|CATALÀ|
Se'm moren les plantes és la cançó que més em va sorprendre de la sobretaula que van fer en
Mazoni (Jaume Pla) i en
Sanjosex (Carles Sanjosé) a l'OCCC, el darrer 10 de maig de 2007, dintre del cicle "Notes al peu" organitzat per
LaCasaCalba. Mazoni i Sanjosex són gentilesa de la discogràfica independent nascuda a La Bisbal de l'Empordà,
Bankrobber, que aposta pels joves valors emergents de qualitat de l'Empordà.
Se'm moren les plantes és la setena cançó del quart disc de Mazoni,
Si els dits fossin xilòfons. L'any passat vaig anar a la sobretaula d'en Sanjosex i en Roger Mas, un conegut em va dir que comprés
Esgarrapada de Mazoni, que no me'n penediria. Va tenir tota la raó perquè vaig descobrir un d'aquests artistes que tenen una veu que és pura melodia i només amb un toc de guitarra arriba fins l'excel·lència. Estar en aquest concert em va servir per entendre el perquè d'algunes cançons, s'agraeix poder sentir el punt de vista de l'autor. Respecte a aquest nou treball de Mazoni tinc una opinió contradictòria, bàsicament hi ha dos punts del disc que no m'agraden i m'irriten quan l'escolto d'una tirada. Els experiments que ha fet amb les dues peces
Llampec/Ull de vellut i
* (bonustrack) no són del meu gust tot i que serien ideals per un disc de rareses electròniques. Per altra banda la barreja de català i anglès que fa a
Blanca és la neu, negre el fons del pou sí m'agraden.
Anant a tema... quan la vaig sentir per primer cop quatre noies que tenia a la meva esquerra no paraven de riure, em van contagiar una mica el somriure fins que vaig aconseguir concentrar-me i sentir la cançó. No és ni molt menys una cançó per a riure, doncs mostra un bon grapat de sentiments. Penso que hi ha dos opcions a la vida
tú juegas o no juegas (és el que ens va dir un borratxo a la Plaça Dr Collado -València- fa uns mesos) i d'això es tracta. Un molt bon amic meu, l'AlegriaDeLaHuerta d'honor, funciona segons la màxima
l'important és participar, no penso el mateix. El protagonista al que se li moren les plantes sembla que ja no pugui lluitar més contra el seu tarannà, no hi pot fer més. Una de les coses que em va captivar del meu protagonista va ser quan em va dir que hauríem de lluitar però que els detalls i les petites coses de cada dia serien el que faria florir diàriament les nostres plantes.
Gaudiu de la lletra que us transcric i pitgeu el
play del imeem que hi ha més abaix per escoltar-la...
Se'm moren les plantes
Se'm moren les plantes, no puc fer-hi res
Per molt que les regui
Se'm panseixen al cap de pocs dies i no en sé el perquè
Se'm moren les plantes no ho puc evitar
Per molt que m'hi esforci
Alguns diuen que és el canvi de clima però jo sé que no és veritat
Em posen a prova perquè saben com sóc
Que no toco de peus a terra, que quan se'm demana no hi sóc
Que tot el que creix mor poc a poc
Quan la constància flaqueja
Si et distreus perds el nord
Se'm moren les plantes i em poso molt trist
Però no perdo l'esperança
Compro llavors al florista cada matí.
Lletra i música Jaume Pla (Si els dits fossin xilòfons, Mazoni, 2007)
|CASTELLANO|
Se'm moren les plantes (
Se me mueren las plantas) es la canción que más me sorprendió de la sobremesa que hicieron
Mazoni (Jaume Pla) y
Sanjosex (Carles Sanjosé) en el OCCC el pasado 10 de mayo de 2007 dentro del ciclo "Notes al peu" organizado por
LaCasaCalba. Mazoni y Sanjosex están en la discográfica independiente, nacida en La Bisbal de l'Empordà,
Bankrobber, que apuesta por jóvenes valores emergentes de calidad del Empordà.
Se'm moren les plantes es la séptima canción del cuarto disco de Mazoni,
Si els dits fossin xilòfons (
Si los dedos fueran xilófonos). El año pasado fui a la sobremesa de Sanjosex y Roger Mas, un conocido me aconsejó
Esgarrapada (
Arañazo) de Mazoni, diciendo que no me arrepentiría. Tenía toda la razón porqué descubrí uno de esos artistas que tienen una voz que es pura melodía y gracias a un pequeño toque de guitarra llega a la excelencia. Presenciar este concierto me sirvió para entender el porqué de algunas de las canciones, se agradece poder sentir el punto de vista del autor. Respecto a este nuevo trabajo de Mazoni me merece una opinión contradictoria, básicamente hay dos puntos del disco que no me gustan y me incomodan cuando lo escucho del tirón. Los experimentos que ha hecho con las dos piezas
Llampec/Ull de vellut (Rayo/Ojo morado) y
* (bonustrack) no son de mi agrado, aunque serían ideales para un disco de rarezas electrónicas. Por otro lado la mezcla catalán e inglés que hace en
Blanca és la neu, negre el fons del pou (
Blanca es la nieve, negro el fondo del pozo) sí me gusta.
Volviendo al tema... cuando la escuché por primera vez, cuatro chicas a mi izquierda no paraban de reír, me contagiaron la sonrisa hasta que conseguí concentrarme y sentir la canción. No es ni mucho menos una canción para reír ya que muestra muchos sentimientos. Pienso que hay dos opciones en la vida
tú juegas o no juegas (es lo que nos dijo un borracho en la Plaza Dr Collado -Valencia- hace unos meses) y de eso se trata. Un muy buen amigo mio, el AlegriaDeLaHuerta de honor, funciona según la máxima
l'important és participar (lo importante es participar), no pienso lo mismo. El protagonista al que se le mueren las plantas parece que ya no puede luchar contra su comportamiento, no puede hacer nada más. Una de las cosas que me cautivó de mi protagonista fue cuando me dijo que tendríamos que luchar pero que los detalles y las pequeñas cosas de cada día serían las que harían florecer diariamente nuestras plantas.
Disfrutad de la letra que os transcribo y clicar en el
play del imeem que hay más abajo para escucharla...
Se me mueren las plantas
Se me mueren las plantas, no puedo hacer más
Por mucho que las riegue
Se mustian al cabo de pocos días y no sé el porqué
Se me mueren las plantas no lo puedo evitar
Por mucho que me esfuerce
Algunos dicen que es el cambio de clima pero sé que no es verdad
Me ponen a prueba porque saben como soy
Que no tengo los pies en el suelo, que cuando se me llama no estoy
Que todo los que crece muere poco a poco
Cuando flaquea la constancia
Si te distraes pierdes el norte
Se me mueren las plantas y me pongo muy triste
Pero no pierdo la esperanza
Le compro semillas al florista cada mañana.
Letra y música Jaume Pla (Si els dits fossin xilòfons, Mazoni, 2007)
Ready to enjoy by AlegriaDeLaHuerta
