30 de desembre 2012

Ser al cap de la fi


2012 by AlegriaDeLaHuerta


Ser al cap de la fi, quan totes les paraules són sobreres i els gestos impostats. Sentir-se atrapat pel temps. Eternament captiu de les dates. Cites que un cop passades s'amunteguen com una mena de síndrome d'Estocolm. El passat que, sempre present, escanya i mata, acaba matant un any que no ha estat objectivament productiu. Les accions no han doblat el seu valor, no hi ha hagut augment de sou ni s'ha guanyat quota de mercat. Més aviat tot el que ha passat ha estat el contrari, però s'ha viscut i això en aquests dies ja és molt. Sense saber-ho dedicar un temps a refer peça a peça un cos que s'està podrint i d'un cor que ja no admet més talls. Un any per oblidar i per recordar a parts iguals, d'èxits i fracassos en la mateixa mesura, de plors i somriures que no s'anul·len. Farcit de bones intencions, de falsos petons i mirades indigestes. Però tant se val... el 2012 ja és història present.



21 de desembre 2012

Bomba de humo


A cidade do mar by roi alonso


Me llegan noticias de manifestaciones y corro, literalmente corro, a ver la fotos. Te busco como a Wally, pero no llevas camiseta a rayas rojas, ni pantalones azules, ni gorrito navideño, ni gafas. Nada de nada, no lo encuentro a él ni a ti. Entonces sollozo pensando que, a pesar de todo, tampoco serviría de nada, ni para sosegarme. Seguramente no estés ahí, he pensado tantas posibilidades de lo que te ha podido ocurrir en estos meses. Temí que aquella sería la última vez que nos veríamos pero no podía creerlo. Con las piernas sobre las alforjas de mi bicicleta y el sol tomando nuestras caras estuvimos fantaseando. Seguíamos aquel absurdo juego que empezamos cuando nos casamos, un día a las cinco de la madrugada mientras la ciudad no sabía que estaba apunto de despertar. Sabíamos que era una excusa cualquiera para cuidarnos. Pero esa tarde, con el calor del sol latente aún en nuestras mejillas te fuiste, tu intensidad, tu complicidad, tu estímulo. Te esfumaste y, con ello, tu recuerdo cada vez sabe más a magdalena, y no, no tengo vaso de leche dónde mojarla.



Este texto fue publicado por primera vez en Contra-Escritura (21.11.2012)

05 de desembre 2012

Massa Crítica - 7 Desembre - Una llum en l'horitzó


Vostè És Aquí by AlegriaDeLaHuerta (20.11.2012)


MASSA CRÍTICA VALÈNCIA
Divendres 7 de Desembre 2012
19:30h Plaça de la Mare de Déu
20h eixida pedalant


Aquesta és la darrera Massa Crítica del 2012. A l'espera de saber si podré asistir a la del gener, potser també sigui la meva darrera Massa Crítica a València. Encara recordo les primeres a les que vaig assistir, quan encara hi havia possibilitat de fer un canvi de recorregut, quan la gent cantava molt, quan fèiem una petita massa des del nostre lloc de feina. Recordo quedar-nos xerrant, buscar una terrassa, prendre unes cerveses, acabar-hi sopant i allargant la nit. Recordo conèixer a persones que m'han anat acompanyant durant tots aquests anys en aquesta ciutat. Però més que records són realitat i són persones que queden al cor i a la ment. Molts d'altres que no me'n sé el nom però que són cares conegudes amb les que en un moment o altre hem parlat en cadascun d'aquests primers divendres de mes. En aquests set anys la ciutat, els ciclistes, la ciutat ciclista ha canviat i ha evolucionat, la massa crítica també. Emocionada anuncio la que probablement sigui la meva darrera massa crítica a València, però mirant endavant cap a totes les masses crítiques que viuré a Barcelona o allà on hi vagi després. Perquè la Massa Crítica és una celebració d'un dia mentre l'activisme es practica a diari quan escollim la bicicleta per desplaçar-nos, per a fer la ciutat més amigable, més tranquil·la, més serena, més humana, més nostra.

A Laura, Fer, Juan, Giuseppe, Alfredo, Paco, Marta, Edu, Sonia, Miguel Ángel...
...i aquells petons a sobre de la bici.