05 de maig 2010

Anestèsia satel·litària


La teva anestèsia m'ha durat dues voltes de Lluna. He viscut la pujada i baixada de les marees. M'he mullat sota la pluja d'una tempesta d'una primavera massa humida. Els embats del sexe d'ascensor em crema la pell fins la cremor del plaer. Tot això i res més. Res de tot això i més, per a deixar-me buida durant la propera mitja Lluna. Punt i final.


Cap comentari:

Publica un comentari