23 de juny 2010

Tot és tan relatiu...


Sense saber com acabarà, tot comença amb un mosquit menjant-te el peçó de l'orella. Que hi ha dies que t'aixeques sent una persona i acabes ficant-te al llit sent-ne una altra, i no cal que al llit te n'esperi una altra de diferent. Sigui com sigui dones unes directrius amb llibertat i s'ho prenen al peu de la lletra, et donen un aire fresc, jovenívol i de sobte no ets capaç de reconeixer-te al mirall mentre tothom sembla patir una gran alegria en veure't, potser ells sí que et reconeixen. Et reafirmes en que tot és tan relatiu...


Cap comentari:

Publica un comentari