29 de març 2009

Hanami particular


De front by AlegriaDeLaHuerta



No sé fer haikus ni tankas ni qualsevol de les varietats de poesia japonesa, però sigui com sigui enguany el Hanami arriba a les nostres terres com a fita d'una esplèndida i acolorida primavera. Fa onze mesos penjava un text anomenat Llueve azahar mientras nieva chopo i fa menys de dues setmanes vaig escriure Sol de primavera. Des de l'Ebresfera proposen diversos temes relacionats amb el Hanami com poden ser entre d'altres la floració dels cirerers, l'arribada de la primavera i el cicle de la vida.

Encara recordo la primavera del 2003, quan de sobte l'esclat de llum que inundava la terra ferma va constatar que havíem passat un hivern fred i boirós. D'un dia per l'altre la ciutat resplendia i tots nosaltres sentíem una energia immensa que ens conduïa a restar a l'exterior captant el màxim d'hores de sol i escalfor mentre preníem gerres d'alcohol daurat. Enguany la primavera torna a marcar un punt i a part als daltabaixos vitals que em dirigeixen. Una primavera que a petites passes s'està escolant per les escletxes del meu cor. L'orquídia que va estar a punt de morir durant l'hivern ha aconseguit sobreviure amb tan sols una fulla. Ja puc veure quatre flors i tants d'altres borrons que floriran els propers dies. Això és tan sols l'inici de la primavera que des d'avui em permetrà gaudir de la llum de l'horabaixa anant riu enllà.



|CASTELLANO|
Hanami particular

No sé hacer haikus ni tankas ni cualquiera de las variedades de poesía japonesa, de todas maneras este año el Hanami llega a nuestras tierras como hito de una espléndida y coloreada primavera. Hace once meses publicaba un texto llamado Llueve azahar mientras nieva chopo y hace menos de dos semanas escribí Sol de primavera. Desde la Ebresfera proponen diversos temas relacionados con el Hanami, entre ellos la floración de los cerezos, la llegada de la primavera y el ciclo de la vida.

Aun recuerdo la primavera de 2003, cuando de repente el estallido de luz que inundaba la tierra firme constató que habíamos pasado un invierno frío y nebuloso. De la noche al día la ciudad resplandecía y todos nosotros sentíamos una energía inmensa que nos conducía a permanecer en el exterior captando el máximo de horas de sol y calor mientras tomábamos jarras de dorado alcohol. Este año la primavera vuelve a marcar un punto y a parte en los altibajos vitales que me dirigen. Una primavera que sigilosamente se está colando por las grietas de mi corazón. La orquídea que estuvo a punto de morir durante el invierno ha conseguido sobrevivir con una hoja. Ahora se pueden ver cuatro flores y unos cuantas yemas que florecerán en los próximos días. No es más que el inicio de la primavera que des de hoy me permitirá gozar de la luz del atardecer yendo al final del río.


6 comentaris:

  1. Haikú de terror i Hanami:

    Alguns pètals blancs
    esquitxats de roig de sobte.
    Sang de primavera.

    ResponSuprimeix
  2. No se m'han donat mai be els poemes... quan feien "els jocs florals" al cole me les veia magres per presentar una obra. jaja.

    ResponSuprimeix
  3. Jeroni Maleuff tu li dones a tot nen! M'agrada moltíssim, moltes gràcies pel regal!

    Marina, podia ser qualsevol text que tingués aquest motiu... però el Jeroni ens ha sorprès amb un de bo eh! Doncs jo crec que un cop sí que vaig guanyar però no en poesia, ara tampoc ho faria ;)

    ResponSuprimeix
  4. Ja estic bé, fa molt de temps d'allò! Però no sabia que escriure, i mira:)
    La veritat es que no m'ha quedat pas cap trauma, però ara sempre que veig un cotxe vermell just allà, ho recordo i em poso a riure perque va ser bastant estúpid...
    Gràcies pel teu comentari!^^

    ResponSuprimeix
  5. L'orquídea és de les flors que té més ganes de viure...
    Feliç primavera, Alegría

    ResponSuprimeix
  6. ona., jo cada cop que passo per aquell basal a sota del riu o per aquella cantonada... Gràcies per passar-te.

    Òndia, jaumeduran, doncs no ho sabia jo això. Feliç primavera també.

    ResponSuprimeix