Els brots esquerdaran el formigó

És diumenge, a casa fa oloreta de paella. No es paella valenciana sinó catalana. No té garrofons ni cargols, però té carxofa per a parar un tren. Els grans d'arròs no seran groguencs, doncs han virat a un verd propi d'aquesta època. Veig a les xarxes socials que hi ha moviment, us indigneu i sota un sol de justícia sortiu a les places, als carrers i a l'horta. La única cosa que em passa pel cap és voldria ser a València, menjar de la paella amb cullera de pal, i sortir al carrer a cridar i defensar aquesta terra que necessita tant d'amor, i d'aquí a una setmana votar. Perquè durant vuit anys de viure-hi vaig sentir que el canvi arribaria, que s'estava covant d'alguna manera, i n'estic segura que aquesta terra despertarà. Els brots esquerdaran el formigó i sortiran al seu pas per a respirar de nou. Ara està a les vostres mans!

Vidas ~ VII

Sentada se deja llevar. En los últimos días ha perdido las fuerzas que le quedaban para seguir luchando. Horas ya sin dormir. Levanta la mirada para observar a su alrededor. Niños con sus mochilas repasan las últimas líneas antes del examen. Mujeres con la piel desgastada piensan en la lista de la compra mientras sujetan la bata de la limpieza. Hombres de bigote blanquecino se agarran a la barra del vagón para mitigar el cansancio de piernas que ya llega a primera hora. Chicas se acaban de maquillar apuran esos minutos para disimular las horas solapadas entre trabajo y estudios. Hombres en traje consultan las últimas declaraciones del ministro de turno mientras piensan en cómo cuadrar el balance de esa semana. Un sin fin de vidas que deben hacer equilibrios entre la vida y la supervivencia. Pero ella se deja llevar y ahora ya solo puede mirar por la ventana y dejar atrás aquella que fue su casa, la que ahora tiene una valla inmóvil. Una empresa que ya no habla, una televisión y una radio que ya no emiten, un pueblo que se queda mudo e impotente. Ve los raíles pasar entre la huerta y ya no sabe qué es peor si la manipulación o la ausencia de información. Con la yema del índice arrastra una lágrima que empezaba a caer para llevarla hacia la frente y taparse con la mano. Quizás su casa esté como la dejó hace casi dos días. Horas resistiendo por una voz que ya no llenará las ondas, una imagen que ya no será emitida. El sueño se acabó y parece que la nevera tendrá serios problemas de llenarse, incluso en unos meses deberá devolver las llaves, y quién sabe, ya no existe sector audiovisual en el que poder hacer nada. Si el poder de la sociedad existe parece que está mirando a otro lado o les hemos dado demasiado poder y aposento a los que ahora miran por ellos mismos y no por los que un día les legitimaron.

La caló, la terreta, el vent i el que calga

A la espera d' AlegriaDeLaHuerta (24.V.2012)

Al cantar ací,
al sentir el ritme,
al besar-te així,
i és que puc sentir-te.
I si alce el dit
contemplant la teua lluentor,
al tocar-te ho sent;
bola de foc ardent.

La caló, la caló,
xè, quina caló!

Respirant-te ben a prop,
o al somniar amb tu,
la temperatura puja
pel melic madura.
Si m'estàs pensant,
això és imprevisible,
però un poc, eh! Ho sent;
bola de foc ardent.

La caló, la caló,
xè, quina caló!

La caló (Línia de Foc)   

Remigi Palmero

A Remigi Palmero el vaig conèixer fa uns pocs anys, a l'època daurada de l'OCCC. També van ser concerts els de Julio Bustamente, Feliu Ventura, Miquel Gil, Clara Andrés o E.S.O.C. entre d'altres de més aquí o de més enllà com Anari, Jabier Muguruza i Tiu. Però d'aquells concerts ja no queda res, bé sí, queden aquells records i aquelles melodies. Moments. Moments. Moments. Aquesta cançó de Remigi Palmero se'm va quedar al cap, mai més l'he escoltada, no la tinc, no la trobo. Poc a poc, com aquells instants que vaig viure allà es va desdibuixant tot. La cultura, la identitat, les persones, els drets,  el coratge, la força i l'energia. Sense haver marxat la melangia m'amara i deixo contaminar-me, perquè aquest país ja ha passat també a ser meu. No me'n sé avenir que darrerament tot ho faig per últim cop, m'he de convèncer que serà per a dir que en faré d'altres per primer cop. Passejo amb els camals mullats, em pesen imatges de el que hi he viscut, a empentes i rodolons, cridant i plorant, estimant i rient. Aquesta terra...

