24 de novembre 2011

El so dels esclops


No fer res,
amb la por de no fer res,
d'unes cafeíniques vesprades
amarades de vestits lluminosos.

I és ara quan un tel blau
cau sobre un castell
on el desgovern és la llei
de les absències no presents.

Passes d'esclops
retronen les parets.
Fantasmes sense ànima,
ni dolor.

5 comentaris:

  1. Si això fos el Llibre de Cares, et posaria un "M'agrada". :)

    ResponElimina
  2. i passos que no deixen empremta sobre el paper d'arròs,
    però trepitgen l'ànima.

    ResponElimina
  3. cafeíniques vesprades?
    estàs d'examens no? Sort!

    ResponElimina
  4. N'hi ha tants d'aquests @mikkonoss ;) Et dec un mail, sigues pacient que arribarà ;)

    @Maria ...no ben bé, però gràcies de totes maneres.

    ResponElimina