tag:blogger.com,1999:blog-342216022024-03-19T12:47:01.294+01:00Alegria De La HuertaAlegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.comBlogger777125tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-4886598721452779572023-12-15T17:30:00.000+01:002024-01-05T23:53:45.768+01:00Entomar<p>Alguns farien estirabots sobre el pitjor any de la seva vida, jo ho entomo tal com ve. No hi ha temps a pensar com és de pitjor avui respecte a ahir. Només hi ha temps per fer el que calgui sense pensar gaire, perquè si em parés a pensar m'envairia la por, m'endinsaria en un pou negre i tantes altres coses em paralitzarien. I no, no m'ho puc permetre de cap manera. S'hi ha de ser i unir les forces que tinguem. Potser el no parar i el no pensar em permet portar a l'esquena quelcom que d'altra manera seria inassumible. Alguns parlarien de la valentia i la fortalesa, però certament és aquella ceguera que et permet seguir endavant perquè ara has de ser tu qui porti aquella persona que ja no pot sola.</p>Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-78742847234862783342023-08-20T21:11:00.003+02:002023-08-20T21:11:16.962+02:00Discontinuïtat<div style="text-align: justify;">Periples d'escriptura que circumnaveguen de la realitat a la ficció passant pel surrealisme i el lirisme. Negre sobre blanc de full cosit, de full lliure, de pantalla hipnotitzadora.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">On comença ella i on acaba l'altra, precisament on no son cap de les dues. Somniant en no-llocs en els quals les paraules flueixin, lliures de la sentència fosca que entela la vista i emmanilla els canells. Ara ja una vida que discorre per precipitar-se a un futur predestinat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Potser ja no pagui la pena pensar, construir, imaginar, somiar. L'amplitud queda enrere i la cadena ara els il·lumina el camí.<br /></div>Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-16381862379985631752023-07-31T23:42:00.002+02:002023-07-31T23:43:00.686+02:00Ella<div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjftEynzqMYAXlD7MyjY3exVaIIFVwMKpEvv_A7gazyBAGguZMeEauI4kG7vmEoIsPUko0kmB3VBRNx3PYIej7KSWMGwopEo7WLyt1LTOOw_Vss-xNeDI-kcc8_DqPfFC8vTzmmz6JcKODdOc7fDlOVOuY4FswcQKo7vXGzo2AqrVNqrnzsRWSz/s1600/buganvilia.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjftEynzqMYAXlD7MyjY3exVaIIFVwMKpEvv_A7gazyBAGguZMeEauI4kG7vmEoIsPUko0kmB3VBRNx3PYIej7KSWMGwopEo7WLyt1LTOOw_Vss-xNeDI-kcc8_DqPfFC8vTzmmz6JcKODdOc7fDlOVOuY4FswcQKo7vXGzo2AqrVNqrnzsRWSz/s320/buganvilia.jpeg" width="180" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Bugenvíl·lea i gesamí, 13.IX.2023</span></i><br /></div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p style="text-align: left;">Encara vam estar una estona en silenci. Mirant-nos als ulls, buscant els petits canvis a l'expressió de les nostres cares. Una marieta es va entortolligar al seu serrell i vaig ajudar a alliberar-la. El puput sonava a la llunyania mentre un petit ocell piulava des de l'arbre que teníem darrere. Va ser aleshores quan va pronunciar les seves primeres paraules. A les meves oïdes, sonaven com si fora música acompanyada de les cigales desempallegant-se de la calor.<br /><br />Havia decidit que era moment de marxar, que ja no hi havia res ni ningú, ni jo, que la pogués retenir. Necessitava tornar al front, encara que fos a la rereguarda, i fer el que calgués. Intentaria escriure molt, recollir testimonis i documentar-ho tot. Ho podria fer en paral·lel a la feina que li fos encomanada. N'estava segura que això era el millor que podria aportar a les noves generacions, a la vida que porto dintre.