Hui fa vent i corre l'oratge. Li diu la roba estesa a les persianes. I camine sense pressa, sorpresa pel circuit d'alguna fulla seca. Li pregunta qui passa el balcó a la maceta. Hui fa sol, renega el paraigües. Mai plou a gust de tots diuen les àvies. I camine sense pressa. Que si fa sol no té trellat caminar més apressa. Li pregunta qui passa el balcó a la maceta. Una que riu li diu que no fa tard i viu sense cap pressa. Que és com el vent, li diu, que és com el vent li diu la roba estesa a les persianes.

Hui fa vent (Dies i dies)

Clara Andrés

Cuando no se puede respirar

Incendio en Yátova de German García (AFP)

Llevábamos dos días bajo una lluvia de cenizas. Eso significa escozor en los ojos al pedalear a contraviento. En realidad lo que significa es que caen sobre ti hectáreas de monte calcinado; flora y fauna reducida a finas películas sobrevolando kilómetros de territorio. El jueves noche eran hilos negros, el viernes pequeños cuadrados blancos, el sábado tomas blancas. Como todos los días hoy me ha despertado el humo, pero esta vez no era el vecino del piso de abajo fumando en su balcón. Hoy me he despertado casi tosiendo, un rayo naranja se colaba entre mis sábanas y al fondo una luz triste y gris iluminaba el resto del día. 

Vivo en un pequeño pueblo en el corazón de una gran ciudad y parecía adentrarme en una realidad totalmente ficticia. Estos últimos días las campanas del campanario que bailan al otro lado de la calle me han sonado a toque a fuego. Esta mañana entraba el olor de la chimenea del vecino por mi balcón, como si de un pueblo real se tratara en el que por la tarde el calor amaina mientras llegan vetas de humo de las casas cercanas, esas casas hechas con piedras anchas que mantiene las casas frescas en verano, tan frescas que hasta te sientes mejor encendiendo el hogar. Entonces pasa por la calle un gato solitario danzando sobre sus pies acolchados mientras unos rayos débiles y anaranjados acarician tu mente para decirte que debes ir a la cava a tomar unos vinos y jamón serrano. Por la calle no hay nadie y la bruma de la tarde se acaba posando sin dejarte ver, obligándote a cerrar los párpados mientras el sol sigue cayendo. Pero no es así, el humo que respiras viene de los incendios que hay en el interior. Apunto de toser sientes que tus pulmones no tienen casi fuerza después de haber estado respirando ese humo mientras dormías, y te das cuenta que no han ardido dos leños sino 50.000ha. El humo está inundando todas las calles espantando a personas y animales dejando tras de si una tremenda calma.

Todos estamos en casa padeciendo por ese viento incontrolable que empuja las lenguas de fuego a devorar masa verde. A punto de llorar me retrotraigo a los incendios de Teruel de hace tres años cuando evacuaban a las personas de sus casas, donde no había más manos que las de las gentes de sus pueblos, pues todos los efectivos estaban desplazados al gran fuego de Els Ports. Los vecinos se movían de un pueblo a otro a medida que el fuego iba avanzando engulléndose toda la vida que encontraba por su camino. Ellos no podían respirar, nosotros tampoco.

#PrimaveraValenciana

Vaya días los que estamos viendo florecer. Cientos de miles de personas en las calles de un maltrecho País Valencià que ya está cansado de tanto menfotisme, corrupción, soberbia, amiguismo, desidia, chorizo y violencia. Sin ser pesimista solo espero que esta flor que ha nacido en pleno invierno sea capaz de sobrevivir al terrorismo fallero y no caiga en el olvido. Que la subida de la temperatura no rebaje la intensidad de nuestra indignación por un sistema que no solo no tiene para calefacción sino que pretende aniquilar tantos y tantos derechos que costaron conseguir toda una democracia. 

