Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tradition. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tradition. Mostrar tots els missatges

05 de setembre 2012

Massa Crítica - 7 Setembre - Retro bike


Cartel by ferelmafe


MASSA CRÍTICA VALÈNCIA
Divendres 7 de Setembre 2012
19:30h Plaça de la Mare de Déu
20h eixida pedalant


15 de maig 2012

Escriure, la magdalena de Proust



Dibujo de los dos cráneos y su trepanación
(arriba mujer, debajo hombre) en AgenciaSinc
Imatge: Esther Gómez López



M'estic fent un bullit, de mongeta tendra i patata. Qui no escriu després no té memòria. Fa temps que no escric, vull dir, que no escric com ho feia abans. Avui me n'he adonat mentre tallava la mongeta tendra, com si de la magdalena de Proust es tractés, que si no escric no recordaré. Tallar la mongeta i aparellar mitjons era una d'aquelles coses a les que em sentia obligada quan era petita, i ara... són la feina del dia a dia que em retorna al passat. Jo abans escrivia, en paper, i em servia com a teràpia i per poder fer-me'n un tip de riure ara. Però en l'era digital ja no escric, ja no sedimento records, ja no tinc memòria. Aquests dies prenc unes pastilles que com a efectes secundaris podria no crear nous records, no em fa por perquè fa temps que no recordo res. La rapidesa i la volatilitat de la informació a la xarxa m'ha trepanat la consciència més profunda de l'ésser.


08 d’octubre 2011

04 de març 2011

Remullats o no, aquest cap de setmana toca


El fruit de la terra by AlegriaDeLaHuerta




Època de calçots,
de salsa de calçots,
de calçotades.

Època de germanor,
companyonia
i família.


02 de març 2011

Massa Crítica - 4 Març - De morros...


De morros by AlegriaDeLaHuerta



Mes de Falles, mes de caos circulatoris, mes de barbaritats valencianes... posem-hi una mica de seny i fem de les nostres ciutats un espai lliure de fums i amable per als seus ciutadans. Cridem: Visca la BICI!!


MASSA CRÍTICA VALÈNCIA
Divendres 4 de Març 2011
19:30h Plaça de la Mare de Déu



27 de febrer 2011

Hay ciudades y ciudades


Un hombre empuja penosamente una pesada carretilla. Hasta lo más alto lleva cajas de plástico repletas de quién sabe qué. A la mitad unas muletas atravesadas horizontalmente. El hombre no ve más allá, su vida es la carretilla, y a sus espaldas está creando una caravana de cuatro bicicletas.

Son cosas que pasan en una ciudad en la qué hoy, 27 de febrero, todos caminan en riadas desde los distintos puntos de la ciudad en la misma dirección. En escasos veinte minutos el estruendo removerá la ciudad, aunque esto no sirva para que sus pensamientos también sufran cambios.


23 d’abril 2010

Sant Jordi de 10


Creo en ti,
Inagotablemente en ti
Como tu, que confiaste en mi saber,
Creo en ti, solo en ti.


Y despertar a tu lado,
cada amanecer,
hacer rodar mis labios sobre tu piel,
creo en ti.


Pienso en ti
(Duncan Dhu)



 Sant Jordi by kodachrome65


No calen gaire coses per a fer que una jornada sigui especial, la d'avui, la d'ahir o la de demà, tots els dies ho poden ser, totes ho han de ser. Hi ha llibres escrits, de d'alt a baix, aquells que ja estan tancats amb un inici, nus i desenllaç. Aquells en els que no hi pots aplicar allò del Tria la teva aventura. Mai hi pensem, però també hi ha llibres en blanc. Blogs, blocs de notes, vides senceres encara per escriure. Em despullo de la meva pell, l'embolico en un bonic farcellet i, avui dia de Sant Jordi, te la regalo per a que hi escriguis un història ben bonica. La meva, la teva. Imagina't a la casa del penya-segat...


03 de gener 2010

No se oye nada


No se oye nada - una de las veces que más cercana al silencio he estado. El viento contra la chopera la hace hablar con esa delicadeza que gira sus hojas de terciopelo blanco. Entones una águila ha empezado a sobrevolar el cielo con esa danza de círculos entrelazados oteando un pueblo anestesiado por las horas del sol encaramado. No he debido ser suficientemente apetecible para ella, así que me dirijo hacia la casa para ver qué hay para comer.

en la era, 2.VIII.09


21 de setembre 2009

Un matí, quatre anys




Pintando el mercado by Ferelmafe


Endissabtada surts de casa i recorres quatre anys en tan sols un matí, i fins i tot et sobra temps per a fer-te un orxata granissada i un fartó. És un dels avantatges d'agafar la bicicleta ben d'hora al matí, traçar-se una ruta i deixar-se estimar pels records.

