Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Valencia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Valencia. Mostrar tots els missatges

18 de gener 2021

Padres extirpados

Las circunstancias amueblan nuestras vidas con ciertos detalles que no la hacen nada agradable. Por aquella pequeña rendija que deja la ventana entre abierta cruzas la mirada por el patio de luces y alcanzas a ver tu vecino. El vecino siempre tiene lo que tú desearías. La vida del vecino siempre es más justa, el ambiente de su casa es más agradable y perfumado. 

Channach nunca ha tenido instinto maternal, aunque en algún momento se preguntó el por qué de su ausencia, ha llegado al punto de eludir este tipo de conversaciones, pues sabe que su posición no es comprendida. En realidad no es una decisión que haya tomado, sino que no le nace de dentro el tener hijos. Quizás solo sea una opción para no asumir responsabilidades, quizás le aterre no saber educar a esa personita, quizás no quiera perpetuar una especie que va en declive, hay tantos quizás que ni ella sabe el porqué, pero no tiene ese deseo irrefrenable que tienen el resto de mujeres. 

Si lo tuviera seguramente acabaría siendo madre soltera. Hace muchos años encontró un hombre que pensaba y sentía lo mismo que ella, pero resultó ser un fraude sentimental y económico. Pasaron los años y no hacía más que toparse con hombres que sí querían tener familia, aunque para ella tener pareja ya era una familia. Ellos tenían otros objetivos y al final se acababan rompiendo las relaciones por una cosa u otra.

A Channach le gusta que las personas tengan el derecho a hacer lo que deseen, que nadie les quite el derecho a poder decidir en sus vidas. Ella no quiere tener hijos, no quiere que la miren mal. Ella quiere que quién quiera los tenga, los pueda cuidar y darles el amor que tienen dentro. Channach tiene mucho amor pero lo da de otras maneras, también es válido. Nunca antes le había pasado, de hecho nunca ha tenido mucho contacto con locos bajitos, y de repente en un espacio breve de tiempo se topó con dos casos que le hicieron reflexionar.

Padres, hombres, a los que se les ha extirpado su hijo. Usa el verbo extirpar porqué Channach ha podido ver el desgarro de esos hombres en su mirada. Son padres que quieren ser padres, que aman a sus hijos. Channach ha tenido ocasión de conocer a Tut y Kandoro, dos hombres que por diversas razones han entrado en su vida y a los que quiere muchísimo. De hecho el paso de apreciarlos a quererlos ha sido en cierta manera debido al amor que profesan por sus hijos. Niños por los que luchan incluso cuando duermen, pues en sus sueños corren y logran abrir una puerta que les permite llegar a Didacus y Marek.
 
Escrito en 05.XII.2012

13 d’agost 2015

El descanso del guerrero


Claus en hidràulics
Claus en hidràulics, ADLH 12.VIII.2015

Poner en horizontal la cama viajera,
la que un día compraste en París,
trasladaste a Valencia y más tarde,
me llevé a Barcelona.

Qué necesidad de descanso tiene el guerrero.

27 de setembre 2014

Tormentas a tu vuelta


Es otoño, pero aquí las tormentas aún son de verano. Las aceras se van secando al ritmo de la mañana, la gente sigue en mangas de camisa, y el sol intenta aparecer entre la tupida masa gris de nubes. Vuelvo  a casa y veo qué poco ha cambiado, sigue siendo la de siempre, la que me acoge y me devuelve mi cotidianidad. Espero al autobús mientras simplemente disfruto mirando los árboles y el rio que hay mas allá del tráfico de coches. Entonces pasa un autobús que cambia de carril para sortear un ciclista. Camiseta de imperio amarilla, este hombre que ronda los sesenta pedalea una BH roja plegable. Con su calva y sus canas al viento me recuerda a uno de esos pescadores ocasionales que disfrutaba pensándose uno más de Verano Azul. Ya de lejos me mira y sonríe, al pasar a mi lado me dice: "Buenos días, guapa!".

El ambiente está húmedo, ha llovido toda la noche,  ¡y qué mas da!


31 de març 2013

Las vacaciones


Te preguntas si la razón de no irme de vacaciones es por no tener suficiente dinero, y no ves que no es por eso, sino por la astenia que siento dentro. Estar lejos de mí y de mi vida me ha sumido en una tristeza transparente, aunque tú no alcances a verla.