Con estos días tan calentitos pensé que la frase que proponían en los Relatos en cadena podía perfectamente encajar con lo que estaba pasando en Valencia. Me vino la idea mientras veía en streaming la asamblea de la Facultad de Historia de la UV después de los graves disturbios provocados por los antidisturbios, valga rebuznancia, en la ciudad de Valencia. Allí comentaron que cuando fuéramos a una manifestación era muy importante memorizar o llevar escrito en el brazo el teléfono de un abogado de confianza o que estuviera al tanto de la causa.

Después de tantas imágenes vistas y vividas en estos días quería ilustrar el microrelato de ficción con la viñeta de El Roto que reduce a la mínima expresión el conflicto pero sin perder un ápice de fuerza y significado. Pero en el último momento ha habido un giro y pongo un grafiti que rápidamente ha aparecido en la ciudad, es de un gran artista que siempre nos sorprende dando valor y significado a las inútiles paredes que nos rodean. No sé muy bien en qué calle está ni el nombre del grafitero, si encuentro la información actualizaré.

Educación para la ciudadania by Escif

Primavera valenciana

Veo junto a su reloj unos números grabados en su piel. Siempre hay personas con muchas más luces que yo y éste incluso me ganó en generosidad. Después de más de cuarenta horas de incomunicación en el calabozo, múltiples patadas en piernas y costillas sin confesión alguna y la boca pastosa por la deshidratación dijeron mi nombre en alto:
- ¡El detenido Lluís Vives! ¡Acuda a la puerta del calabozo!
Ya no tenía más miedo, aquel teléfono pertenecía al abogado que defendería nuestra causa y la de todos aquellos que durante estos días salimos a las calles por el restablecimiento de nuestros derechos.

Relato corto de ficción enviado a Relatos en cadena 

de València - Cant de Vicent

Temies el moment del teu cant a València.

Vicent Andrés Estellés

Hi ha cercles que es converteixen en espirals davant teu i no te n'adones. Avui escoltava, veia, sentia el nou videoclip La vida sense tu d'Obrint Pas i m'esgarrifava. Començava amb un poema d'Estellés, li reconec la veu. Després tota una sèrie d'imatges que recordo haver enregistrat, que s'han convertit en el meu dia a dia, i les persones que creuo, aquelles que són imprescindibles. Ha passat el dia i a la nit de sobte he escoltat un poema que m'ha captivat. Era a La Descoberta de Ràdio Klara i he pensat que potser podria ser d'Estellés. Buscant a la meva antologia de capçalera l'he trobat. I he recordat les imatges del videoclip. I he buscat el videoclip. I he escoltat de nou a Estellés. I he llegit de nou l'antologia. I a poc a poc m'he anat sumint en una espiral que poc a poc m'anava abraçant. Amb tots els seus defectes i a poc a poquet me la feu estimar.

A tots i totes els qui ompliu de coratge els nostres carrers.

A vosaltres els imprescindibles.

Obrint Pas

CANT DE VICENT

…a unes tres milles de la mar, a la banda

occidental del riu Guadalaviar, sobre el qual

hi ha cinc ponts…

Sir John Talbot Dillon

PENSE que ha arribat l'hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t'ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d'una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit , no escrivies el cant.
Més avant, altre dia, potser quan m'haja mort.
Potser en el moment de la Ressurecció
de la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas.
I el tema de València tornava, i se n'anava
entre les teues coses, entre les teues síl·labes,
aquells moments d'amor i aquells moments de pena,
tota la teua vida - sinó tota la vida,
allò que tu saps de fonamental en ells-
anava per València, pels carrers de València.
Modestaments diries el nom d'algun carrer,
Pelayo, Gil i Morte…Amb quina intensitat
els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més,
i ja tindries tota València. Per a tu,
València és molt poc més. Tan íntima i calenta,
tan crescuda i dolguda, i estimada també!
Els carrers que creuava una lenta parella,
els llargs itineraris d'aquells duies sense un
cèntim a la butxaca, algun antic café,
aquella lleteria de Sant Vicent de fora…
La casa que estrenàveu en estrenar la vida
definitivament, l'alegre veïnat.
El metge que buscàveu una nit a deshora,
la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València!
El naixement d'un fill, el poal ple de sang.
Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans
amb aquell breu color inicial de geranis
veus, des del menjador, per la finestra oberta.
Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,
escoltes des del llit les sirenes del port.
De bon matí arribaven els lents carros de l'horta.
Els xiquets van a l’escola. S'escolta la campana
veïna de l'església. El treball, el tenaç
amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre,
des que et varen parir un dia a Burjassot:
com mamares la llet vares mamar l'idioma,
dit siga castament i amb perdó de la taula.
Ah, València, València! Podria dir ben bé:
Ah, tu, València meua! Perquè evoque la meua
València. O evoque la València de tots,
de tots els vius i els morts, de tots els valencians!
Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l'èmfasi.
L'èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígines.
Més avant escriuràs el teu cant a València.

