31 d’agost 2009

L'al·lot indocumentat



Tenia un al·lot i me l'estimava moltíssim, però m'aterria no saber-me el nom. No el podia presentar a la gent i ell s'enfadà. Així que el que havia temut més s'havia fet realitat. Em va deixar i jo seguia sense saber el seu nom.
10.VIII.09



|CASTELLANO| 


El novio indocumentado


Tenía un novio al que quería muchísimo, pero me atormentaba el hecho de no saberme su nombre. No lo podía presentar a nadie y él se enfadó. Lo que siempre había temido se hizo realidad. Me dejó y yo seguía sin saber su nombre.
10.VIII.09

10 comentaris:

  1. Caram! Quina productivitat!!! Ens seguim. Muà.

    ResponElimina
  2. Señor de la Suburbia, no puede ser, y no por falta de ganas, pero es que yo sí conozco su nombre, y me acuerdo ;) Rebienvenido en su nuevo aterrizaje. Si necesita ayuda psicológica ya sabe donde está mi consulta.

    Albert... doncs ja saps, a posar-te al dia... agafa el teu ritme i mira al voltant. Benvingut!!

    ResponElimina
  3. pq preguntarli no, no? ;)

    ResponElimina
  4. daltonico1/9/09 07:16

    No te preocupes, nunca te lo dijo pero el tampoco se sabía el tuyo ;)

    ResponElimina
  5. ains... Mira que en sóc de dolenta amb els noms, jo també...

    Estic amb la Déjà: I si li preguntem? I si li demanem que ens ensenyi a pronunciar-lo bé?

    ResponElimina
  6. xDDDD ¿y no se te ocurrió preguntar o rebuscar en su cartera, en busca del DNI, cuando fuera al baño?

    ResponElimina
  7. A todos, gracias por acompañarme en esta pesadilla y permitir que pasase a ser tan solo un sueño.

    Núr i Déjà vie, així que creieu que el problema es resol amb preguntar-li, o que potser és estranger. Bé, si no li pregunto és perquè se suposa que si és la meva parella l'hauria de saber i m'avergonyeix el fet de no saber-lo, aquella por escènica. M'agrada l'apunt aquest de no saber pronunciar-lo ;)

    daltónico, y entonces qué pasó?

    Deprisa... no, sí la cuestión es que supuestamente lo conozco y lo sé, pero no lo recuerdo o se me va de la cabeza. Es como que pierde la identidad y ya no sé si es porque realmente nunca llegaré a conocerlo o qué...

    ResponElimina
  8. Casi como aqui, salvando tal vez alguna distancia, y en algún caso. Somos, pero sin ser del todo.

    ResponElimina
  9. Mmmmm... Somos, pero sin ser del todo.

    ResponElimina