Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografía. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografía. Mostrar tots els missatges

31 de juliol 2023

Ella


Bugenvíl·lea i gesamí, 13.IX.2023

Encara vam estar una estona en silenci. Mirant-nos als ulls, buscant els petits canvis a l'expressió de les nostres cares. Una marieta es va entortolligar al seu serrell i vaig ajudar a alliberar-la. El puput sonava a la llunyania mentre un petit ocell piulava des de l'arbre que teníem darrere. Va ser aleshores quan va pronunciar les seves primeres paraules. A les meves oïdes, sonaven com si fora música acompanyada de les cigales desempallegant-se de la calor.

Havia decidit que era moment de marxar, que ja no hi havia res ni ningú, ni jo, que la pogués retenir. Necessitava tornar al front, encara que fos a la rereguarda, i fer el que calgués. Intentaria escriure molt, recollir testimonis i documentar-ho tot. Ho podria fer en paral·lel a la feina que li fos encomanada. N'estava segura que això era el millor que podria aportar a les noves generacions, a la vida que porto dintre.

5.IV.2020

 

31 de desembre 2021

El fil de llum

Quatre cartes regalades by ADLH

Tots els cosins s'han trobat a casa, juguen i fan soroll, molt soroll i corredisses. Juguen i no paren. Un d'ells proposa jugar a fet i amagar i ella comença a voltar per la casa, tranquil·lament busca un espai còmode per ella. No havia vist aquella habitació amb la porta entreoberta, i pensa que és un bon lloc per quedar-s'hi. Al racó, asseguda a terra, veient el fil de llum que hi entra. Ja ha passat una estona i tot està silenciós i quiet, excepte una granota que canta en la llunyania. Decideix sortir de l'habitació, trepitjant molt suau, sense fer soroll dintre de l'ambient pesat de la llum de tardor. No es troba amb cap dels seus cosins fins que surt de la casa. Camina en direcció fixa, fins que enmig d'un prat es troba un home assegut a un banc de pedra. Ella s'hi atansa per darrera sense fer remor, i ell, sense girar el cap, li diu: Seu nena, et toca moure peça.

6.XI.2021


16 de febrer 2015

Vidas ~ XIV


Solitudine - Erice, ADLH 2014
Solitudine - Erice, ADLH 2014

No se le había convocado. Pero en un momento de nostalgia se pensó que sería capaz de reunir el pasado, y se le llamó, aunque ahora sabemos que hubiera sido mejor dejarlo allí, en el pasado.

Fue después de recorrerse todo el país y justo antes de emprender de nuevo el gran viaje. Al llegar parecía estar a gusto, se cree que lo estaba, y tampoco se sabe si dejó de estarlo. Simplemente ahora miran hacia atrás para comprender en qué momento decidió romper el pacto y no hacer lo que se le había encomendado.

Dejar satisfecha a la mujer que había dejado en el punto de partida. Solo tenía que hacer lo que se esperaba de él, aunque quizás pecaron al no decírselo, al confiar que él lo comprendería. Si lo hubiera entendido y hubiera sentido otra vez, aquel fondo brillaría en sus ojos y provocaría el encendido de una llama del pasado que dejaría en penumbra el oscuro presente. Pero no.


02 de gener 2015

Vidas ~ XII


Le da vueltas, infinitos círculos le separan del siguiente paso. No puede caminar, se siente terriblemente encajado en una iteración que no tiene manera de resolver. Debe encontrar la fotografía que imprimirán en su tarjeta de crédito. Aquel trozo de plástico que a modo de tarjeta de visita entregará en cada una de las compras que hará en los próximos cinco años. Piensa que un día por casualidad se la dará a un caza-talentos de la fotografía venido a menos. ¿Cuántas veces comprará en el supermercado en los próximos cinco años?