Vicent Andrés Estellés

Massa Crítica - 6 Maig - No sense la meva bici

 candado by AlegriaDeLaHuerta

MASSA CRÍTICA VALÈNCIA

Divendres 6 de Maig 2011
19:30h Plaça de la Mare de Déu

Concentració per TV3 al País Valencià | Dilluns 21 de Febrer a València

"Manifestació-processó" per les víctimes de la corrupció | 31 d'Octubre | 18h Pl. St. Agustí (València)

"MANIFESTACIÓ - PROCESSÓ" PER LES VÍCTIMES DE LA CORRUPCIÓ
DISSABTE - 31 OCTUBRE - 18h. PLAÇA SANT AGUSTÍ (VALÈNCIA)

Estem enfront d'una jornada de dol, doncs les darreres informacions confirmen l'íntima relació del PP amb la xarxa Gürtel i evidencien, novament, que la corrupció i la mentida s'han instal·lat al govern liderat per Francesc Camps, perjudicant els nostres interessos individuals i col·lectius.

Volem tornar a tindre possibilitats de futur, i continuem creixent a la xarxa i al carrer.

El proper dissabte dia 31 d'octubre, acudeix, participa i fes córrer el missatge. Ens trobarem a la manifestació que acabarà de manera festiva per celebrar el REVISCOLAR DE LA DEMOCRÀCIA I EL FUTUR DE LA NOSTRA TERRA!

EL NOSTRE FUTUR!!

NO A LA CORRUPCIÓ, CAMPS DIMISSIÓ!

Organitza Col·lectiu Contra la Corrupció
noalacorrupció@gmail.com
No al a corrupció, Camps dimissió [iutub]
grup Manifestació 31 Octubre [feisbuc]
Material subversiu i de propaganda [gueb]
Corrupción valenciana [un altre blog]

No puc ser més que una perla

Love's like a pearl by you-did

Cap de setmana de RecontraBrut - Owix

Calvari de Brut36 picture by sinCasa

|CATALÀ|

Sempre s'ha sentit músic, és la seva vida, ho vaig notar des de l'inici.

Vaig fer que tots els meus nebots estudiessin violí, a hores d'ara tots ho han deixat. Ximo

Després del concert se'm va apropar [un dels nebots de Ximo] i em va dir que reprendria els seus estudis de violí. És molt fàcil dir això quan veus el resultat final sense tenir en compte tot el sacrifici i la duresa del camí. Antonella

Un cap de setmana musical al cent per cent, en el que veus com la qualitat humana ho amara tot. M'han fet sentir com a casa obrint-se i oferint una confiança valuosa des del primer moment. Són d'aquestes persones que les acabes de conèixer però et generen un sentiment de voler ser de gran tan bona persona com ells.

|CASTELLANO|

Fin de semana de Recontrabrut - Owix
Siempre se ha sentido músico, es su vida, lo noté des del principio.

Hice que todos mis sobrinos estudiasen violín, actualmente todos lo han dejado. Ximo

Después del concierto se me acercó [un sobrino de Ximo] y me dijo que retomaría sus estudios de violín. Es muy fácil decir esto cuando ves el resultado final sin tener en cuenta todo el sacrificio y la dureza del camino. Antonella

Un fin de semana musical al cien por cien, en el que ves como la cualidad humana lo empapa todo. Me han hecho sentir como en casa abriéndose y ofreciendo una confianza valiosa des del inicio. Son de estas personas que las acabas de conocer pero te generan un sentimiento de querer ser de mayor tan buena persona como ellos.

