No tengo coartada

Las letras se marchitan y van trazando una suave danza de caída. Por suerte aun quedan unas cuantas agazapadas, libres de todo suicidio literario. Sangre negra incrustada en mis uñas me delatan al presentarme en el cuartelillo. No tengo coartada, y tú tampoco.

L'11 de les segones oportunitats

El fet d'anar amb l'any aquest cop o mai doblement tindré una nova oportunitat podent ser l'única. Arribats a aquest punt ja no sé què més dir havent-me d'enfrontar a mi mateixa. Lluites internes en les que necessitaré transfusions després de les previsibles pèrdues contínues. Taques sanguinolentes a les peces de roba estripada després d'hores i més hores cridant-te, cridant-me. No hi ha sortida, estic abocada a viure-ho.

Fins ara, ningú s'ha mort de vergonya...