11 de gener 2011

L'11 de les segones oportunitats


El fet d'anar amb l'any aquest cop o mai doblement tindré una nova oportunitat podent ser l'única. Arribats a aquest punt ja no sé què més dir havent-me d'enfrontar a mi mateixa. Lluites internes en les que necessitaré transfusions després de les previsibles pèrdues contínues. Taques sanguinolentes a les peces de roba estripada després d'hores i més hores cridant-te, cridant-me. No hi ha sortida, estic abocada a viure-ho.


Fins ara, ningú s'ha mort de vergonya...


5 comentaris:

  1. ... segundas partes nunca fueron buenas..

    ResponSuprimeix
  2. "segundas partes nunca fueron buenas"... ¿de quiénes? Yo he tenido segundas partes malas, buenas y muy buenas. Mejor que el cerebro esté desprogramado frente a ciertas creencias. Las oportunidades hay que intentar siempre aprovecharlas, sean segundas, terceras o lleguen a la veintena. El devenir se encargará de decir lo que fueron... o no fueron.

    ResponSuprimeix
  3. @guitarboy... nunca se sabe, y mejor dar una segunda oportunidad antes de no vivirlo.

    @alegría, po zí ;)

    ResponSuprimeix
  4. de fet, hi ha vegades en les que la vergonya et sobreviu...
    "és com si la vergonya havera de sobreviure'l", el procés, kafka

    :P

    ResponSuprimeix
  5. Bé, de totes maneres, les pors no ajuden a vançar... i la vergonya n'çes una d'elles ;)

    ResponSuprimeix