Visitar El Rastrillo i no trobar res. Somriure en veure la porta tancada de la casa d'aquell bon home que a l'hivern omple el portal de caixes de taronges i mandarines fins el sostre. Mirar el peix i les mosques voletejant a la caseta del que havia estat la plaça del poble. Passar les vies del tramvia i anar més enllà del riu. Veure que després de mitja hora la Paula encara no ha arribat per obrir la botiga i anar a comprar a la drogueria que hi havia sota de ca la Laura, ara que et mira boca avall. La nova llibreria, la germana de la del saraus bohemis de ciutat vella, a aquestes hores encara està tancada i mirant cap al fons del carrer et sorprenen els nous colors del mercat. Passeig pel peix per a fer passar la calor i una volta per a buscar les millors verdures del mercat. Acabar xerrant a la cua mentre esperes el teu torn i el dependent et treu aquelles llimones que tenen tant de suc. La Paula ja ha obert, explica les darreres notícies del barri i t'acomiades fins a la reobertura després de la rehabilitació. La botiga d'aliments ecològics a granel ha desaparegut i el taller de bicicletes fa vacances. Amb la compra feta a les alforges només queda deixar que els raigs del sol t'il·luminin a la vora del carril bici mentre l'orxata granissada es fon i el noi solitari de la taula del davant fa els sudokus del diari. Un tros de cel enmig d'una vida que torna cap als carrers empedrats d'una ciutat que ho reté tot. Menjars casolans del mercat, aquella olor que pujava de la seva a la teva cuina durant sis dies per setmana, i ara ja grata el socarrat de les darreres racions. Unes cases històriques mostrant façanes esquerdades que amaguen muralles, dones que passaven i s'hi van quedar, reivindicacions d'una vida més real, poetes que somnien en altres temps, pianistes senzills, fotògrafs de llarga exposició, cineastes de guerra interna. Veure la imatge d'una parella d'actors que reien abans d'entrar al palau a votar, les tendències sempre tenen el mateix signe. Aquell portal idèntic si no fos pel trio monàrquic que ara grimpa pels balcons. Llambordes que trenquen el silenci d'un migdia humit i assolellat que porta a la fi d'una mansió burgesa en la que ara ja no es veus les llums de matinada dels bohemis.

No saps on ets, ni per quant de temps. Però tant se val, en realitat hi ha hagut tants olors i colors que la drecera apunta més enllà.


|CASTELLANO|

Una mañana, cuatro años

De sábado sales a la calle y recorres cuatro años en tan sólo una mañana, e incluso te sobra tiempo para tomarte una horchata granizada y un fartó. Es una de las ventajas de coger la bicicleta bien temprano por la mañana, trazarse una ruta y dejarse acariciar por los recuerdos.

Visitar El Rastrillo y no encontrar nada potable. Sonreír al ver la puerta cerrada de la casa de aquel buen hombre que en invierno llena el portal de cajas de naranjas y mandarinas hasta el techo. Mirar el pescado y las moscas revoloteando en la caseta de lo que había sido la plaza del pueblo. Pasar las vías del tranvía e ir más allá del río. Ver que tras media hora Paula todavía no ha abierto la tienda e ir a comprar a la droguería que había debajo de casa de Laura, ahora que te mira boca abajo. La nueva librería, la hermana de la de los saraos bohemios de ciutat vella, a estas horas todavía está cerrada y mirando al fondo de la calle te sorprenden los nuevos colores del mercado. Pasear por el pescado para bajar la temperatura y una vuelta en busca de las mejores verduras del mercado. Acabar charlando en la cola mientras esperas tu turno y el dependiente te saca aquellos limones que tienen tanto de zumo. Paula ya ha abierto, explica las últimas noticias del barrio y te despides hasta la reapertura tras la rehabilitación. La tienda de alimentos ecológicos a granel ha desaparecido y el taller de bicicletas está de vacaciones. Con la compra hecha en las alforjas sólo queda dejar que los rayos de sol te iluminen junto al carril bici mientras la horchata granizada se funde y el chico solitario de la mesa del delante hace sudokus en el periódico. Un trozo de cielo en medio de una vida que vuelve hacia las calles adoquinadas de una ciudad que lo retiene todo. Comidas caseras del mercado, aquel olor que subía de su cocina hacia la tuya durante seis días de la semana, y ahora ya rasca el socarrat de las últimas raciones. Unas casas históricas mostrando fachadas agrietadas que esconden murallas, mujeres que pasaban y se quedaron, reivindicaciones de una vida más sencilla, poetas que sueñan en otros tiempos, pianistas auténticos, fotógrafos de larga exposición, cineastas de guerra interna. Ver la imagen de una pareja de actores que reían antes de entrar al palacio a votar, las tendencias siempre tienen el mismo signo. Aquel portal idéntico si no fuera por el trío monárquico que ahora trepa por los balcones. Adoquines que rompen el silencio de un mediodía húmedo y soleado que lleva al fin de una mansión burguesa en la que ahora ya no se ven las luces de madrugada de los bohemios.

No sabes dónde estás, ni por cuanto de tiempo. Pero qué más da, en realidad ha habido tantos olores y colores que el camino te lleva más allá.


26 d’agost 2009

Mochitsuki con Sergi López


Alegria De La Huerta: Rinko se siente mucho más cómoda hablando en japonés, ¿cómo ha sido la comunicación durante el rodaje? ¿De qué manera habéis sobrellevado esta posible barrera lingüística?


Sergi López: Rinko ha sido para mí el gran descubrimiento, por encima de Tokio y Japón. Es una actriz con la que estábamos obligados a entendernos en un inglés relativo, tanto el suyo como el mío, lo que nos dejó un espacio brutal de comunicación no verbal. Es una actriz que, cuando actúa, siempre te mira de verdad, siempre respira contigo, nunca se está mirando al espejo. Nos entendimos con los ojos, con las manos y con la boca.


Alegria De La Huerta: Dame una sola razón para ir a ver Map of the sounds of Tokyo.


Sergi López: Para descubrir qué es eso de comerse un mochi* a dúo.


Alegria De La Huerta: Creo que me has convencido...


Entrevistas digitales (ElPaís, 26.08.09)


*El mochi (餅) se come en una ceremonia tradicional llamada mochitsuki. El mochi es muy enganchoso y cuesta bastante de masticar, hasta el punto que, durante las fiestas de fin de año, suele causar defunciones por atraganto.


04 d’agost 2009

Lo que permanece


Ya no existen aquellos peldaños, irregulares, hundidos por el paso del tiempo y los pies cansados tras duras jornadas de labranza. No puedo subirlos con aquella aritmética desigual que permitía un ritmo familiar solo para mí. Existe tan solo en mis recuerdos.

Al llegar a la cocina, lo que antes siempre me había parecido un baño inmenso y despensa antes de la reforma, no he podido evitar el impulso de abrir la puerta que sube al solanar para cerrar los ojos y alimentarme de aquel olor que aún perdura, que existe.


02 d’agost 2009

No olvides


Mocito casa en Torrijo del Campo by ull viu !


No olvides que en la sobremesa de un domingo de un caluroso agosto los bares están abiertos. Los hombres se encuentran allí fumando, bebiendo, charlando y jugando al guiñote.


23 de juliol 2009

Cremem tots


Membres de l'UME by AFP


Cremem tots. Aquí a la vora i molt més lluny. Persones agafen la seva bossa i se'n van de casa sense saber quin serà el moment de la tornada. Fugir d'aquesta calor ambiental que ho crema tot i poder respirar. Baixa humitat ambiental, ràfegues de vents imprevisibles, temperatura de xafogor que s'enfila i la calor que crema per dintre. Persones que van d'un poble a un altre i a un altre fins que puguin tornar a les seves cases. Aquelles pedres col·locades amb les mans i empastades amb morter casolà. Aquelles parets que els van veure néixer, engrandir la família, emigrar cap a millors pastures. Camps, boscos, eres on ara passegen, cacen bolets o vigilen que unes figues no siguin menjades pels ocells. Una topografia que quedarà en això, només en línies de nivell en els mapes. Perquè un cop passi aquest fum bru ens mostrarà la crua realitat, que aquella verdor s'haurà esvaït i en els propers anys només poblarà els nostres records.



|CASTELLANO|
Nos quemamos todos

Nos quemamos todos. Aquí cerca y más lejos. Personas cogen su bolso y se van de casa sin saber el momento del regreso. Huir de este calor ambiental que lo quema todo y poder respirar. Baja humedad ambiental, rachas de vientos imprevisibles, ávidas temperaturas que trepan por los termómetros y el calor que quema por dentro. Gentes que van de un pueblo a otro y a otro hasta que puedan volver a sus casas. Aquellas piedras secas colocadas con las manos y enganchadas con mortero casero. Aquellas paredes que los vieron nacer, aumentar la familia, emigrar a mejores pasturas. Campos, bosques, eras donde ahora pasean, cogen setas o vigilan que unos higos no sean devorados por los pájaros. Una topografía que quedará en esto, solo unas líneas nivel en los mapas. Porque cuando esta humareda haya pasado nos mostrará la cruda realidad, que aquel verdor se habrá esfumado y en los próximos años solo poblará nuestros recuerdos.