08 de gener 2013

Segundo parto continuo


Durante unos días estaré en la niebla, vagabunda arrastrando los pies y hecha un ovillo. En realidad serán pocos, menos que los dedos de una mano. Un segundo parto continuo en el que no reflexionar porqué he llegado a este punto.

...podría morirme.


05 de desembre 2012

Massa Crítica - 7 Desembre - Una llum en l'horitzó


Vostè És Aquí by AlegriaDeLaHuerta (20.11.2012)


MASSA CRÍTICA VALÈNCIA
Divendres 7 de Desembre 2012
19:30h Plaça de la Mare de Déu
20h eixida pedalant


Aquesta és la darrera Massa Crítica del 2012. A l'espera de saber si podré asistir a la del gener, potser també sigui la meva darrera Massa Crítica a València. Encara recordo les primeres a les que vaig assistir, quan encara hi havia possibilitat de fer un canvi de recorregut, quan la gent cantava molt, quan fèiem una petita massa des del nostre lloc de feina. Recordo quedar-nos xerrant, buscar una terrassa, prendre unes cerveses, acabar-hi sopant i allargant la nit. Recordo conèixer a persones que m'han anat acompanyant durant tots aquests anys en aquesta ciutat. Però més que records són realitat i són persones que queden al cor i a la ment. Molts d'altres que no me'n sé el nom però que són cares conegudes amb les que en un moment o altre hem parlat en cadascun d'aquests primers divendres de mes. En aquests set anys la ciutat, els ciclistes, la ciutat ciclista ha canviat i ha evolucionat, la massa crítica també. Emocionada anuncio la que probablement sigui la meva darrera massa crítica a València, però mirant endavant cap a totes les masses crítiques que viuré a Barcelona o allà on hi vagi després. Perquè la Massa Crítica és una celebració d'un dia mentre l'activisme es practica a diari quan escollim la bicicleta per desplaçar-nos, per a fer la ciutat més amigable, més tranquil·la, més serena, més humana, més nostra.

A Laura, Fer, Juan, Giuseppe, Alfredo, Paco, Marta, Edu, Sonia, Miguel Ángel...
...i aquells petons a sobre de la bici.

27 d’octubre 2012

La caló, la terreta, el vent i el que calga


A la espera d' AlegriaDeLaHuerta (24.V.2012)


Al cantar ací,
al sentir el ritme,
al besar-te així,
i és que puc sentir-te.
I si alce el dit
contemplant la teua lluentor,
al tocar-te ho sent;
bola de foc ardent.

La caló, la caló,
xè, quina caló!

Respirant-te ben a prop,
o al somniar amb tu,
la temperatura puja
pel melic madura.
Si m'estàs pensant,
això és imprevisible,
però un poc, eh! Ho sent;
bola de foc ardent.

La caló, la caló,
xè, quina caló!

La caló (Línia de Foc)   



A Remigi Palmero el vaig conèixer fa uns pocs anys, a l'època daurada de l'OCCC. També van ser concerts els de Julio Bustamente, Feliu Ventura, Miquel Gil, Clara Andrés o E.S.O.C. entre d'altres de més aquí o de més enllà com Anari, Jabier Muguruza i Tiu. Però d'aquells concerts ja no queda res, bé , queden aquells records i aquelles melodies. Moments. Moments. Moments. Aquesta cançó de Remigi Palmero se'm va quedar al cap, mai més l'he escoltada, no la tinc, no la trobo. Poc a poc, com aquells instants que vaig viure allà es va desdibuixant tot. La cultura, la identitat, les persones, els drets,  el coratge, la força i l'energia. Sense haver marxat la melangia m'amara i deixo contaminar-me, perquè aquest país ja ha passat també a ser meu. No me'n sé avenir que darrerament tot ho faig per últim cop, m'he de convèncer que serà per a dir que en faré d'altres per primer cop. Passejo amb els camals mullats, em pesen imatges de el que hi he viscut, a empentes i rodolons, cridant i plorant, estimant i rient. Aquesta terra...


