15 de març 2009

Per primer cop II


Desmuntant prejudicis per primer cop fas allò que tant havies negat, et sembla tan dolç menjar-te les teves paraules. Un pot estar equivocat tota una vida però ha de ser prou humil per a obrir el cor a tot allò que li vingui, tant de cara com de cul.


|CASTELLANO|

Por primera vez II

Desmontando prejuicios por primera vez haces aquello a lo que tantas veces te habías negado, te parece tan dulce comerte tus propias palabras. Uno puede estar equivocado toda una vida pero debe ser suficientemente humilde para abrir su corazón a lo que le venga, tanto de cara como de culo.


14 comentaris:

  1. Cert. No hi puc afegir res més.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord :)
    una abraçada!

    ResponElimina
  3. Eso es ser libre de uno mismo.
    Tal vez la libertad por la que menos luchamos, y la que menos tenemos.

    ResponElimina
  4. Per cert, COM estàs? (València en flames o retorn al Born?)

    ResponElimina
  5. alegría, no te escandalices ;)

    Jeroni Maleuff, doncs jo tampoc afegiré res al teu comentari sobre l'entrada. Estic de meravella i trobant l'equilibri perfecte entre les Falles i el Born, suposo que és el punt perfecte arribat en la meva desvalencianització. A gaudir-les si no les tems, o a patir-les si no pots fugir ;) i tu... COM estàs?

    Chinaski, gràcies i benvingut a la huerta... espero seguir-te veient per aquí ;)

    elur, una abraçada amb tocs suaus de brisa ventosa.

    mikkonoss, gracias por seguir la reflexión... suerte que te tengo para ir más allá. Reconozco a veces tengo mis propias ataduras pero con el tiempo también me estoy dejando llevar más, volviendo a ser niña y dejando que lo que me rodea me pueda sorprender... sorprenderme a mi misma. Un besazo!

    ResponElimina
  6. me gusta esta musica

    ResponElimina
  7. sense comentaris....
    Quànta veritat hi ha en aquestes paraules...

    ResponElimina
  8. El etranjero, pues nos gusta la misma entonces ;) Sin saber quién eres... bienvenido e invitado a seguir pasándote por la huerta.

    ivaxavi, la vida, ens fem grans, aprenem... la vida, una carrera de fons que cal prendre-se-la com uns 100m llisos ;)

    ResponElimina
  9. Es ben cert... a vegades nomes cal un simple toc d'atenció per adonar-te de el que portaves fent tan de temps no era el que volies... Quines coses!

    ResponElimina
  10. Tens raó, de totes maneres jo parlava d'aquelles coses que sempre t'havies negat a fer per prejudicis o per mantenir-se en un idees. Experimentar, i com diu en mikkonoss, ser lliure de nosaltres mateixos. No posar-nos barreres i seguir endavant provant tot allò que fins i tot pensàvem que no ens agradaria.
    Ahir vaig poder veure una mica d'Ànima, precisament quan passaven un reportatge que estava mal transferit :$ A veure si el pillo un altre dia en millors moments, que ahir estava que em moria.
    Una abraçada ;)

    ResponElimina
  11. ¡Pero si no me he escandalizado! ¿de qué me tengo que escandalizar???

    Sólo dije que wow! (y ya van dos xDDDD)

    ResponElimina
  12. Ah, pues no sé... quizás por lo del culo ;) Pues dos wow en una misma entrada... no sé si... voy a organizar una fiesta!! ;) Si un día de esta semana o la que viene te pasas por el poli, ves a Bellas Artes a ver formAccions ;)

    ResponElimina