23 d’abril 2009

Sant Jordi ' 09... veient-lo passar


Ready to enjoy by AlegriaDeLaHuerta



Des d'una cadira com aquestes veus passar el Sant Jordi i la vida, el cor i la literatura. A voltes les poses tu, d'altres te les donen ja posades i en la direcció correcta, cap a on has de mirar, cap a on has de gaudir. Sentir el so del vent estampar-se contra les fines fulles de pi i mirar els tríceps taronges d'un abellot. Arriba un Sant Jordi ple de literatura i poesia!


|CASTELLANO|
Des de una silla como estas ves pasar el Sant Jordi y la vida, el corazón y la literatura. A veces las pones tú, otras te las dan ya en su sitio y en la dirección correcta, hacia donde debes mirar, hacia donde debes disfrutar. Sentir el sonido del viento estamparse contra las finas hojas de pino y mirar los tríceps naranjas de un abejorro. Llega un Sant Jordi repleto de literatura y poesía!


Sant Jordi ' 09... Rosa Grande Amore®


Evitando ser pastelosa...



...el amor de tu vida hace a veces esperar.



(i, ii)


06 de febrer 2009

Jocs de cremats en aquests dies


Atiar Foc 2009. Correfoc Sant Sebastià. Moments del correfoc de Sant Sebastià.
by pottipotti (Flickr & blog)




Sant Antoni i el Dimoni jugaven a trenta un,
el Dimoni va fer trenta,
Sant Antoni trenta un.
(trad.)


02 de juny 2008

La música és vida i la memòria les nostres tradicions


|CATALÀ|
Després d'un dia extenuant arribava a Barcelona amb ganes de sopar i dormir fins l'endemà, però els caps de setmana es fan curts quan tornes a casa i vols complir veient a tothom. Havia quedat a Fontana i caminava pel meu barri veient nous restaurants, noves parades del Bicing, noves pacificacions de carrers, noves cases okupades i desokupades. El carrer d'Astúries cada cop més agradable i ple de gent, però a la cantonada la Travessia de Sant Antoni em va hipnotitzar portant-me a veure com havia quedat la reforma del CAT. L'escultura en bronze d'Anna Frank estirada llegint un llibre sobre la porta del CAT seguia sent-hi, però per dintre tot era nou. Recordava que després del concert, en el moment del ball quan feia una estona que anaven et deixaven entrar. Les portes obertes de la sala de ball deixava anar notes de ball de bot mallorquí. Vaig tenir una petita conversa amb el noi de l'entrada:
-Vols entrar??
-Sí, però és que no tinc entrada - Amb una mica de vergonya abaixava el cap.
-Dona, entra! No et preocupis.
-Ja, però és que he de marxar.
No me'n vaig poder estar i al final la sala del CAT em va engolir. Vaig veure el nou escenari, el nou parquet i vaig sentir els peus de sempre matxacant el terra mentre ballaven una jota. La música era nova, Música Nostra estava presentant el seu nou disc +D26. Tantes nits i tantes hores havia passat en aquella sala ballant, suant, rient, estimant, aprenent, parlant, cantant, emocionant-me... i si no hagués estat perquè m'estaven esperant m'hagués tret el jersei i hagués tornat a ballar. Marxava mentre Música Nostra tornava a tocar i de nou el CAT després de tant temps d'obres tornar a posar el folk i les tradicions a disposició de tots nosaltres.
La música és vida i la memòria les nostres tradicions.