<br /><br /></p><p style="text-align: right;"><span style="color: #ffa400;"><b>5.IV.2020</b></span></p><p style="text-align: right;"><i style="color: #ffa400;"> </i><br /></p></div>Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-15576987088101002882021-12-31T19:03:00.001+01:002021-12-31T19:03:20.835+01:00El fil de llum<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjyzesSzTxZzTIL_iyOxFpnMo1cUmTlRbh7VnWirfZXHamAzKCrgUWgcRw6BUu1Gga86X-hGfsKuF5RM8KBGuuGvZpkQdatNAV_ZtATBwg4T1ceo0rHe5S4UU97J3-Eue4Wzz3HcMWEq1VGUzuumasOBuOmpTgClkTHxmL3mjVLO_jWwdADcg=s2000" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1078" data-original-width="2000" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjyzesSzTxZzTIL_iyOxFpnMo1cUmTlRbh7VnWirfZXHamAzKCrgUWgcRw6BUu1Gga86X-hGfsKuF5RM8KBGuuGvZpkQdatNAV_ZtATBwg4T1ceo0rHe5S4UU97J3-Eue4Wzz3HcMWEq1VGUzuumasOBuOmpTgClkTHxmL3mjVLO_jWwdADcg=w400-h215" width="400" /></a></div><div dir="rtl" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Quatre cartes regalades</i> by ADLH</span><br /></div><p></p><p style="text-align: justify;">Tots els cosins s'han trobat a casa, juguen i fan soroll, molt soroll i corredisses. Juguen i no paren. Un d'ells proposa jugar a fet i amagar i ella comença a voltar per la casa, tranquil·lament busca un espai còmode per ella. No havia vist aquella habitació amb la porta entreoberta, i pensa que és un bon lloc per quedar-s'hi. Al racó, asseguda a terra, veient el fil de llum que hi entra. Ja ha passat una estona i tot està silenciós i quiet, excepte una granota que canta en la llunyania. Decideix sortir de l'habitació, trepitjant molt suau, sense fer soroll dintre de l'ambient pesat de la llum de tardor. No es troba amb cap dels seus cosins fins que surt de la casa. Camina en direcció fixa, fins que enmig d'un prat es troba un home assegut a un banc de pedra. Ella s'hi atansa per darrera sense fer remor, i ell, sense girar el cap, li diu: <i>Seu nena, et toca moure peça</i>.</p><p style="text-align: right;"><b><span style="color: #ffa400;">6.XI.2021</span></b></p><p style="text-align: right;"><br /></p>Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-6547651771750615442021-12-01T20:30:00.002+01:002021-12-31T19:12:46.168+01:00La mística i sàvia enfront del mirall<p style="text-align: left;"> </p><p style="text-align: justify;">L'altre dia vaig descobrir-me una altra cara. Les arrugues havien aparegut espontàniament. Es plegaven i replegaven sobre elles mateixes. Les parpelles no tenien prou força i vaig deixar de veure-hi. La boca va quedar segellada, i les orelles plegades sobre elles mateixes. Ja han passat dos mesos. Plegada sobre mi mateixa estic. Aquí, al lavabo de l'aeroport de Kabul. Esperant que tornin. </p><p style="text-align: right;"><b><span style="color: #ffa400;">19.XI.2021</span></b></p><p style="text-align: right;"><br /></p>Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-85050765755607763352021-10-11T18:02:00.000+02:002021-10-11T18:08:01.042+02:00En singular i en paral·lel<p style="text-align: justify;">Sense vosaltres res hagués estat igual, quina obvietat, però és ben veritat. Tenir-vos en singular i en paral·lel, dues persones tan diametralment oposades i de les que tant he begut. Estils diferents, referents al cap i a la fi d'una descoberta i una visió de la vida tan oposada. A vegades penso que sóc l'una, i d'altres que sóc l'altra, i en realitat sóc les dues i cap d'elles. Sóc jo imaginant com podria ser en el futur. Sempre m'he vist com vosaltres, potser no tant d'una manera calcada, sinó com la peça que jugueu en el tauler. Sense vosaltres quedarà buit.</p><p style="text-align: left;"><br /></p>Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-86103574192810575382021-03-14T17:27:00.004+01:002021-03-14T17:27:34.210+01:00Cicle permanent<p style="text-align: left;"> </p><p style="text-align: justify;">Un altre dia més, sembla mentida que no aprengui. Tot el dia passant calor, el llac m'enlluerna i estic en aquell punt cec al que mai arriba l'ombra de l'arbre. Arriben aquestes hores i assedegada que estic m'arriba la boira per humitejar les meves petites i espesses fulles. D'aquí no ens mourem, dia rere dia, sense noticies. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-37756139465360413582021-03-06T21:13:00.003+01:002021-03-06T21:13:45.845+01:00Un espai fosc<p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;">Ficar la mà a la butxaca, a la meva butxaca. No fa por, perquè tot i que és fosca, profunda i incerta, en realitat li tens confiança. Saps que no et pot fallar ni sorprendre. El que hi trobaràs és el teu món, les teves coses, els teus anhels i victòries, les teves pèrdues i dolors. Res que no esperis, res que no sàpigues. Tu en un espai fosc però ben conegut. No et cal un mapa, ets tu.</p><p style="text-align: left;"><br /></p>Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-52519642442584631282021-02-06T20:19:00.001+01:002021-02-06T20:19:46.505+01:00Moments sublimats<p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;">Moments que són instants capturats en una imatge mental o en paper. Imatge que perviu tatuant una pedra o que desapareix etèria en el vent. Passat que ja no és present, tot i la melangia d'un que voldria trencar la pedra i caçar aquell vent ja perdut en la llunyania.</p><p style="text-align: justify;"> </p>Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-13630419188769483522021-02-01T23:20:00.003+01:002021-02-01T23:21:24.084+01:00Si fos un poema...<p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;">Si fos un poema lliscaria entre les paraules i els sons, dansaria d'un vers a l'altre i saltaria cap a aquells que queden desquadrats. Aixecaria la mirada per observar el lector i amb una sola cabriola feria cap a l'últim vers, el de la floritura que et porta directe al cor.</p><p style="text-align: justify;"> <br /></p>Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-17536034517407123932021-02-01T23:09:00.003+01:002021-02-01T23:22:18.178+01:00Pantoum de "Si fos un poema..."<p> </p><p>Lliscaria entre les paraules</p><p>que tinguin les grans imperfeccions</p><p>més dubtoses</p><p>i definitives.</p><p> </p><p>Que tingui les grans imperfeccions</p><p>viscudes</p><p>i definitives</p><p>encara que ja escrites.</p><p> </p><p>Viscudes</p><p>les teves mans que viuen,</p><p>encara que ja escrites</p><p>i esgotades.</p><p> </p><p>Les teves mans que viuen</p><p>més dubtoses</p><p>i esgotades,</p><p>lliscaria entre les paraules. </p><p><br /></p>Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-89199976433239513352021-01-23T22:47:00.000+01:002021-01-23T22:47:04.224+01:00Jugar<p> </p><p>Corres i m'atrapes.</p><p> </p><p>Dirien que fuges</p><p>però estàs a dues passes.</p><p>Penso que jugues a cuit i amagar,</p><p>però tu sempre em veus</p><p>des d'una atalaia,</p><p style="text-align: right;">i obres els ulls.</p><p style="text-align: left;"> <br /></p>Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-61995160740174200812021-01-18T00:09:00.003+01:002021-01-18T00:11:44.652+01:00Padres extirpados<div style="text-align: justify;">
Las circunstancias amueblan nuestras vidas con ciertos detalles que no la hacen nada agradable. Por aquella pequeña rendija que deja la ventana entre abierta cruzas la mirada por el patio de luces y alcanzas a ver tu vecino. El vecino siempre tiene lo que tú desearías. La vida del vecino siempre es más justa, el ambiente de su casa es más agradable y perfumado. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Channach nunca ha tenido instinto maternal, aunque en algún momento se preguntó el por qué de su ausencia, ha llegado al punto de eludir este tipo de conversaciones, pues sabe que su posición no es comprendida. En realidad no es una decisión que haya tomado, sino que no le nace de dentro el tener hijos. Quizás solo sea una opción para no asumir responsabilidades, quizás le aterre no saber educar a esa personita, quizás no quiera perpetuar una especie que va en declive, hay tantos quizás que ni ella sabe el porqué, pero no tiene ese deseo irrefrenable que tienen el resto de mujeres. