Asier y Javier en Las otras portadas de El jueves
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tv. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tv. Mostrar tots els missatges
20 de juliol 2011
20 de febrer 2011
24 d’agost 2010
Són elles i tornen
Volent ser fidel a mi mateixa, iniciant un nou dilluns amb una promesa esfilagarsada. El pes a l'esquena volent que sigui el més lleuger possible per a poder fer un bon salt i no mullar-me de nou els camals. Amb la velocitat m'acompanya un espiadimonis roig i no puc pensar en res més que en els meus cabells molls a l'aire d'aquí a una estona. No pot ser, no hi són, però tornaran. Obriran quan probablement ja hagi perdut totes les ganes i a sobre la promesa s'hagi esvaït com totes les anteriors. Però cada dilluns sóc fidel, ni que sigui per uns instants. Fidel a mi mateixa com ho seguiran sent d'aquí a poquet aquelles que per mantenir-se fidels hauran de ser infidels a tantes altres.
11 de desembre 2007
Tancament de les emissions de TV3 - Aquesta remor... (Nou Romancer)
Aquesta remor...
Aquesta remor que se sent
no és de pluja,
ja fa molt temps que no plou;
s’han eixugat les fonts
i la pols s’acumula
als carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent
no és de vent,
han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui, diuen,
irrespirable.
Aquesta remor que se sent
no és de paraules,
han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat
de l’aire.
Aquesta remor que se sent
no és de pensaments,
han estat prohibits
perquè no engendrin la necessitat de parlar.
I sobrevingui inevitablement
la catàstrofe.
I tanmateix, la remor persisteix...
Lletra: Miquel Martí i Pol
Música: Pere V. Rado (Nou Romancer)
|CASTELLANO|
Este murmullo ...
Este murmullo que se oye/siente
no es de lluvia,
hace tiempo que no llueve;
se han secado las fuentes
y el polvo se acumula
en las calles y las casas.
Este murmullo que se oye/siente
no es de viento,
han prohibido el viento para que no se levante
el polvo que hay por todos sitios
y el aire no llegue a ser, dicen,
irrespirable.
Este murmullo que se oye/siente
no es de palabras,
han prohibido las palabras para que
no pongan en peligro
la frágil inmovilidad
del aire.
Este murmullo que se oye/siente
no es de pensamientos,
han sido prohibidos
para que no engendren la necesidad de hablar.
Y suceda inevitablemente
la catástrofe.
Y de todas maneras, el murmullo persiste...
Letra: Miquel Martí i Pol
Música: Pere V. Rado (Nou Romancer)
Aquesta remor que se sent
no és de pluja,
ja fa molt temps que no plou;
s’han eixugat les fonts
i la pols s’acumula
als carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent
no és de vent,
han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui, diuen,
irrespirable.
Aquesta remor que se sent
no és de paraules,
han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat
de l’aire.
Aquesta remor que se sent
no és de pensaments,
han estat prohibits
perquè no engendrin la necessitat de parlar.
I sobrevingui inevitablement
la catàstrofe.
I tanmateix, la remor persisteix...
Lletra: Miquel Martí i Pol
Música: Pere V. Rado (Nou Romancer)
|CASTELLANO|
Este murmullo ...
Este murmullo que se oye/siente
no es de lluvia,
hace tiempo que no llueve;
se han secado las fuentes
y el polvo se acumula
en las calles y las casas.
Este murmullo que se oye/siente
no es de viento,
han prohibido el viento para que no se levante
el polvo que hay por todos sitios
y el aire no llegue a ser, dicen,
irrespirable.
Este murmullo que se oye/siente
no es de palabras,
han prohibido las palabras para que
no pongan en peligro
la frágil inmovilidad
del aire.
Este murmullo que se oye/siente
no es de pensamientos,
han sido prohibidos
para que no engendren la necesidad de hablar.
Y suceda inevitablemente
la catástrofe.
Y de todas maneras, el murmullo persiste...
Letra: Miquel Martí i Pol
Música: Pere V. Rado (Nou Romancer)
26 de novembre 2007
Continuïtat de TV3 al País Valencià
01 de maig 2007
Sí a TV3 - Per la llibertat d'expressió
Per la llibertat d'expressió, volem TV3 al País Valencià
Repetidor de la Carrasqueta-ACPV (27.4.07) Vilaweb
Repetidor de la Carrasqueta-ACPV (27.4.07) Vilaweb
12 de gener 2007
Porca Misèria ... esperando la próxima
Empiezas a ver el último capítulo de la tercera temporada de LA serie.
