Els brots esquerdaran el formigó

És diumenge, a casa fa oloreta de paella. No es paella valenciana sinó catalana. No té garrofons ni cargols, però té carxofa per a parar un tren. Els grans d'arròs no seran groguencs, doncs han virat a un verd propi d'aquesta època. Veig a les xarxes socials que hi ha moviment, us indigneu i sota un sol de justícia sortiu a les places, als carrers i a l'horta. La única cosa que em passa pel cap és voldria ser a València, menjar de la paella amb cullera de pal, i sortir al carrer a cridar i defensar aquesta terra que necessita tant d'amor, i d'aquí a una setmana votar. Perquè durant vuit anys de viure-hi vaig sentir que el canvi arribaria, que s'estava covant d'alguna manera, i n'estic segura que aquesta terra despertarà. Els brots esquerdaran el formigó i sortiran al seu pas per a respirar de nou. Ara està a les vostres mans!