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si lo tuviera seguramente acabaría siendo madre soltera. Hace muchos años encontró un hombre que pensaba y sentía lo mismo que ella, pero resultó ser un fraude sentimental y económico. Pasaron los años y no hacía más que toparse con hombres que sí querían tener familia, aunque para ella tener pareja ya era una familia. Ellos tenían otros objetivos y al final se acababan rompiendo las relaciones por una cosa u otra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Channach le gusta que las personas tengan el derecho a hacer lo que deseen, que nadie les quite el derecho a poder decidir en sus vidas. Ella no quiere tener hijos, no quiere que la miren mal. Ella quiere que quién quiera los tenga, los pueda cuidar y darles el amor que tienen dentro. Channach tiene mucho amor pero lo da de otras maneras, también es válido. Nunca antes le había pasado, de hecho nunca ha tenido mucho contacto con locos bajitos, y de repente en un espacio breve de tiempo se topó con dos casos que le hicieron reflexionar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Padres, hombres, a los que se les ha extirpado su hijo. Usa el verbo extirpar porqué Channach ha podido ver el desgarro de esos hombres en su mirada. Son padres que quieren ser padres, que aman a sus hijos. Channach ha tenido ocasión de conocer a Tut y Kandoro, dos hombres que por diversas razones han entrado en su vida y a los que quiere muchísimo. De hecho el paso de apreciarlos a quererlos ha sido en cierta manera debido al amor que profesan por sus hijos. Niños por los que luchan incluso cuando duermen, pues en sus sueños corren y logran abrir una puerta que les permite llegar a Didacus y Marek.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: right;"><i><span style="color: #ffa400;">Escrito en 05.XII.2012 </span></i><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-71576902504532832912020-12-23T18:36:00.005+01:002021-01-18T00:11:07.433+01:00De aquellos gestos cómplices y sinceros<br />
<div style="text-align: justify;">
Nadie habla de su pérdida, pero quizás es porque no lo conocieron o no estuvieron en ninguna de sus actuaciones. Él cantaba jotas como nadie lo podía hacer. Hoy nadie ha dado un paso al frente para cantarle la última jota. Un piano y un violín han tocado <i>El cant dels ocells</i>. Antes de irnos, a modo de himno, el piano y el violín han tocado una jota, las últimas notas que ha podido oír darán paso al piar de los pájaros que le acompañaran ahora mientras mira al mar. El sol ya cayendo nos ha acariciado mientras el féretro entraba en su descanso. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hace año y medio fue la última vez que lo vi, nos despedimos con un abrazo, unos besos y un apretón de manos. Nos emocionamos. Lo vi en sus ojos, sentí que esa sería la última vez que nos veríamos, se despidió, él sabía que era la última vez que me vería, siempre sentí su cariño de pocas palabras pero de gestos cómplices y sinceros. Me solía quedar con los mayores y una de las razones es que esperaba el momento en el que se levantaría y cantaría una jota, me llevaba de viaje imaginario a una cultura que no tengo pero por la que tengo tanta nostalgia, algo inexplicable pero es parte de mí, quizás era mi magdalena de Proust.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: right;"><span style="color: #ffa400;"><i>Escrito en 31.XII. 2014</i></span> <br /></div>
Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-24800866422704245992020-04-05T20:01:00.001+02:002020-04-05T20:01:54.126+02:00Rebel·la't<br />
Rebel·la't, crida, atura't!<br />
Corre fins quedar-te sense alè.<br />
I si arribés al final del camí,<br />
Trobaràs la veritat revelada al mirall que et reflexa.<br />
Tancaràs els ulls i veuràs la llum.<br />
