11 de novembre 2009

Ratones de guante blanco




Un ratoncillo se asoma a la superficie de Malasaña
en busca de algo que llevarse al hocico... by tonymadrid


Ratoncillo husmeando por donde quiere encuentra un escondrijo calentito y decide hacer de él su casa. Cagaditas por aquí, meadita por allá. Pero no solo de deposiciones vive el ratón, pues para generarlas es capaz de comerse medio sofá, no voy a discutir la manera que tiene cada uno de equilibrar su dieta. En uno de sus viajes encuentra el oasis de los ratones con agua, bolsas de plástico, bolsas de papel y restos de todo tipo de envases de cristal y plástico. Es de esta manera que decide trasladar su residencia y hace el hatillo. Taciturno como es él se despierta por la noche y guiado por su olfato llega a las patatas dulces, a ese manjar de roedor que día tras día va esquilmando mordiendo todo tipo de supuestos impedimentos. Tommy ya es parte de la familia.

Pero hay ratones de guante blanco que pretenden volverla a una loca. Pastelitos que desparecen. Tabletas enteras de chocolate blanco. Por mucho piloto automático que lleves deberías recordar que te has comido una tabla de chocolate blanco. ¡Por favor, con la de grasa que tiene! ¡Que eso no es ni chocolate! Teniendo una advertencia sobre papel el ratón de guante blanco la desestima y decide llevarse media tableta de chocolate negro puro. A éste siempre le pierde lo mismo. Pero llega el día en el que el ladrón comete un error. No existe crimen perfecto. Con la papelera limpia decide darle a la galletas con pepitas de chocolate anaranjado y dejar la prueba del crimen dentro de ella. De castaño a oscuro ha pasado la situación y el ratón de guante blanco deberá dirigir sus dedos a otros cajones. Salgo llave en mano.



6 comentaris:

  1. Escrius molt bé.

    El teu rosegador-relat em du a la ment els ratolins que, assegut a l'andana del metro, veia córrer i esmunyir-se entre les vies i els cables elèctrics. Si ho explicaves, mai ningú no els veia: "vés home, vés!"

    Realment existien? Què passa quan tu veus una cosa i els altres no? No ho diguessis a ningú, però sé del cert que aquests que em parlen no tenen cos, només són veus, veus i prou. Però no els ho dic, perquè em fan pena, i, potser, fins i tot, s'emprenyarien: "vés home, vés!" Amb tot, no m'atreveixo a mirar-me al mirall, no fos cas que jo també...

    Manel

    ResponElimina
  2. No sé si me da más pena el ratón o tu despensa, jajaja!
    Peter punk

    ResponElimina
  3. Echa gatos en el café y ratones en el te...
    ¡Y saluda a la Reina Alicia con treinta veces tres! (Lewis Carroll)

    :)

    ResponElimina
  4. Funciunari-u15/11/09 12:20

    Uix, els Ratolinum bucanerensis de les despenses són una plaga molt extesa en zones de poblament compartit... :-(

    Paciència i moltes trampes de molla

    ResponElimina
  5. No te encariñes con el ratón, que te conozco.

    ResponElimina
  6. @Manel: Moltes gràcies Manel, però no és més que la vida misma. Pel que fa als ratolins del metro, sí, existeixen, jo també els he vist. De fet, fa uns dies, pedalejant pel riu ens va creuar un d'aquests ratolins però donava uns salts immensament llargs. Tot i que també s'ha de dir que si creus que ets un holograma... arriba un punt en el que ets capaç d'endinsar-te al mirall de la teva ficció, oi?

    @Peter Punk: mi despensa ahora mismo la tengo un poco más controlada.

    @alegría: pues quizás dé tres vuelta sobre mi misma.

    @Funciunari-u: en un inici no hi ha intenció de posar cap trampa, a veure si es comporta.

    @jaumeduran: jajajja!! Molt bona aquesta!! Per a mi ara mateix segueix sent un misteri, un ratolí totalment invisible, només el coneixem pels seus actes.

    ResponElimina