13 d’abril 2010

Anònims


Qui n'ha begut
En tindrà set tota la vida
Qui n'ha begut (Mishima)


Pastelosos i xicletosos anònims del món, torno a ser entre vosaltres. Sí, ho reconec. Hi ha malalties de les que mai ens arribem a curar i sempre acabem caient-ne en la temptació. Desitgem trobar-nos a les seves urpes, perquè la dolçor de l'experiència allunya ràpidament l'aspror de la desfeta. Quina diferència hi ha entre l'heroïna, el dissolvent, el quitrà, els corticoides i això; res de res, res de res, abans o després tots acabarem recorrent a la metadona. Sense voler-ho ens trobarem dient que volem que duri per tota la vida, per l'eternitat còsmica dels nostres àtoms, tot i que durant l'anterior recaiguda vam prometre'ns que només hi ha companys momentanis de viatge, moments que acompanyen les nostres ànimes viatgeres. Però de nou recaurem en aquesta espiral d'hormones dopants catalitzadores d'un procés que es troba en un punt de no retorn perillosament bonic.


7 comentaris:

  1. Qui l'ha tasta ja no suporta, el pas dels dies...
    (el disc nou de Mishima va sortir dilluns!!!)


    Quines addiccions tenim...

    ResponElimina
  2. La meva droga ets tu :)

    ResponElimina
  3. @Tu, jo i l'Otis... Sí... n'he sentit algun tastet per la ràdio, però encara no el tinc. També estic ocupada amb el nou de'n Roger Mas i en Jorge Drexler. Addiccions de les bones, no me'n voldria desintoxicar mai!

    Vinz... ha sonat bé... com va la desintoxicació??

    ResponElimina
  4. Ui, quanta feina tinc pendent!
    Saps que ahir vam veure la Leonor i el Jorge dinant en una terrasseta del Born amb el seu fill? Se'm queia la bava....

    ResponElimina
  5. El Born és molt romàntic, medievalment romàntic ;)

    ResponElimina
  6. No vull desintoxicar-me :)

    ResponElimina
  7. Doncs nano, d'això en diuen addicció ;)

    ResponElimina