Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Specímenes humanos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Specímenes humanos. Mostrar tots els missatges

31 de juliol 2023

Ella


Bugenvíl·lea i gesamí, 13.IX.2023

Encara vam estar una estona en silenci. Mirant-nos als ulls, buscant els petits canvis a l'expressió de les nostres cares. Una marieta es va entortolligar al seu serrell i vaig ajudar a alliberar-la. El puput sonava a la llunyania mentre un petit ocell piulava des de l'arbre que teníem darrere. Va ser aleshores quan va pronunciar les seves primeres paraules. A les meves oïdes, sonaven com si fora música acompanyada de les cigales desempallegant-se de la calor.

Havia decidit que era moment de marxar, que ja no hi havia res ni ningú, ni jo, que la pogués retenir. Necessitava tornar al front, encara que fos a la rereguarda, i fer el que calgués. Intentaria escriure molt, recollir testimonis i documentar-ho tot. Ho podria fer en paral·lel a la feina que li fos encomanada. N'estava segura que això era el millor que podria aportar a les noves generacions, a la vida que porto dintre.

5.IV.2020

 

31 de gener 2012

Specímenes humanos #1


Rusty shower head by alice_ling


Sóc un gran peix amb banyador.
Aguante la respiració.
Baix del mar es calla tot.
Peix (Clara Andrés)


El hombre que en pleno invierno se acerca a la piscina con su gorrita de papel y su bolsita macuto de papel. Un hombre que seguro que no tiene ni perro con quién hablar y decide dar todas las razones de su visita a la piscina al trabajador municipal de la misma. No pasa ni un minuto que ya nos deja claro que él va a la piscina municipal a ducharse, como si de un baño público se tratase. Pero no esconde la crudeza y airea que ya no se puede duchar en su bañera después de haberse caído tres veces y quedarse ingresado por ello en el hospital.

Eso sí, no se le escapó reclamar más féminas entre los
trabajadores de la atención al público de la piscina.