11 d’agost 2010

Bonhomia


Usugrow Rebel Ink by dullbuoy


En el darrer any quan veu la meva fotografia es planta davant d'ella i comença a recitar un incomprensible discurs. Encara no entenen què és allò que em vol dir, o bé, allò que els està explicant sobre mi. Ara fa uns mesos, en la distància i pel fil telefònic, va arribar a pronunciar el meu nom d'una forma maldestre. Tot just avui, a la seva manera, m'ha dit que m'estima. Amb aquella bonhomia dels qui encara no comprenen allò que els envolta. Algunes coses serien tan o més fàcils si només ens preocupéssim de cada dia aprendre una mica més i ser més amables amb el que ens envolta.

AlegriaDeLaHuerta, 15.11.09 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada