31 de gener 2012

Specímenes humanos #1


Rusty shower head by alice_ling


Sóc un gran peix amb banyador.
Aguante la respiració.
Baix del mar es calla tot.
Peix (Clara Andrés)


El hombre que en pleno invierno se acerca a la piscina con su gorrita de papel y su bolsita macuto de papel. Un hombre que seguro que no tiene ni perro con quién hablar y decide dar todas las razones de su visita a la piscina al trabajador municipal de la misma. No pasa ni un minuto que ya nos deja claro que él va a la piscina municipal a ducharse, como si de un baño público se tratase. Pero no esconde la crudeza y airea que ya no se puede duchar en su bañera después de haberse caído tres veces y quedarse ingresado por ello en el hospital.

Eso sí, no se le escapó reclamar más féminas entre los
trabajadores de la atención al público de la piscina.


18 de gener 2012

Viure intensament



Ara estaré molt fotut, venen dies dolents,
però bé, ja em recuperaré.
Les meves ex i tu (Els Amics de les Arts)


21.11.2011
Viure intensament allò que ja no està a les nostres mans, el que ja hem decidit i que ja mai més serà. S'acaben els dies i les hores cada cop afegint un nou darrer cop a la llista. Plorar junts i assecar les nostres llàgrimes en un va intent d'esgotar-les totes abans d'estar lluny, sols. Rius de tinta barrejada amb llàgrimes de tot allò que no et vaig dir i que ara em sembla tan urgent. El dolor d'unes neurones que cada cop se senten més pressionades per un futur que no són capaces d'encaixar.

18.01.2012
Vam viure intensament fins a la sublimació de la darrera nit. L'essència barrejada dels nostres cossos es va destil·lar als vidres rodolant al ritme de Claire de lune de Claude Debussy. Ara tot just enlaires el teu vol. És tan fàcil predicar la llibertat i requereix tanta força i voluntat aplicar-la a qui un més s'estima. Però el darrer brindis ja va sentenciar: perquè saltem murs i no trenquem portes. No tinc gaire més a dir, ja ho saps tot, tan sols ens queda sentir i olorar.


16 de gener 2012

Any nou


 
Moleskine 2012 by ADLH


 
Amb retard però, l'agenda d'un any que comença com l'Any, el meu any i no el dels altres. Coses ja dites i mai complertes, i no parlo del gimnàs, ni de la dieta, ni de cap d'aquestes promeses tan humanes com incomplertes. Un any ple de canvis, de dates límit i de caducitat. Crec que no cal dir res més, avui m'abstindré.