Cenas antes, apagas el móvil.
En el primer corte publicitario te haces unas palomitas.
Se queman las palomitas, el olor inunda la casa.
Te emocionas, ries, chillas.
Esta vez el nuevo paquete de palomitas para microondas funciona.
Te emocionas, ries, chillas.
Lloras.
.esperas la cuarta temporadA
Porca Misèria que la vida va com va ...
Porca Misèria una sèrie que és la vida.
16 de desembre 2006
La Marató de TV3 - "Em moro de dolor"
La Marató de TV3 - Me muero de dolor
Hoy domingo 17 de Diciembre de 2006 acontece la décimoquinta edición de La Marató de TV3. Este año el tema central será la lucha contra el dolor crónico.
¿Qué es La Marató? ¿Qué es para mi La Marató? Pues nunca he donado ni un céntimo, lo reconozco y no me siento orgullosa. De lo que sí me siento orgullosa es de La Marató en sí y de la Fundació la Marató de TV3. Para mi es uno de esos días en los que es obligatorio estar delante de la caja tonta, porque se tranforma y se convierte en una máquina de divulgación científica y humana. Es uno de esos días en los que es bonito pasear por los pueblos y ciudades de Catalunya para participar y estar presente en las más de, creo que leí, 700 actividades para dar apoyo y recoger fondos para la investigación del dolor crónico. No voy a hablar de números concretos de € que se donan, pero sí me parece muy destacable la transparencia con la que sus números son expuestos al público.
El 1992 empezó la primera Marató para recoger fondos para la investigación biomédica en una enfermedad tan común como es la leucemia. Ese año Josep Carreras fue el estandarte y cabeza visible de La Marató con su Fundación Internacional Josep Carreras por la Lucha contra la Leucemia. El objetivo era desarrolar Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO). En su quinta edición la temática era el Alzheimer, Parkinson, esclerosis múltiple y ELA, ese 1996 se fundó la Fundació la Marató de TV3 con la misión de fomentar y promover la investigación biomédica de excelencia, así como la sensibilización social sobre las enfermedades que se tratan en el programa televisivo La Marató de TV3, mediante campañas de participación ciudadana y actos de difusión y educación.
Me gusta que de todos los € recaptados casi el 94% van destinados a la financiación de proyectos de investigación (82%) y a la sensibilización ciudadana con las enfermedades tratadas y la divulgación de los valores de La Marató (11%). Los intereses que da este dinero permiten el funcionamiento de La Fundació y las empresas patrocinadoras aportan sus productos y servicios. De esta manera y con el coste cero se puede hacer que los donativos vayan íntegramente a la investigación biomédica, difusión y sensibilización.
Año tras año se muestran en el programa las investigaciones que se han financiado. Recuerdo que en el 2005 se dedicó al Alzheimer y otras enfermedades del cerebro. Allí se presentaron los avances que se habían obtenido desde la edición del 1996, también dedicada a una batería de enfermedades que afectan el sistema nervioso central, donde grupos de investigación biomédica expusieron los genes implicados en estas enfermedades y que se habían caracterizado gracias a la aportación económica de La Marató. En la web de La Fundació se pueden consultar todos los proyectos financiados, qué aportación se les ha dado, el director de la investigación y el centro, la memorias anuales ...
Se me humedecen los ojos cuando pienso que se utiliza el dinero de una manera civilizada, transparente y tras un objetivo que ataca a la raíz de los problemas y no solo intenta calmarlo con paños calientes. Mañana será un día para estar delante de la televisión y aprender qué es lo que quieren decir con dolor crónico, ese síntoma que acompaña a tantas enfermedades y que cuando se hace crónico pasa a ser una enfermedad en sí misma. Algunos de los dolores a los que se refieren son los dolores de ciertos tipos de cáncer, dolores en procesos musculoosteoarticulares, dolores de origen vascular, cefaleas-migrañas/cefalalgia migrañosa y dolores neurales entre otros. Aprenderemos qué es el dolor, si todos sentimos el dolor, de que manera afecta a nuestras vidas, cómo se puede combatir y se sentarán las bases para estudiar la base de estos dolores, sus mecanismos, la posibilidad de encontrar nuevos y mejores fármacos. Más de 14h de divulgación médica y científica, diversión, solidaridad, empatía, música, deporte ... y todo esto en la televisión.
