tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post115799357809380855..comments2023-12-05T23:44:00.832+01:00Comments on Alegria De La Huerta: Gaudeix del trajecteAlegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-1158164754468623172006-09-13T18:25:00.000+02:002006-09-13T18:25:00.000+02:00Nena... gracies per fer-me viatjar amb aquesta mar...Nena... gracies per fer-me viatjar amb aquesta maranya de records meravellosos. Un peto i no deixes d'escriure aixi ;-)<BR/><BR/>annaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-1158061338403853072006-09-12T13:42:00.000+02:002006-09-12T13:42:00.000+02:00Bé, el missatge principal d'aquest post no era el ...Bé, el missatge principal d'aquest post no era el "qui no arrisca no pisca" ... tot i que ara rellegint-lo sí que se'n destil·la una falta de decisió i d'espontaneïtat.<BR/>Crec que només el fet que aquests encontres d'alguna manera m'hagin marcat o que s'hagin quedat residents en la meva memòria ja és destacable.<BR/>Un altre punt molt important, i que en els darrers cinc anys de la meva vida ha estat molt present, són els continus viatges ... gaudim del viatge!Alegria De La Huertahttps://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-1158057969684517642006-09-12T12:46:00.000+02:002006-09-12T12:46:00.000+02:00Jo crec que a la vida tots passem per bons moments...Jo crec que a la vida tots passem per bons moments, per moments dolents i per etapes absolutament rutinàries i mediocres. Però, si més no en el meu cas, de tant en tant es presenten el que podriem dir "ocasions especials". No sé perquè, de vegades per una raó i de vegades per una altra, la qüestió és que sóc conscient de que aquell és un moment irrepetible. No és bò ni tampoc dolent, és especial, és únic, és diferent. Perdoneu, però no em sé explicar millor... Quan hi sóc al devant els sé distingir, simplement.<BR/>I el fet és que, de vegades, aquell moment implica prendre una decisió important, que fins i tot et pot arribar a canviar la vida en algun cas. I tu n'ets conscient, això segur.<BR/>Doncs bé, quan arribes a aquesta classe de certesa, si vols, si realment vols allò que s'està oferint devant teu, jo penso que has d'arriscar per piscar ... passi el que passi. I si t'equivoques, doncs mala sort. Però si no arrisques, si d'alguna manera no et llences al buit, sempre et quedarà el dubte del que hagués pogut ser i no va ser, perquè la vida no acostuma a donar segones oportunitats. Si no lluites, probablement algun dia en el futur ho acabaràs lamentant: Saber que vas tenir una ocasió i la vas deixar passar...<BR/><BR/>Sé que sona molt trascendental tot això, però és que opino que el que us he dit es pot aplicar a tota mena d'ocasions "especials", grans o petites, i fins i tot a un encontre casual enmig d'un trajecte en bus, com ens comentes.<BR/><BR/>Jo he vist passar alguns trens devant meu que no tornaran a passar i als que ara, si tingués una segona oportunitat, hi pujaria amb els ulls tancats.Anonymousnoreply@blogger.com