20 de maig 2009

Heteropensaciones vol.6


No sé com m'ho faig que se m'acumula la feina... en forma de muntanyes de papers. Després del dijous potser vida nova però de nou a vessar de post-its i més post-its dintre de l'agenda, d'aquells que criden per a poder desempallegar-se de la cinta elàstica i sortir. Sigui com sigui i sentint la coïssor als ulls, sentir-me viva i si cal patir patirem...

Fa dues setmanes que de nou t'escolto.
Fa una setmana que de nou t'escolto.
Recuperar-te sense que el cor em faci un bot.
Hi ha parèntesis eternament llargs i vides que no cal malgastar.

Què collons passa? Si no et sembla bé, vés-te'n a pastar fang! Que la meva vida és meva i facis el que facis prendré les regnes d'allò que és meu, el més preuat. Encegar-me amb aquest Sol que de bell nou llueix i quedar lliure de tota condemna per a sentir el fred i la calor, el que calgui. No tinc res a perdre i molt a guanyar, fins i tot en la pitjor de les situacions seria un alliberament.

Sí, i per enéssim cop no faré res.
Conquesta d'una galàxia interna.




|CASTELLANO|
No sé como lo hago que siempre se me acaba acumulando el trabajo... en forma de montañas de papeles. Después del jueves quizás tendré vida nueva pero otra vez a rebosar de post-its y más post-its dentro de la agenda, de los que chillan para poder deshacerse de la cinta elástica y salir corriendo. De todas maneras y sintiendo el picor en los ojos, sentirme viva y si es necesario padecer lo haremos...

Dos semanas hace desde que te vuelvo a escuchar.
Una semana hace desde que te vuelvo a escuchar.
Recuperarte sin que salte el corazón.
Hay paréntesis eternamente largos y vidas que no se deben malgastar.

¿Qué pasa? Si no te parece bien, ¡vete al cuerno! Mi vida es mía e independientemente de lo que hagas tomaré las riendas de lo que es mío, lo más preciado. Cegarme con este Sol que luce de nuevo y quedar libre de toda condena para poder sentir el frío y el calor, lo que sea necesario. Nada que perder y mucho que ganar, incluso la peor de las situaciones sería una liberación.

Sí, y por enésima vez no haré nada.
Conquista de una galaxia interna.


7 comentaris:

  1. Que bo aquest pupurri de pensaments!

    En quant a això dels post-its... quina merda, jo crec que com mes temps tenim, menys feina fem. Es incoherent però es ben cert. Feina i mes feina...

    ResponElimina
  2. Esta vez vengo a quejarme: no a la censura a la traducción en castellano, collons! xD No me esperaba esto de ti Alegría... :P

    ResponElimina
  3. puf, al menos tú escribes lo que yo no puedo decir... aunque yo vuelvo a tener vida a partir del viernes por la tarde

    Si encuentras algún día de 30h... ¡pásamelo!

    ResponElimina
  4. M'encanta quan em surten aquestes coses, Marina. Doncs no era conscient, però ara que acabo de veure el darrer capítol d'Infidels i comentes això dels post-its, em fas venir al cap la quantitat de post-its que hi ha a l'oficina i al voltant de les pantalles d'ordinador de l'oficina de la Cruz... sincerament, ho trobo molt exagerat... sembla que en comptes de comprar o vendre accions només es passin el dia decorant amb post-its de colorets l'oficina. Ja m'agradaria que em paguessin per això i n'hi faria dibuixets ;) Però bé, jo em referia a post-its de coses que he de fer fora de la feina, incloent-hi l'oci ;)

    Jajaja glog... sabes catalán?? Pues es el valor añadido de saber dos lenguas, que puedes encontrar los matices de la traducción. Ahora que solo lees tú... generalmente las traducciones que hago no son literales, el primer texto sale como sale y la siguiente traducción está un poquito más pensada. Y sí, tengo debilidad por la palabra collons en catalán... mucho más suave que su partenaire castellana que es demasiado ruda.

    alegría... se me ha avanzado la medio vida... Esta tarde he renunciado a todo y será el jueves que viene. Hay cosas que van cambiando... me estaré haciendo mayor, o quizás no. Ei, no, los de 30h me los quedo yo... a ti te paso los de 29h ;) alegría tú también lo puedes escribir... lo difícil es decirlo y hacerlo. Yo estoy en ello, en esto de decirlo y hacerlo...

    ResponElimina
  5. Feina acumulada en muntanyes de papers, post-its, coïssor als ulls, parèntesis eternament llargs, vides malgastades, condemnes, freds, calors, alliberaments, galàxies i no-res... Sembla un relat de terror.

    ResponElimina
  6. Doncs ja tens els ingredients per la propera història... només que facis menció de la inspiració amb una petita aclucada d'ull ja en tinc prou ;)

    ResponElimina
  7. Ah... de totes maneres, només fer-te saber que és la vida mateixa, ni més ni menys.

    ResponElimina