Atura't, crida i rebel·la't contra <i>la venjança de la mà mortal</i>.Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-64719129696371258262019-05-05T18:12:00.001+02:002019-05-05T19:19:24.701+02:00Nounat<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial"; font-size: 11.5pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span id="docs-internal-guid-b2ad1804-7fff-3edf-4786-5b5f711cad7c"><span style="font-family: "arial"; font-size: 11.5pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">És lícit, que anys més tard dubti que aquesta escena sigui real, que van fer marxar a dormir al pare perquè el part no havia començat i que la seva mare va demanar que l’adormissin durant el part. Potser sigui més versemblant que va ser donada en adopció o que la van canviar de pares, perquè no troba normal l’absència de fotografies, la seva freda relació, la manca d’amor i la seva pròpia indiferència. Perquè en realitat no vol creure que cap de les possibilitats sigui veritat, tot i que totes elles són les úniques que encaixen per sentir-se com se sent. S’ha fet gran, i sap que els silencis no són neutres, que amaguen fets accidentals, no volguts o vergonyants.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial"; font-size: 11.5pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div>
Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Spain41.4336754 2.185790200000042241.3860604 2.105109200000042 41.4812904 2.2664712000000424tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-38290294738553237552018-12-16T20:24:00.000+01:002018-12-16T20:24:46.048+01:00La fúria se't barreja amb la pixera<br />
<div style="text-align: justify;">
No suporto les dones, i els homes, en general les persones, que pixen fora de test. Sí, però literalment, eh! Aquell moment que tens la bufeta plena, arribes al lavabo amb aquelles ganes que no pots més, i quan entres a un dels lavabos té tota la tapa plena d'esquitxades. Aleshores ràpidament tires enrere, entres en el següent i torna a passar el mateix. La fúria se't barreja amb la pixera, i no pots fer més. Esculls aquell que sembla menys brut, agafes un llarg tros de paper, el doblegues i doblegues, i neteges ràpidament però mirant a contrallum fins que tot estigui ben sec. T'hi poses a sobre i mentre pixes se't barreja aquell descans d'haver deixat anar el que estaves contenint, junt amb la ràbia que et fa moure els llavis mentre nomenes la mare del que va visitar abans que tu el lavabo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-48745923960229877282018-12-10T22:01:00.000+01:002018-12-10T22:01:16.811+01:00Pujo les escales que ja no existeixen<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pujo les escales que ja no existeixen, les de la casa dels meus avis. Els graons eren de diferents alçades i em feien pujar-les amb una mena de dansa harmònica que amb els anys es va quedar dintre meu. Anys després encara m'hi entrebanco, quan la dansa apresa intenta pujar uns graons que ja no existeixen. La irregularitat del passat topa amb la rigidesa meticulosa del present.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
II</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aleshores entrava a la cuina i allà l'ambient era fosc i fresc. Només la llum entrava per un petit finestral que es trobava molt alt. La llum entrava i tenia forma, i jo jugava mirant aquella pols suspesa dibuixada en aquella poca llum que il·luminava l'hora de l'esmorzar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0Cañizar del Olivar, Teruel, Spain40.8159932 -0.64588770000000340.8099847 -0.655972700000003 40.8220017 -0.63580270000000294tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-66336715642395271232018-09-02T19:05:00.001+02:002018-09-02T19:05:17.102+02:00Clústers<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Si he de pensar en la meva infantesa se m'apareixen fotografies de les que surt el meu somriure, i del somriure vindria la rialla. Sons i moviments que ara em posen molt nerviosa i no sóc capaç de suportar. Tot allò que pertorba la quietud m'és aliè i no sé què ha passat per <i>defugir allò que formava part de mi</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-91061015546648886222018-07-22T23:33:00.002+02:002018-07-22T23:33:55.908+02:00Esbós d'un personatge<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiePzunCSgy05gE6glHZjiB9QdweH7P0V0l8ZcK-3sgXCCbilYTnTxEa9haqHasVsztO8TN3RFoTxKF7Ewqo-jsHgnmA3wW841INYFAVHcxLbyEyF6usGyXS3sWG_SZIh27R1cU/s1600/20160801_120539.