La emisión empieza a las 10 de la mañana con el marcador 7.145.000€, recaudados el año 2005 para el Alzheimer y otras enfermedades del cerebro, y que en ese momento se pondrá a 0€ para luchar contra el dolor crónico.
Me gusta mucho la carátula del CD de este año Si padecieses dolor crónico te morirías de dolor abriendo este CD y es que me paro a pensar, y que fatiga constante debe ser sentir dolor crónico para la persona que lo padece y para los que le rodeen.
Los teléfonos durante La Marató de TV3 son:
905 11 12 13
34 93 325 81 82 internacional
905 11 33 55 asociaciones
Del 1 de Diciembre al 31 de Enero:
internet
ServiCaixa
Durante todo el año aportaciones mediante transferencia bancaria a la cuenta de LaCaixa sin cargo a la entidad financiera:
2100 0555 31 0201001500
27 d’octubre 2006
Premis Ondas 2006 - Minoria Absoluta i Porca Misèria
|CATALÀ|
Abans d'ahir es van fallar els Premios Ondas -que concedeix desde fa 53 edicions la Cadena SER mitjançant Ràdio Barcelona als professionals, empreses i treballs nacionals i internacionals que sobresurten cada any en el món de la ràdio, la televisió, la publicitat, el cinema i la música-.
D'aquests 23 premis n'hi ha hagut força que m'han tocat la fibra i destaquen sobre la resta.
-L'esdeveniment cinematogràfic de l'any que ha guanyat la pel·lícula Salvador de Manel Huerga. No puc dir res més sobre aquesta pel·lícula que em va fascinar fa unes setmanes i de la que ja vaig parlar.
- El premi al millor programa de televisió local el van guanyar ex-aquo la sèrie de TV3 Porca Misèria i el programa de gags Vaya Semanita d'ETB. L'equip de la televisió basca són de lo milloret que hi ha, i ja se sap que és prou difícil riure-se'n de la situació del sempre etern problema basc. A mi el que m'agrada més és la família aquella que tenen un fill de la kale borroka i un altre que és ertzantza. Per altra banda, i un dels dos premis que més m'han agradat és el de la sèrie de'n Joel Joan. Ja havia rebut un altre Ondas per la sit-com Plats Bruts i està clar que tot el que maquina en Joel genera qualitat i alhora premis. Una sèrie rodada en format cinematogràfic que sobretot en les seves dues primeres temporades ens va fer emocionar com cap altra. Una sèrie on en Pere, guionista d'un late night show, i la Laia, investigadora, ens mostren la seva vida quotidiana i tot el que els envolta. En Pere i la Laia són els pols oposats, els pols oposats que s'atruen. Em fan pensar en els meus dos jos, les meves batalles interiors, el meu futur. M'agrada que per un cop la ciència estigui totalment equiparada a d'altres professions. M'agrada la lectura política i les pinzellades que dóna el Joel en els seus guions sobre els que ens envolta i el que ens importa. Em vaig identificar totalment amb la segona temporada. La música, les cançons esquissídament escollides i col·locades ... quasi semblen que estiguin creades per la sèrie. El color i la fotografia de la sèrie són excel·lents. Sorprenen els flashbacks i les anades d'olla que pateixen els protagonistes. Crec que es mereix un post en solitari ... Link a la pàgina web oficial de Porca Misèria.
