Un polsim enlaire

Passejar per la riba del riu
Trepitjar la catifa verda de peus nus
Giravoltar per apropar-me perillosament
Robar un esguard vergonyós
Copiar la teva amb la meva mà
Resseguir les teves ungles
Tocar les tecles dels teus peus
Dibuixar-te amb la punta dels dits
Beure de la teva boca
Fer-te gemegar sens parar...

O potser tu mai li has demanat res al teu àngel de la guarda.

Aquest poema va sorgir com a un seguit de versos que escopien finalment un vers del grup Mishima a la cançó Tot torna a començar. Excusa per a participar al concurs L'amor feliç proposat al bloc Un desgavell semblant.

Ni libros ni rosas

Design: Inspiración sexy / Texto: AlegriaDeLaHuerta

La virtut de l'espera

Em demanes que giri les busques del rellotge a càmera lenta, que sigui capaç de convertir l'espera en tota una virtut però que tanmateix hi sigui present. És per això que agafaré la meva prosa autoeditada, les calcetes, el pijama sense ossets, els taps per les orelles i el somier dels convidats. De totes les meves andròmines en faré una escultura que resumirà l'essència d'allò que vull deixar enrere i la plantaré al teu menjador, equidistant dels sofàs, la televisió, el ficus i la llibreria. Seuré al sofà del finestral encartonat esperant pacientment la teva presència. Un cop senti grinyolar el joc entre la clau i el pany m'enrojoliré i amb rapidesa em taparé la cara, com qui immutable li passa la vida llegint. De tant en tant la mirada posada en el vademècum desenfocarà l'escultura que s'interposa en les nostres vides, i fitaré la teva existència. Les hores que m'has sentenciat s'allargassaran farcides de tu diluint lletres en cervesa, agombolant una de les teves amants, veient documentals, suplicant per un petó de més i esmorzant repetidament a deshora. M'aproparé quan en secret quedis rendit al més oníric dels pensaments, aleshores sense que te n'adonis lliscaré els meus dits desenganxant-te la camisa xopa i en un moviment harmònic uniforme amb les puntes et dibuixaré a l'esquena una muntanya russa infinita.

Nedant en una torrentada a càmera lenta, esperaré.