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="112" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiePzunCSgy05gE6glHZjiB9QdweH7P0V0l8ZcK-3sgXCCbilYTnTxEa9haqHasVsztO8TN3RFoTxKF7Ewqo-jsHgnmA3wW841INYFAVHcxLbyEyF6usGyXS3sWG_SZIh27R1cU/s200/20160801_120539.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És un home gran, d'edat i de físic. La seva perilla i la seva gran cara junt amb la seva panxa el fan imponent. La seva gestualitat és també imponent, intransigent i dèspota. La flexibilitat no creua pels seus llavis, ni se li veu als ulls cap reflex de candidesa ni comprensió. Sembla que està format de glaç negre i que només ell té la raó per sobre dels altres. El seu cos és inflexible, no mira a la cara, no es gira i el seu dit és acusador i sentenciador. Les reaccions que crea al seu voltant i allò que em remou per dintre fa veurem com en el meu mirall diari. La seva presència i allò que em provoca es fa insuportable. Entra dintre meu i em fa pensar com és possible que suporti una persona semblant en el meu dia a dia. </div>
<div style="text-align: right;">
El reflex del propi mirall.</div>
<br />
<br />Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0Berlin, Germany52.520006599999988 13.40495399999997552.21073109999999 12.759506999999974 52.829282099999986 14.050400999999976tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-31259217860527633592018-04-04T19:00:00.000+02:002018-04-21T13:51:58.353+02:00Què està passant?<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Passa que em sento atrapada en un món de decisions. Que estic en certa manera enfadada amb el meu dia a dia, però no utilitzo aquesta energia del cabreig per saltar a un altre estadi. La comoditat i la por al canvi em tenen atrapada. Ja fa un temps que sóc conscient del maltracte i assetjament laboral, però no em rebel·lo, no sóc capaç de fer-ne front amb la cara destapada. Sinó que se'm queden donant voltes pel cap les sensacions i les idees, sense aturar-se fins que s'acaben dipositant en el cor, l'estomac, l'esquena, i em sento encorbada, cada cop amb menys elasticitat física i mental. Tot això creant unes dinàmiques que cada cop són més difícils de desentortolligar, i m'atrapen.</div>
<div style="text-align: right;">
Em quedo aturada.</div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com6Barcelona, Spain41.3850639 2.173403499999949441.1944764 1.8506799999999495 41.5756514 2.4961269999999494tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-49321155750916545212017-04-30T16:35:00.003+02:002017-04-30T16:35:42.550+02:00Cagarse<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La metáfora más real acontecida fue cagarme en las bragas sin haberlo notado. La prueba estaba ahí, al bajármelas. Fue aterrador. No controlar los esfínteres no era más que un reflejo de una vida descontrolada, por pura dejación de funciones todo había quedado diluido en las decisiones de los demás.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-36784203734714503142017-02-12T18:03:00.001+01:002017-02-12T18:17:53.614+01:00Dar el salto<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjghh3uOC2DqY8qSWZfqE1nInJ5GLxHZ7R3D6d2C22TpFd3q8KKb-TUyWPrCBLdP2zRwRlnm4epGHeq3SJwTyB6yf6R5OGNlxDq0-kmmlhr4CsFAojfPs-FibRHQ-m9-0W1wRNY/s1600/Foto-2015-01-15-11.41.16.