-El premi a millor programa de ràdio se'l van endur ex-aequo el No somos nadie de M-80 Radio i el Minoria Absoluta de RAC1. El Minoria Absoluta es fa desde fa 4 anys diàriament durant la dura setmana de treball laboral, és a dir, de dilluns a divendres. El format actual és de dues hores, però és un programa que ha crescut desde les seves emisions setmanals en caps de setmana fins al fet de sortir diàriament i tenir dos programes en televisió, a més a més de tots els projectes paral·lels que porten els seus integrants i col·laboradors. Sí senyors, em vaig començar a aficionar per la política gràcies al programa que Catalunya es mereix (així és com comencen tots els seus programes). Ha destacat per la seva sinèrgia amb els oïents i d'això n'estem molt orgullosos a amicsrac1, els freaks de turno. Els Minoria Absoluta ens ha fet crèixer de la mateixa manera que ells han fet crèixer el panorama humorístic i imitacional del nostre país. Quants cops la gent m'ha mirat malament per riure fins a plorar mentre escoltava la ràdio? Programa conduït per en Toni Soler, que junt amb en Queco Novell (l'home de les mil veus) i en Manel Lucas formen el trio calavera. Tot això amanit amb un munt de col·laboradors i l'actualitat política de l'oasi català. Vam celebrar els 700 programes, els 1000 programes i ara celebro l'Ondas tan ben merescut. Link a l'espai que amicsrac1 dedica a Minoria Absoluta.
Abans d'ahir es van fallar els Premios Ondas -que concedeix desde fa 53 edicions la Cadena SER mitjançant Ràdio Barcelona als professionals, empreses i treballs nacionals i internacionals que sobresurten cada any en el món de la ràdio, la televisió, la publicitat, el cinema i la música-.
D'aquests 23 premis n'hi ha hagut força que m'han tocat la fibra i destaquen sobre la resta.
-L'esdeveniment cinematogràfic de l'any que ha guanyat la pel·lícula Salvador de Manel Huerga. No puc dir res més sobre aquesta pel·lícula que em va fascinar fa unes setmanes i de la que ja vaig parlar.
Salvador: Por la valentía y brillantez con que recupera uno de los episodios más oscuros de la reciente historia española.- El millor programa d'entreteniment ha anat pel nostre gran conegut Buenafuente. Que s'ha de dir ell, sempre líder d'audiència a la teva (TV3) en tots els seus late night shows. Un home capaç de reinventar el seus programes, el seu format i sempre amb la força suficient com per a estar allà impossant la qualitat. M'agrada que l'hagin escollit. Va arribar per a desbancar la teleescombraria i és ben cert que ho ha aconseguit, fins i tot deixant forat per a noves propostes de qualitat com és Noche H. Sempre m'ha agradat l'humor intel·ligent del que es fa valer aquest reusenc, humor amanit amb uns personatges psicodèlics. Vaig ser de les escèptiques del viatge a les espanyes de'n Buenafuente, però quasi des dels primers programes vaig veure que seria tot un èxit i que certament la televisió espanyola necessitava un aire més renovat i enginyós.
Buenafuente: Por su mirada inteligente sobre la vida española y por conducir, con sus dotes de gran comunicador, un programa de alta exigencia diaria.
- El premi al millor programa de televisió local el van guanyar ex-aquo la sèrie de TV3 Porca Misèria i el programa de gags Vaya Semanita d'ETB. L'equip de la televisió basca són de lo milloret que hi ha, i ja se sap que és prou difícil riure-se'n de la situació del sempre etern problema basc. A mi el que m'agrada més és la família aquella que tenen un fill de la kale borroka i un altre que és ertzantza. Per altra banda, i un dels dos premis que més m'han agradat és el de la sèrie de'n Joel Joan. Ja havia rebut un altre Ondas per la sit-com Plats Bruts i està clar que tot el que maquina en Joel genera qualitat i alhora premis. Una sèrie rodada en format cinematogràfic que sobretot en les seves dues primeres temporades ens va fer emocionar com cap altra. Una sèrie on en Pere, guionista d'un late night show, i la Laia, investigadora, ens mostren la seva vida quotidiana i tot el que els envolta. En Pere i la Laia són els pols oposats, els pols oposats que s'atruen. Em fan pensar en els meus dos jos, les meves batalles interiors, el meu futur. M'agrada que per un cop la ciència estigui totalment equiparada a d'altres professions. M'agrada la lectura política i les pinzellades que dóna el Joel en els seus guions sobre els que ens envolta i el que ens importa. Em vaig identificar totalment amb la segona temporada. La música, les cançons esquissídament escollides i col·locades ... quasi semblen que estiguin creades per la sèrie. El color i la fotografia de la sèrie són excel·lents. Sorprenen els flashbacks i les anades d'olla que pateixen els protagonistes. Crec que es mereix un post en solitari ... Link a la pàgina web oficial de Porca Misèria.
