21 de juliol 2009

Pagar amb bocins


Escric anotacions entre les deduccions de la renda però el resultat sempre és negatiu, em toca a pagar amb bocins de vida. Mossets que es queden pel camí mentre es degraden a la intempèrie del temps estant. Escames que un cop perdudes amb un petit cop de vent deixen al descobert noves capes, a voltes més toves i d'altres més saberudes. Una metamorfosi constant i sense aturador fins que acabo gratant el marfil amb raspalls de coure.




|CASTELLANO|


Pagar con pedazos

Escribo anotaciones entre las deducciones de la renta pero el resultado siempre es negativo, me toca pagar con pedazos de vida. Mordiscos que se quedan por el camino mientras se degradan a la intemperie del tiempo. Escamas que una vez perdidas con un pequeño golpe de viento dejan al descubierto nuevas capas, a veces más blandas y otras más maduras. Una metamorfosis constante sin freno hasta que acabo rascando el marfil con cepillos de cobre.

4 comentaris:

  1. Alguna vez nos saldrá a devolver ;)

    ResponSuprimeix
  2. Com deia La Trinca, t'ho miris com t'ho miris sempre et tocarà pagar... fa massa temps que ningú regala res...

    ResponSuprimeix
  3. Fins i tot dit d'una manera tan poètica fa ràbia. ;)

    ResponSuprimeix
  4. glog, La Dietrich, Anònim... sigo manteniendo la esperanza que lo que un día profetizó Drexler basándose en Antoine Lavoisier se hará realidad: Cada uno da lo que recibe/ y luego recibe lo que da,/ nada es más simple,/ no hay otra norma:/ nada se pierde,/ todo se transforma.

    ResponSuprimeix