30 de desembre 2012

Ser al cap de la fi


2012 by AlegriaDeLaHuerta


Ser al cap de la fi, quan totes les paraules són sobreres i els gestos impostats. Sentir-se atrapat pel temps. Eternament captiu de les dates. Cites que un cop passades s'amunteguen com una mena de síndrome d'Estocolm. El passat que, sempre present, escanya i mata, acaba matant un any que no ha estat objectivament productiu. Les accions no han doblat el seu valor, no hi ha hagut augment de sou ni s'ha guanyat quota de mercat. Més aviat tot el que ha passat ha estat el contrari, però s'ha viscut i això en aquests dies ja és molt. Sense saber-ho dedicar un temps a refer peça a peça un cos que s'està podrint i d'un cor que ja no admet més talls. Un any per oblidar i per recordar a parts iguals, d'èxits i fracassos en la mateixa mesura, de plors i somriures que no s'anul·len. Farcit de bones intencions, de falsos petons i mirades indigestes. Però tant se val... el 2012 ja és història present.



Cap comentari:

Publica un comentari