Porca Misèria: Por su propuesta innovadora y su excelente factura.
Vaya Semanita: Por su humor desmitificador de la realidad vasca.
-El premi a millor programa de ràdio se'l van endur ex-aequo el No somos nadie de M-80 Radio i el Minoria Absoluta de RAC1. El Minoria Absoluta es fa desde fa 4 anys diàriament durant la dura setmana de treball laboral, és a dir, de dilluns a divendres. El format actual és de dues hores, però és un programa que ha crescut desde les seves emisions setmanals en caps de setmana fins al fet de sortir diàriament i tenir dos programes en televisió, a més a més de tots els projectes paral·lels que porten els seus integrants i col·laboradors. Sí senyors, em vaig començar a aficionar per la política gràcies al programa que Catalunya es mereix (així és com comencen tots els seus programes). Ha destacat per la seva sinèrgia amb els oïents i d'això n'estem molt orgullosos a amicsrac1, els freaks de turno. Els Minoria Absoluta ens ha fet crèixer de la mateixa manera que ells han fet crèixer el panorama humorístic i imitacional del nostre país. Quants cops la gent m'ha mirat malament per riure fins a plorar mentre escoltava la ràdio? Programa conduït per en Toni Soler, que junt amb en Queco Novell (l'home de les mil veus) i en Manel Lucas formen el trio calavera. Tot això amanit amb un munt de col·laboradors i l'actualitat política de l'oasi català. Vam celebrar els 700 programes, els 1000 programes i ara celebro l'Ondas tan ben merescut. Link a l'espai que amicsrac1 dedica a Minoria Absoluta.
Minoria Absoluta: Por su estrecha complicidad con los oyentes en su inteligente y desenfadada crítica política y social. En su ejercicio de ensanchamiento de la libertad de expresión, las caricaturas de las personalidades mejoran -y sin traicionarlas- a los originales, gracias a la creatividad y al espíritu de renovación continua que efectúa el equipo de Toni Soler.
03 d’octubre 2006
M'estic fent gran?
|CATALÀ|
La típica broma de felicitar a algú quan ha encertat una cosa que sembla evident però que a voltes pot semblar complicada és mereixedora d'un gallifante. Meravellós animal imaginari format per un gall i un elefant.
Segons una enciclopèdia internàutica, el gallifante el defineix com a:
Segons una enciclopèdia internàutica, el gallifante el defineix com a:
Animal imaginari creat per Miquel Obiols, mig gall mig elefant que era la unitat de puntuació del conegut programa de TVE "Cosas de Niños" en el que els nens de de les llars d'infants definien, a la seva manera, un concepte qualsevol, per a que els concursants ho esbrinessin.
També és un cognom italià.
Vaja, que aquest matí m'he adonat que m'estic fent gran, que tinc relació amb persones que no van veure aquest programa i que no saben el que és el meravellós i innocent gallifante.
|CASTELLANO|
La típica broma de felicitar a alguien cuando ha acertado algo que parece evidente pero que a veces puede parecer complicada se merece un gallifante. Meravilloso animal imaginario formado por un gallo y un elefante.
Según una enciclopedia internáutica, el gallifante se define como un:
La típica broma de felicitar a alguien cuando ha acertado algo que parece evidente pero que a veces puede parecer complicada se merece un gallifante. Meravilloso animal imaginario formado por un gallo y un elefante.
Según una enciclopedia internáutica, el gallifante se define como un:
Animal imaginario creado por Miquel Obiols, medio gallo medio elefante que constituía la unidad de puntuación en un conocido programa de TVE "Cosas de Niños" en el que los niños de guardería definían, a su modo, un concepto cualquiera, para que los concursantes lo adivinaran.
También es un apellido italiano.
Vaya, que esta mañana me he dado cuenta que me estoy haciendo mayor, que tengo relación con personas que no vieron este programa y que no saben lo qué es el maravilloso e inocente gallifante.
01 d’octubre 2006
Mejor callarme ...
|CASTELLANO|
¿¿Porqué no cierro mi boquita de pitiminí de vez en cuando??
Qué rabia me hace cuando el precio de la calidad es el augurio de un futuro no muy largo. Hace falta que os lo diga u os lo imagináis. Pues sí, hoy ha sido el último Ticket con el que nos ha obsequiado LaSexta y ElTerrat.