|CASTELLANO|
Después de un día extenuante llegaba a Barcelona con ganas de cena y dormir hasta el día siguiente, pero los fines de semana se resultan cortos cuando vuelves a casa y quieres cumplir viendo a todo el mundo. Había quedado a Fontana y caminaba por mi barrio viendo nuevos restaurantes, nuevas paradas del Bicing, nuevas peatonalizaciones de calles, nuevas casas okupadas y desokupadas. La calle de Asturias cada vez más agradable y llena de gente, pero en la esquina la Travesía de Sant Antoni me hipnotizó llevándome a ver cómo había quedado la reforma del CAT. La escultura en bronce de Anna Frank leyendo un libro estirada sobre la puerta del CAT seguía ahí, pero dentro de todo era nuevo. Recordaba que después del concierto, en el momento del baile un rato después de empezar te dejaban entrar. Se escapaban notas de ball de bot mallorquín a través de las puertas abiertas de la sala de baile. Tuve una pequeña conversación con el chico de la entrada:
-Quieres entrar??
-Sí, pero es que no tengo entrada - Con un poco de vergüenza bajé la cabeza.
-¡Mujer, entra! No te preocupes.
-Ya, pero es que me tengo que ir.
No lo pude resistir y la sala del CAT me engulló. Vi el nuevo escenario, el nuevo parquet y sentí los pies de siempre machando el suelo mientras bailaban una jota. La música era nueva, Música Nostra estaba presentando su nuevo disco +D26. Tantas noches y tantas horas había pasado en aquella sala bailando, sudando, riendo, amando, aprendiendo, hablando, cantando, emocionándome ... y si no hubiera sido porque me estaban esperando me hubiera quitado el jersey y hubiera vuelto a bailar. Me marché mientras Música Nostra volvía a tocar y de nuevo el CAT después de tanto tiempo de obras volvía a poner el folk y las tradiciones a disposición de todos nosotros.
La música es vida y la memoria nuestras tradiciones.


20 de maig 2008

Doctorcito, doctorcito...


...no sé qué me pasa?


Me despierto por la mañana con dolor de cabeza. Entonces pienso que no sé con qué me despertaré cuando los trabajadores dejen de picar en la pared al acabar la rehabilitación de la finca.

Además no sé si tengo alucinaciones pero llevo dos domingos despertándome a las siete y media de la mañana. Oigo voces en la lejanía que se van acercando con megáfono en mano, sonidos de órgano a pilas y van vociferando versículos pretendiendo evangelizar a algún despistado de la noche.


Doctorcito, doctorcito...


17 de maig 2008

Ayer / Hoy ... fuera / dentro



BudgetStockPhoto.com


Ayer__
Allí fuera, más allá de la ventana, llueve.

Aquí dentro, acompañada de mi manta y mis drogas, espero a que pase el día y deje de maltratarme.





Pop Corn by Marc Quinn


Hoy__
Allí fuera, más allá de la ventana y unas cuantas casas, están paseando a la Virgen.

Aquí dentro, he vuelto a ser la niña que corría a casa de su tía cuando le llamaba por el patio de luces diciéndole que las palomitas estaban recién hechas bajo una lluvia de azúcar y listas para ser comidas. Esta tarde me he comprado una bolsa de granos de maíz y me he hecho por primera vez palomitas, esta vez bañadas en sal.


12 de maig 2008

Proppassat


Foodscapes collection by Carl Warner (via La Mirada Efímera)



|CATALÀ|

Divendres
nit__
Miquel Gil & Bandaband (ETNo MUSIC 2008)
Pa amb tomàquet i embotit
Inici de Renaissance (Christian Volckman, 2006)


Dissabte
matí__
Compra fresca al Mercat Central i pluja
Neteja, pols... molta pols
Gall a la Munière amb saltejat de verdures
tarda__
Migdiada i plou
Dia%, Mercadona, Dia%, Consum
nit__
Amanida fresca amb fruits secs i fruita tropical
Goldfish memory (Elizabeth Gill ,2003)


Diumenge
matí__
Dormir, la p*** Verge surt de matinada, plou
Dormir, dormir... xinesos i degotalls
Seitons farcits amb verdures. Amanida de cogombre i pastanaga
tarda__
Blocs, blocs, blocs... xinesos
Passeig pel barri i Esglèsia Sant Joan de l'Hospital
nit__
Penúltima jornada
Brotxetes de porc amb verdures i salsa de cebes amb mostassa. Tomàquets fregits
Pluja i llar de foc




|CASTELLANO|

Viernes
noche__
Miquel Gil & Bandaband (ETNo MUSIC 2008)
Pan con tomate y embutido
Inicio de Renaissance (Christian Volckman, 2006)


Sábado
mañana__
Compra fresca en el Mercado Central y lluvia
Limpieza, polvo... mucho polvo
Gallo a la Munière con verduras salteadas
tarde__
Siesta y llueve
Dia%, Mercadona, Dia%, Consum
noche__
Ensalada fresca con frutos secos y fruta tropical
Goldfish memory (Elizabeth Gill ,2003)


Domingo
mañana__
Dormir, la p*** Virgen sale de madrugada, llueve
Dormir, dormir... chinos y goteras
Boquerones rellenos con verduras. Ensalada de pepino y zanahoria
tarde__
Blogs, blogs, blogs... chinos
Paseo por el barrio y Iglesia de San Juan del Hospital
noche__
Penúltima jornada
Brochetas de cerdo con verduras y salsa de cebolla con mostaza. Tomates fritos
Lluvia y chimenea