29 de juny 2014

La meva pròpia illa interior


Aquesta ciutat en la que comencen a teixir-se relacions, em crea una barreja contradictòria de sensacions. A voltes m'oprimeix mentre d'altres em bressa amb un ball hipnòtic impossible de defugir. Així que ara ja no sé per quin tipus de droga estic afectada però tinc un peu aquí i un altre cap al més enllà. Hi ha moments en els que surto del meu propi cos, veig la situació i me n'adono que aquesta ciutat ja és massa per a mi si no aconsegueixo crear la meva pròpia illa interior.


12 comentaris:

  1. A ver cómo la creas: por sedimentación o erupción volcánica ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues ya se verá, importa poco la manera mientras sea posible.

      Elimina
  2. ... per sobreviure en aquest món, necessitem aquesta illa. Crec que cada vegada més.


    ... oa la teva horta. Que bé conversar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja estic a casa de nou, si algun dia vens per aquí ja saps on trobar-me i fer-nos un cafè.

      Elimina
    2. ...també jo sempre he estat per aquí. Només falta el cafè.

      Elimina
    3. Sí, bé, em referia a que he tornat a la Ciutat Comtal, si algun dia tornes a agafar un avió cap aquí ens veiem segur ;)

      Elimina
  3. saps, per mi, ja estava allà ...
    en fi ... ja tornaré, espero en no massa temps

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bé!! Aquí estaré per a prendre una xocolata desfeta amb melindros, o un bon vi blanc ;)

      Elimina
    2. Ah... creo que tal vez el momento esté llegando...crec que un avió em baixarà en El Prat el 7 de novembre...

      Elimina
    3. Apuntat a l'agenda, i ja trobem moment de desvirutalització bloggera!! ;)

      Elimina
  4. Reconec aquest sentiment de ser-hi i de no ser-hi, de voler-hi estar i de voler-ne fugir... de trobar estímuls i de no saber encaminar-los, com si fos una energia desaprofitada. La distracció i alhora la meravella. Tens raó quan dius que es necessari trobar l'illa interior perquè l'exterior ens afecti menys, o, si més no, no ens desenfoqui del que realment volem fer. Jo no vaig poder trobar-me fins que vaig decidir - i com sempre dic: un bon dia em vaig "autoexiliar"-, vaig deixar la meva ciutat i me'n vaig anar allà on neixen les boires. I sí, de vegades es com viure isolada, però quan ho necessito torno a les grans ciutats que no les tinc gaire lluny. Espero haver interpretat bé el que volies dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agradaria trobar aquest lloc, o potser trobar aquesta força per a poder-lo fer realitat. La meva feina està lligada a l'urb. Fins ara havia aconseguit viure en pobles dintre de grans ciutats, veuré com ho puc fer a partir d'ara. De totes maneres, com bé saps, no només parlo de temes materials.

      Moltes gràcies per passar per aquí, m'agrada tenir veïns nous i que a més escriguin d'aquesta manera tan dolça. Espero seguir veient-te i gràcies de nou!

      Elimina