OWIX

Proppassat

Foodscapes collection by Carl Warner (via La Mirada Efímera)

|CATALÀ|

Divendres

nit__
Miquel Gil & Bandaband (ETNo MUSIC 2008)
Pa amb tomàquet i embotit
Inici de Renaissance (Christian Volckman, 2006)

Dissabte

matí__
Compra fresca al Mercat Central i pluja
Neteja, pols... molta pols
Gall a la Munière amb saltejat de verdures
tarda__
Migdiada i plou
Dia%, Mercadona, Dia%, Consum
nit__
Amanida fresca amb fruits secs i fruita tropical
Goldfish memory (Elizabeth Gill ,2003)

Diumenge

matí__
Dormir, la p*** Verge surt de matinada, plou
Dormir, dormir... xinesos i degotalls
Seitons farcits amb verdures. Amanida de cogombre i pastanaga
tarda__
Blocs, blocs, blocs... xinesos
Passeig pel barri i Esglèsia Sant Joan de l'Hospital
nit__
Penúltima jornada
Brotxetes de porc amb verdures i salsa de cebes amb mostassa. Tomàquets fregits
Pluja i llar de foc

|CASTELLANO|

Viernes

noche__
Miquel Gil & Bandaband (ETNo MUSIC 2008)
Pan con tomate y embutido
Inicio de Renaissance (Christian Volckman, 2006)

Sábado

mañana__
Compra fresca en el Mercado Central y lluvia
Limpieza, polvo... mucho polvo
Gallo a la Munière con verduras salteadas
tarde__
Siesta y llueve
Dia%, Mercadona, Dia%, Consum
noche__
Ensalada fresca con frutos secos y fruta tropical
Goldfish memory (Elizabeth Gill ,2003)

Domingo

mañana__
Dormir, la p*** Virgen sale de madrugada, llueve
Dormir, dormir... chinos y goteras
Boquerones rellenos con verduras. Ensalada de pepino y zanahoria
tarde__
Blogs, blogs, blogs... chinos
Paseo por el barrio y Iglesia de San Juan del Hospital
noche__
Penúltima jornada
Brochetas de cerdo con verduras y salsa de cebolla con mostaza. Tomates fritos
Lluvia y chimenea

Tancament de les emissions de TV3 - Aquesta remor... (Nou Romancer)

Precintat i tancament del repetidor que ACPV té a la Serra de la Carrasqueta (Alacantí)

Fotografia de Vilaweb i ACPV

Aquesta remor...

Aquesta remor que se sent
no és de pluja,
ja fa molt temps que no plou;
s’han eixugat les fonts
i la pols s’acumula
als carrers i les cases.

Aquesta remor que se sent
no és de vent,
han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui, diuen,
irrespirable.

Aquesta remor que se sent
no és de paraules,
han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat
de l’aire.

Aquesta remor que se sent
no és de pensaments,
han estat prohibits
perquè no engendrin la necessitat de parlar.
I sobrevingui inevitablement
la catàstrofe.

I tanmateix, la remor persisteix...


Lletra: Miquel Martí i Pol
Música: Pere V. Rado (Nou Romancer)



|CASTELLANO|
Este murmullo ...

Este murmullo que se oye/siente
no es de lluvia,
hace tiempo que no llueve;
se han secado las fuentes
y el polvo se acumula
en las calles y las casas.

Este murmullo que se oye/siente
no es de viento,
han prohibido el viento para que no se levante
el polvo que hay por todos sitios
y el aire no llegue a ser, dicen,
irrespirable.

Este murmullo que se oye/siente
no es de palabras,
han prohibido las palabras para que
no pongan en peligro
la frágil inmovilidad
del aire.

Este murmullo que se oye/siente
no es de pensamientos,
han sido prohibidos
para que no engendren la necesidad de hablar.
Y suceda inevitablemente
la catástrofe.

Y de todas maneras, el murmullo persiste...


Letra: Miquel Martí i Pol
Música: Pere V. Rado (Nou Romancer)

Ja en tenim prou 2 - JETP2 - Tornen a la càrrega!!

