26 de febrer 2010

Tu i jo sols, com dos cargols


Tu i jo sols, sota una col,
amagadets fent-nos petons.
Tu i jo sols, com dos cargols,
abrigadets sense llençols.
Sota una col (Adrià Puntí, 1999)



Em vas contagiar, i me n'adono ara després de tant de temps. Un no es pot enamorar sense estar exposat a aquest tipus d'efectes colaterals. Totes les persones et modelen, et deixen petjada, infligeixen algun tipus de força. Cicatrius, arrugues i espurnes queden gravades a ferro roent. D'altres no n'ets conscient, no te les veus perquè fa tant de temps que no et reflexes en un mirall. Les cordes ballen com espaguetis en plena ebullició i no és fins que per atzar s'uneixen que aleshores tot pren forma, es fa la llum i veus el sentit de tot. Em vas contagiar i em veig revisitant inconscientment totes aquelles pel·lícules que havíem vist. Tot era tan fàcil i fluid que no calia pensar si l'altre estaria d'acord, doncs érem tan sols un. No tinc manera de poder fer un exorcisme, crec que giro full però sembla que mai s'acabi el llibre, potser sigui la història interminable. Em veig també inconscient rellegint aquells castells en l'aire de fulls grocs. Aquella il·lusió, aquella manera de repetir fotogrames un rere l'altre i no poder sortir d'un bucle sense fi, fins a un infinit que no sembla acostar-se. En un camí en el que tot sembla descafeïnat i desnatat. No estaríem bé tornant però... perquè tot sembla tant fals i gens fluid?
19.II.10


7 comentaris:

  1. ei,


    d'amagadotis,, eee?!!!

    ;)

    ResponElimina
  2. però sempre romanen també coses bones, queda´t amb elles i desfés el cercle... i no t´oblides del café i la nata, potser els trobes al bar del cantó ;)

    ResponElimina
  3. uau, precios el post d'avui. Realment precios. (res ms a dir)

    ResponElimina
  4. @Eulàlia, un cop s'acaba tot queda dintre... si no hi ha records tot mor

    @Raquel*, tens tota la raó... potser aquests nous raigs que escalfen aquesta pre-primavera ens facin renàixer. Un petonàs!

    @Déjà vie, gràcies guapa! Per passar-te i per dir-ho.

    ResponElimina
  5. el otro usuario anónimo1/3/10 14:00

    es precioso que guardes estos recuerdos tan bonitos, seguro que si la otra persona lo lee, estaría muy contenta y, seguramente, sentirá algo parecido... o tal vez contenta no es la palabra

    ResponElimina
  6. Molt maco, com ho és veure pel·lícules amb una persona especial, o viatjar a certs llocs o escoltar determinades cançons, però després tot això es pot tornar a la nostra contra i jugar-nos una mala passada. Coses que ens fan tant de bé o tant de mal, segons des d'on ho mirem. I després qui pot oblidar?

    ResponElimina
  7. @el otro usuario anónimo... cuanto tiempo sin verte por aquí, espero que por Madrid vaya muy bien. Está bien poder recordar las cosas buenas, de todas maneras no sé lo que siente él... hace tiempo que no se comunica, no me comunica, comunica. Espero seguir viéndote por aquí.

    @Marta M.Q. ...difícil, oi? De totes maneres, suposo que no podem defugir i no hem de defugir d'aquelles coses que ens han aportat aquestes persones amb les que vam compartir tant... alguna cosa de bona ens deurien aportar, oi? ...sinó no haguéssim escollit estar a la seva vora. Per cert, benvinguda!

    ResponElimina