Los dos Tickets que hemos podido disfrutar este último fin de semana han tenido ese regustillo continuo de adiós amargo. Uno a uno se han ido despidiendo en sus propias secciones, siempre agradeciendo la posibilidad que han tenido de hablar de cosas que les interesan y deseando que Ticket vuelva a la programación. La verdad es que no sé de quién ha sido la decisión de apartar este programa!!
Hoy creo que ha sido un gran programa con el reportage a Carme Ruscalleda (una polla exhuberant!! -alguno de vosotros lo entenderéis) y su restaurante Sant Pol en Sant Pol de Mar y el que tiene en Tóquio. Además me han hecho salivar viendo esos platos que preparaba Iker Erauzkin, cocinero del Cent Divuit en Barcelona, con la flor como un elemento básico de su arte cocinero. Además hoy, Ruth Jimenéz nos ha deleitado con una gran entrevista Lluís Homar, actor que en las próximas semanas tendrá creo que tres películas en cartelera. La entrevista de ayer, Edu Soto (alias El Neng de Castefa), pues no me gustó. Mira que había visto algunas entrevistas antes de que saliése tan asiduamente en Buenafuente, pero me dio la impresión que debe haber fumado muchos porretes porque parecía que no pensaba muy bién. Corriendo un estúpido velo!
El final ha sido casi lacrimógeno. Conjunto de trocitos de las entrevistas de algunos de los másde 50 entrevistados, los mejores deseos para el futuro de sus colaboradores, imágenes de todo el equipo ...
Ticket, hasta siempre y que volvais pronto.
24 de setembre 2006
Ticket
|CASTELLANO|
Ticket, programa de la productora de El Terrat que se emite en LaSexta los sábados y domingos a las 11:55 de la mañana. Programa de tendencias y actualidad cultural que, cómo no, los programadores creen que la cultura puede moverse a su antojo. Así que después de estar programado por las tardes de los fines de semana ahora lo han marginado a las mañanas ... pero por mis ovarios que lo miraré.
Me gusta, sí, sí, sí ... aunque se tiene que reconocer que el programa Silenci? en el Canal33 (esta temporada la noche de los jueves) es mucho más transgresor y más de mi agrado.
Ruth Jiménez hace un repaso de las novedades semanales en la cultura mediante una entrevista y las notícias especializadas que le traen expertos en música, cine, gastronomia, moda, viajes, literatura, arquitectura, pintura... y que se dosifican en los dos programas. En esos sesenta minutos Ruth nos presenta el programa y nos ofrece su gran profesionalidad mediante sus conversaciones con los colaboradores y las magníficas entrevistas. Por ejemplo, gran entrevista al bufón Leo Bassi este sábado pasado.
Los colaboradores muy bién escogidos. La verdad es que no solo me marean con el horario de emisión sino que también me mueven los colaboradores. Hace unas semanas Javier Álvarez nos traía la sección de música y Miqui Puig la de tendencias ... hoy Miqui Puig ha sido quién traía la sección de música. A parte de eso ...
Para que os podáis hacer una idea de cómo es el programa, y os venga el gusanillo de darle una opción y verlo una vez como mínimo, os pondré algunos ejemplos. Hoy Paco Guzmán en la sección de gastronomía nos ha hablado de quesos y una entrevista con el joyero del chocolate, Oriol Balaguer. David Delfín se encarga de la moda, la sección que menos me trasnmite, de hecho me la salto . Miqui Puig en música ha hablado de mi queridísimo Jorge Drexler y del último disco de los Pet Shop Boys Pet Sounds 40th Anniversary. Anteriormente, el ex-cantante de Los Sencillos nos deleitaba con tendencias, como los diseños en las bambas o en la exposición que hacían sobre carátulas de discos a lo largo de la historia. La semana pasada nos llevaron de compras con Javi Martín. Albert Espinosa habla de películas y literatura, ayer habló de las pelis en el Festival de Cine de San Sebastián. Yo no sé si fue por su papel ingenuo en Abuela de verano o por su gran película Tu vida en 65 minutos ... pero Albert Espinosa me tiene fascinada.
Pues eso ... que me gusta!
Una isla de originalidad y nuevas propuestas en la triste y vanal parrilla televisiva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)