23 de gener 2010

No només paraules


Podíem parlar-nos en diversos idiomes.
Castellà, italià, anglès.
Sempre suspeníem en el de l'amor.

7 comentaris:

  1. Per que em recorda a aquelles paraules d'amor? senzilles i tendres, per que ...no sabien més

    ResponElimina
  2. eletranjero24/1/10 23:40

    baci perugina
    (mis pasion)
    tienes un pasado como escritora de Baci@

    ResponElimina
  3. @mikkonoss, no la tenia en ment però gràcies per recordar-la i per passa-te per aquí.

    @eletranjero, pues de momento no pero si me quieren fichar podemos hacer tratos ;)

    ResponElimina
  4. L'amor es l'asignatura mès difìcil.

    ResponElimina
  5. A més de que implica una mena de masoquisme pur format pel més gran plaer i el més dur dolor.

    ResponElimina
  6. Tal vez la recordé, en medio de la racionalidad, un lugar donde el amor suele estar ausente...
    Se podrán aprender cien lenguas, mas la del amor no se aprende. Y cuando ésa se habla, no son necesarias todas las otras.

    ResponElimina
  7. Tot i que té i no hi té a veure... a mi em recorda la cançó Si ens queda la cançó de'n Feliu Ventura. En una barreja entre l'unitat de la llengua arreu dels Països Catalans i el d'un amor transmediterrani. Per escoltar-la: una versió en directe i la d'estudi.

    ResponElimina