En una altra vida potser

...potser

 

En una altra vida potser — li va dir.

Es van mirar, muts, i van traslladar la seva mirada cap a l'horitzó. El sol queia, vermell com un tomàquet de penjar. Escalfava els seus rostres per igual. Uns segons després només quedaven els raigs del més enllà i un fred sec els anava posseint. Aquella temperatura que anava baixant, a poc a poc creava una vall entre ells. Tan a prop i a la vegada tan lluny. Aquelles paraules els separava sense cap solució. Un dels dos va pensar a quedar-se quiet tota la nit, esperar que tornés a despuntar el sol, i que en tornar-los a escalfar, potser significaria que estaven en aquella altra vida on potser podrien estar junts. Però no va gosar dir-ho i, quan el mussol va udolar, es va aixecar i cadascun va partir cap a l'altra vida en direccions oposades.

Ella

Bugenvíl·lea i gesamí, 13.IX.2023

Encara vam estar una estona en silenci. Mirant-nos als ulls, buscant els petits canvis a l'expressió de les nostres cares. Una marieta es va entortolligar al seu serrell i vaig ajudar a alliberar-la. El puput sonava a la llunyania mentre un petit ocell piulava des de l'arbre que teníem darrere. Va ser aleshores quan va pronunciar les seves primeres paraules. A les meves oïdes, sonaven com si fora música acompanyada de les cigales desempallegant-se de la calor.

Havia decidit que era moment de marxar, que ja no hi havia res ni ningú, ni jo, que la pogués retenir. Necessitava tornar al front, encara que fos a la rereguarda, i fer el que calgués. Intentaria escriure molt, recollir testimonis i documentar-ho tot. Ho podria fer en paral·lel a la feina que li fos encomanada. N'estava segura que això era el millor que podria aportar a les noves generacions, a la vida que porto dintre.

5.IV.2020

 

El fil de llum

Quatre cartes regalades by ADLH

Tots els cosins s'han trobat a casa, juguen i fan soroll, molt soroll i corredisses. Juguen i no paren. Un d'ells proposa jugar a fet i amagar i ella comença a voltar per la casa, tranquil·lament busca un espai còmode per ella. No havia vist aquella habitació amb la porta entreoberta, i pensa que és un bon lloc per quedar-s'hi. Al racó, asseguda a terra, veient el fil de llum que hi entra. Ja ha passat una estona i tot està silenciós i quiet, excepte una granota que canta en la llunyania. Decideix sortir de l'habitació, trepitjant molt suau, sense fer soroll dintre de l'ambient pesat de la llum de tardor. No es troba amb cap dels seus cosins fins que surt de la casa. Camina en direcció fixa, fins que enmig d'un prat es troba un home assegut a un banc de pedra. Ella s'hi atansa per darrera sense fer remor, i ell, sense girar el cap, li diu: Seu nena, et toca moure peça.

6.XI.2021

Pujo les escales que ja no existeixen

I

Pujo les escales que ja no existeixen, les de la casa dels meus avis. Els graons eren de diferents alçades i em feien pujar-les amb una mena de dansa harmònica que amb els anys es va quedar dintre meu. Anys després encara m'hi entrebanco, quan la dansa apresa intenta pujar uns graons que ja no existeixen. La irregularitat del passat topa amb la rigidesa meticulosa del present.

II

Aleshores entrava a la cuina i allà l'ambient era fosc i fresc. Només la llum entrava per un petit finestral que es trobava molt alt. La llum entrava i tenia forma, i jo jugava mirant aquella pols suspesa dibuixada en aquella poca llum que il·luminava l'hora de l'esmorzar.

Limerick #1

Els estels a la llum by AlegriaDeLaHuerta

Encenc la llum i la bombeta s'ha fos
És difícil recórrer camins sense fotons
L'espai es refreda
Dintre del forat negre
Necessitaré un mapa de la foscor per arribar al teu cos

Limerick ràpid creat durant Kosmopolis'13 i cantat per Bläue