Després d'un període de reflexió i anàlisi, el Col·lectiu Ja en tenim prou i Ca Revolta ha decidit reprendre la producció d'audiovisuals de crítica al poder, de denúncia dels abusos i incompliments de tota mena (mediambientals, urbanístics, sanitaris, educatius, culturals, socials...). També de burla de la seua incompetència i denúncia de les seues mentides. Entenen que la sàtira i l'humor són instruments útils per a la crítica i necessaris per a la salut en aquesta època que ens ha tocat viure.
Pensen que el seu treball s'ha de mantenir independent dels partits polítics, no vinculat als processos electorals i adreçant-se al conjunt de la ciutadania per a mostrar l'altra realitat del País Valencià.

Fan una crida a la participació en les tres línies de treball que han acordat en la darrera assemblea:

1. elaboració de microvídeos (entre mig i un minut) que penjaran al web i al youtube i periòdicament presentaran en un acte públic a Ca Revolta. Ja podeu enviar materials.
2. L'altra notícia. Cada setmana produiran una noticia rellevant que haja estat censurada, ignorada o manipulada per RTVV - Canal 9 i Punt2. Necessiten presentadores i presentadors joves per al treball de plató. Les persones interessades a col·laborar poden escriure a jaentenimprou2(encerclada)gmail(punt)com i s'hi posaran en contacte.
3. Para el cabàs. Secció on publicaran les informacions que els envieu a títol personal o col·lectiu. Es tracta de recollir i mostrar tot allò que no mostren els mitjans dominants. Convé que a més de contar el cas que denuncieu els envieu algun suport gràfic: foto, vídeo, etc. En la mesura que puguin una unitat mòbil de JNTP en farà un microvídeo.

PROPERAMENT RENOVARAN EL WEB, COMENÇARAN A MOSTRAR MICROVÍDEOS, EL NOTICIARI I LA SECCIÓ "PARA EL CABÀS"

Extret i adaptat de Ja en tenim prou

|CASTELLANO|
Después de un período de reflexión y análisis, el Colectivo Ja en tenim prou y Ca Revolta han decidido reanudar la producción de audiovisuales de crítica al poder, de denuncia de los abusos y incumplimientos de todo tipo (medioambientales, urbanísticos, sanitarios, educativos, culturales, sociales...). También de burla de su incompetencia y denuncia de sus mentiras. Entienden que la sátira y el humor son instrumentos útiles para la crítica y necesarios para la salud en esta época que nos ha tocado vivir.
Piensan que su trabajo se ha de mantener independiente de los partidos políticos, no vinculado a los procesos electorales y dirigiéndose al conjunto de la ciudadanía para mostrar la otra realidad del País Valencià.

Hacen una llamada a la participación en las tres lineas de trabajo que han acordado en la última asamblea:

1. elaboración de microvídeos (entre medio y un minuto) que colgarán en la web y en youtube y periódicamente presentaran en un acto público en Ca Revolta. Ya podéis enviar materiales.
2. L'altra notícia. Cada semana producirán una noticia relevante que haya sido censurada, ignorada o manipulada por parte de RTVV - Canal 9 y Punt2. Necesitan presentadoras y presentadores jóvenes para el trabajo de plató. Las personas interesadas a colaborar pueden escribir a jaentenimprou2(arroba)gmail(punto)com y se pondrán en contacto.
3. Para el cabàs. Sección donde publicarán las informaciones que les enviéis a título personal o colectivo. Se trata de recoger y mostrar todo aquello que no muestran los medios dominantes. Conviene que además de contar el caso que denunciáis les enviéis algún material gráfico: foto, vídeo, etc. Dentro de sus posibilidades una unidad móvil de JNTP hará un microvídeo.

PRÓXIMAMENTE RENOVARAN LA WEB, EMPEZARÁN A MOSTRAR MICROVÍDEOS, EL NOTICIARI Y LA SECCIÓN "PARA EL CABÀS"

Extraído y adaptado de Ja en tenim prou

Benvinguts al JETP2
L'altra notícia (nº 0)
L'altra notícia: tacament de TV3

Continuïtat de TV3 al País Valencià

Mig centenar d'excursionistes protesten contra el tancament del repetidor de la Carrasqueta a Vilaweb


ACPV està a l'espera d'un comunicat del govern valencià de tancament del repetidor de TV3 a Alacant per mobilitzar la seva gent a l'AVUI.cat