta esa frase :)
    gran poema.

    ResponElimina
  2. sembla que parlessis de la meva vida avui...

    ResponElimina
  3. ¿Huelo de nuevo a pesimismo? No, señorita Alegría, no, que me contagia.

    ResponElimina
  4. Sí que és cert que a vegades sembla que no passen coses, però al final sempre acaba passant quelcom. El que passa és que potser voldríem que tot anés més ràpid, i el món va al seu ritme.
    Entretant, obrir la finestra i mirar el sol està més que bé, no?
    I la pluja... sí que té dues cares.
    Una abraçada, Alegría.

    ResponElimina
  5. Yo también me quedo con la frase de la nevera.

    Genial.

    Si quieres te presto sanguijuelas de mi post para tu nevera.

    Besos.

    ResponElimina
  6. Muchas gracias glog, me encanta saber lo que os sorprende... si apostase cada vez que hago un texto o un poema me arruinaría porqué las frases que yo destacaría nunca coinciden con las vuestras. Cuanto menos, interesante ;)

    Mikkonoss, ho sento... però espero que avui hagi sortit el sol per a tu, al cor.

    Señor de la Suburbia, no se contagie de este virus... pero es lo que corre por el aire. Un amigo, X., tiene la teoría que todo es culpa del octubre, la gente tiene ganas de estar triste, no es mi caso, y se esfuerzan por entristecerse, jodido octubre!!

    JaumeDuran, jo no penso que volem anar massa ràpid... com a mínim en el meu cas. Tot requereix del seu temps, que faci xup-xup, per a després poder gaudir-ne al màxim. Sí, el sol pot ser un bon antídot. Un altre? Anar en bicicleta mentre escoltes música y vas fent esses pel carrer amb el braç esquerra sentint l'aire.

    TOROSALVAJE, eh! la vida de mi nevera ni la toques ;) Aunque si quieres te invito a un buen manjar, y deja las sanguijuelas en casa.

    ResponElimina
  7. Pétalos a la llegada.

    Eso es lo más importante de todo. Después de la lluvia, del teléfono que no suena, de la quietud, del ánimo resquebrajado, de la ilusión perdida... Después, encontrar pétalos.

    ResponElimina
  8. Alegría, bingo!! Esa era mi frase preferida!! Que te lluevan pétalos a la llegada, del color que sea pero que se balanceen en el aire. Gracias por traer la alegría a esta humilde huerta.

    ResponElimina
  9. "El que queda a la nevera està recobert de vida": molt bo.

    ResponElimina
  10. I és que la vida, com la mort, s'obre camí.

    ResponElimina
  11. Gràcies i res més a afegir a la segona afirmació. Quanta raó té ;)

    ResponElimina