Hui fa vent i corre l'oratge. Li diu la roba estesa a les persianes. I camine sense pressa, sorpresa pel circuit d'alguna fulla seca. Li pregunta qui passa el balcó a la maceta. Hui fa sol, renega el paraigües. Mai plou a gust de tots diuen les àvies. I camine sense pressa. Que si fa sol no té trellat caminar més apressa. Li pregunta qui passa el balcó a la maceta. Una que riu li diu que no fa tard i viu sense cap pressa. Que és com el vent, li diu, que és com el vent li diu la roba estesa a les persianes.
Hui fa vent (Dies i dies)
Clara Andrés


05 de setembre 2012

Massa Crítica - 7 Setembre - Retro bike


Cartel by ferelmafe


MASSA CRÍTICA VALÈNCIA
Divendres 7 de Setembre 2012
19:30h Plaça de la Mare de Déu
20h eixida pedalant


04 de maig 2012

Massa Crítica - 4 Maig - Herois i heroïnes quotidians


If superheroes couldn't fly by Evgenia Barinova



MASSA CRÍTICA VALÈNCIA
Divendres 4 de Maig 2012
19:30h Plaça de la Mare de Déu
20h eixida pedalant

Recordar que el 20 de maig torna la BiciCrítica al Saler!!
Cada 3r diumenge de mes sortida a les 10.30 des del Palau de la Música.


01 de març 2012

Massa Crítica - 2 Març - Floriran rodes i cistelles


Flowers on a tire by samgrover



La ciutat de València i les consciències del País Valencià sembla que desperten. Assistim a una primavera abans d'hora que esperem que no es dilueixi entre masclets i bunyols de carabassa. Estudiants i pares surten i omplen els carrers com a riuades que es desborden exigint una educació pública, digna i de qualitat. Els ciclistes sortim el primer divendres de mes en passejada lúdico-festiva exigint una ciutat més humana i cívica. La primavera arriba abans de temps a les nostres rodes i cistelles.

MASSA CRÍTICA VALÈNCIA
Divendres 2 de Març 2012
19:30h Plaça de la Mare de Déu
20h eixida pedalant


26 de febrer 2012

#PrimaveraValenciana

Vaya días los que estamos viendo florecer. Cientos de miles de personas en las calles de un maltrecho País Valencià que ya está cansado de tanto menfotisme, corrupción, soberbia, amiguismo, desidia, chorizo y violencia. Sin ser pesimista solo espero que esta flor que ha nacido en pleno invierno sea capaz de sobrevivir al terrorismo fallero y no caiga en el olvido. Que la subida de la temperatura no rebaje la intensidad de nuestra indignación por un sistema que no solo no tiene para calefacción sino que pretende aniquilar tantos y tantos derechos que costaron conseguir toda una democracia. 

Con estos días tan calentitos pensé que la frase que proponían en los Relatos en cadena podía perfectamente encajar con lo que estaba pasando en Valencia. Me vino la idea mientras veía en streaming la asamblea de la Facultad de Historia de la UV después de los graves disturbios provocados por los antidisturbios, valga rebuznancia, en la ciudad de Valencia. Allí comentaron que cuando fuéramos a una manifestación era muy importante memorizar o llevar escrito en el brazo el teléfono de un abogado de confianza o que estuviera al tanto de la causa.

Después de tantas imágenes vistas y vividas en estos días quería ilustrar el microrelato de ficción con la viñeta de El Roto que reduce a la mínima expresión el conflicto pero sin perder un ápice de fuerza y significado. Pero en el último momento ha habido un giro y pongo un grafiti que rápidamente ha aparecido en la ciudad, es de un gran artista que siempre nos sorprende dando valor y significado a las inútiles paredes que nos rodean. No sé muy bien en qué calle está ni el nombre del grafitero, si encuentro la información actualizaré.




Primavera valenciana
Veo junto a su reloj unos números grabados en su piel. Siempre hay personas con muchas más luces que yo y éste incluso me ganó en generosidad. Después de más de cuarenta horas de incomunicación en el calabozo, múltiples patadas en piernas y costillas sin confesión alguna y la boca pastosa por la deshidratación dijeron mi nombre en alto:
- ¡El detenido Lluís Vives! ¡Acuda a la puerta del calabozo!
Ya no tenía más miedo, aquel teléfono pertenecía al abogado que defendería nuestra causa y la de todos aquellos que durante estos días salimos a las calles por el restablecimiento de nuestros derechos.
Relato corto de ficción enviado a Relatos en cadena 

05 de desembre 2011

BICIFESTACIÓN - 11 de Diciembre 2011 - Ja no som minoria: València ciutat ciclable!