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjghh3uOC2DqY8qSWZfqE1nInJ5GLxHZ7R3D6d2C22TpFd3q8KKb-TUyWPrCBLdP2zRwRlnm4epGHeq3SJwTyB6yf6R5OGNlxDq0-kmmlhr4CsFAojfPs-FibRHQ-m9-0W1wRNY/s200/Foto-2015-01-15-11.41.16.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span style="color: orange;">Homme effectuant un saut</span></i> por Ettiene Jules Marey</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Y entonces das el día por terminado. Aún luce el sol, pero no sabes, no quieres, arreglarlo. Meterte en la cama y desear que sea otro día. Como si no se pudiera arreglar este, como si tuviéramos la certeza que llegaremos vivos al siguiente.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es recurrente e interminable, esta sensación de que nada se acaba, hasta que se acabe la vida. Este peso que te reta cada amanecer, a ser tú o seguir la manada, a levantar la voz o maquillarte en camuflaje, a mudarte en la sencillez o seguir atrapado.<br />
<br />
La pesadez del cuerpo y el pasado no te permite dar el salto. Solo puedes arrastrar la planta de los pies, quizás en la buena dirección.<br />
<br />
<br /></div>
Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0Barcelona, Spain41.3850639 2.173403499999949441.1944764 1.8506799999999495 41.5756514 2.4961269999999494tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-82186890897328867582017-02-02T18:11:00.001+01:002017-02-02T18:14:23.820+01:00Lo que me mata<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dicen que ahora los pobres ya no son tan solo los que viven en la calle, sino personas de a pie que trabajan pero que con su salario no son capaces de llegar a final de mes y tener una vida saludable. Los <a href="http://politica.elpais.com/politica/2014/07/10/actualidad/1405008373_297150.html" target="_blank">trabajadores pobres</a> son una nueva clase en España, el rango laboral que más crece en España. Así estamos, que antes hacías más horas que un reloj, no se te pagaban esas horas y por lo pronto ni se te daban las gracias. Entonces llegan los recortes presupuestarios, la reducción de horas y la reducción de sueldo. Lejos queda aquella vez en la que tu otro jefe encontró un apaño de contrato hasta que llegase el siguiente, y se te caía el alma a los pies cada vez que veías el ingreso a final de mes, pero qué carai, eras joven, compartías piso, te ibas a comer el mundo y no eras consciente de mucho más. Pero es ahora, cuando te has independizado, porqué no es pedir mucho llegar a la cuarentena limpiando tu propia mierda, y entonces llega ese día en el que tus cálculos de un modesto refugio por un tercio de tu salario se desbarajusta del todo. Recortes presupuestarios, reducción de horas, reducción de salario y no te das cuenta hasta que llega la primera nómina. Principios de mes, has pagado el alquiler y la tarjeta de crédito, pero ya no te quedan más que cien euros para pagar el teléfono que acorta los miles de kilómetros a los que está tu pareja, la terapia para sobrellevar la toxicidad laboral y demás traumas, el transporte al trabajo, la electricidad de un invierno que ha revolucionado los precios, la comida y el respirar, ah no, perdón, que por respirar no cobran, aún. Y ahora sí, tienes más horas libres en las que no te sientes esclava, pero no puedes estar en casa porqué sino gastas luz y gas, y así empieza todo un declive que te mata, porqué lo que mata no es el alcohol o la obesidad, <a href="http://elpais.com/elpais/2017/01/31/ciencia/1485861765_197759.html" target="_blank">lo que te mata es la pobreza</a>, lo que me mata es ser un trabajador pobre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-34221602.post-91245059344381694142016-11-20T23:17:00.001+01:002016-11-20T23:17:26.690+01:00Mens sana in corpore sano<br />
[...] Hauria de fer esport, per cansar el cos, doncs ja tinc la ment prou cansada.<br />
<br />
<br />Alegria De La Huertahttp://www.blogger.com/profile/18198285439311027382noreply@blogger.com0