Passa que em sento atrapada en un món de decisions. Que estic en certa manera enfadada amb el meu dia a dia, però no utilitzo aquesta energia del cabreig per saltar a un altre estadi. La comoditat i la por al canvi em tenen atrapada. Ja fa un temps que sóc conscient del maltracte i assetjament laboral, però no em rebel·lo, no sóc capaç de fer-ne front amb la cara destapada. Sinó que se'm queden donant voltes pel cap les sensacions i les idees, sense aturar-se fins que s'acaben dipositant en el cor, l'estomac, l'esquena, i em sento encorbada, cada cop amb menys elasticitat física i mental. Tot això creant unes dinàmiques que cada cop són més difícils de desentortolligar, i m'atrapen.
Em quedo aturada.
No deixis que et guanyi el temps. No et tornis vella. Parate ferma i digues-li que aquestes aqui, i que no tens por. I que tens força. I que ets Alegria.
ResponEliminaHo intento però a vegades les circunstàncies ens superen, i els nostres crits s'ofeguen en la foscor de les entranyes.
EliminaGràcies!
Amb la meitat del que dius qualsevol metge que ho sigui et dona una baixa sense pensar-ho. Això se sol demonitzar perque els interessa que sigui així però creu-me, és un possible inici d'una solució.
ResponEliminaLa fortalesa d'intentar tirar endavant i la responsabilitat a vegades no ens permet acabar de caure.
Elimina"Decidir" està sobrevalorat. Arriba sovint el moment en que veus que has de decidir, valorar les opcions possibles i triar-ne una, i això et colapsa. Concec la sensació. Fa un temps vaig arribar a la idea de que no decidiria més, simplement faria el que em surtís en aquell moment i prou. D'aquesta forma em trec la tortura d'haver de valorar opcions i triar la "millor". Millor? Realment n'hi ha una de millor? o son simplement diferents camins? Tots son vàlids. Fa temps que simplement vaig decidir que no decidiría més, i no em va malament.
ResponEliminaGràcies Cridorius, tens raó. Fa uns anys un terapeuta em va obligar a no decidir, simplement perquè m'estava autopressionant contínuament per haver de decidir, i això em portava al colapse. Després d'un temps vaig haver de tornar a prendre decisions, i fins ara el que passa és que m'avanço a les decisions i hi penso massa, en comptes d'actuar i au.
Elimina