BICIFESTACIÓN DOMINGO 11 DE DICIEMBRE 2011
11:00h Plaza del Ayuntamiento de Valencia


Por parte de ValenciEnBici han presentado a todos los grupos políticos municipales una serie de propuestas para realizar a lo largo de 2012.

Una delegación de ValenciaEnBici, tomará la palabra en dicho Pleno.  De la misma manera tendrá el apoyo de los grupos políticos que han suscrito decididamente y de manera conjunta dicha moción  (PSPV, EU y Compromís).
El PP de momento no ha respondido, pero esperan que al final se sume o acepte buena parte de las propuestas.


Si  tienen éxito será un éxito compartido,
compartamos también los pequeños esfuerzos.

En estas páginas podéis encontrar los materiales para imprimir, difundir y propagar por la red.

Octavillas para imprimir, cortar y distribuir

Cartel A4 para imprimir y distribuir






03 de novembre 2011

26 d’octubre 2011

de València - Cant de Vicent



Temies el moment del teu cant a València.
Vicent Andrés Estellés

Hi ha cercles que es converteixen en espirals davant teu i no te n'adones. Avui escoltava, veia, sentia el nou videoclip La vida sense tu d'Obrint Pas i m'esgarrifava. Començava amb un poema d'Estellés, li reconec la veu. Després tota una sèrie d'imatges que recordo haver enregistrat, que s'han convertit en el meu dia a dia, i les persones que creuo, aquelles que són imprescindibles. Ha passat el dia i a la nit de sobte he escoltat un poema que m'ha captivat. Era a La Descoberta de Ràdio Klara i he pensat que potser podria ser d'Estellés. Buscant a la meva antologia de capçalera l'he trobat. I he recordat les imatges del videoclip. I he buscat el videoclip. I he escoltat de nou a Estellés. I he llegit de nou l'antologia. I a poc a poc m'he anat sumint en una espiral que poc a poc m'anava abraçant. Amb tots els seus defectes i a poc a poquet me la feu estimar.

A tots i totes els qui ompliu de coratge els nostres carrers.
A vosaltres els imprescindibles.
Obrint Pas




CANT DE VICENT

…a unes tres milles de la mar, a la banda
occidental del riu Guadalaviar, sobre el qual
hi ha cinc ponts…
Sir John Talbot Dillon

PENSE que ha arribat l'hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t'ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d'una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit , no escrivies el cant.
Més avant, altre dia, potser quan m'haja mort.
Potser en el moment de la Ressurecció
de la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas.
I el tema de València tornava, i se n'anava
entre les teues coses, entre les teues síl·labes,
aquells moments d'amor i aquells moments de pena,
tota la teua vida - sinó tota la vida,
allò que tu saps de fonamental en ells-
anava per València, pels carrers de València.
Modestaments diries el nom d'algun carrer,
Pelayo, Gil i Morte…Amb quina intensitat
els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més,
i ja tindries tota València. Per a tu,
València és molt poc més. Tan íntima i calenta,
tan crescuda i dolguda, i estimada també!
Els carrers que creuava una lenta parella,
els llargs itineraris d'aquells duies sense un
cèntim a la butxaca, algun antic café,
aquella lleteria de Sant Vicent de fora…
La casa que estrenàveu en estrenar la vida
definitivament, l'alegre veïnat.
El metge que buscàveu una nit a deshora,
la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València!
El naixement d'un fill, el poal ple de sang.
Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans
amb aquell breu color inicial de geranis
veus, des del menjador, per la finestra oberta.
Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,
escoltes des del llit les sirenes del port.
De bon matí arribaven els lents carros de l'horta.
Els xiquets van a l’escola. S'escolta la campana
veïna de l'església. El treball, el tenaç
amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre,
des que et varen parir un dia a Burjassot:
com mamares la llet vares mamar l'idioma,
dit siga castament i amb perdó de la taula.
Ah, València, València! Podria dir ben bé:
Ah, tu, València meua! Perquè evoque la meua
València. O evoque la València de tots,
de tots els vius i els morts, de tots els valencians!
Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l'èmfasi.
L'èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígines.
Més avant escriuràs el teu cant a València.

Vicent Andrés Estellés


27 de setembre 2011

"Il Baco e la Farfalla", domani nel UBIK


Un amigo, Diego Repetto, presenta mañana miércoles 28 de Septiembre su primer libro "Il Baco e la Farfalla" en el UBIK Café de Ruzafa (Valencia) a las 20h. Estaremos allí con una copita de vino o una cerveza.