Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mataró. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mataró. Mostrar tots els missatges

04 d’octubre 2006

Mar regirat

|CATALÀ|
Fa dues setmanes tenia l'ai al cor i ara ... doncs no sé què és el que realment ha passat però sembla que s'hagi tornat a la calma. Podria fer un símil amb els meus viatges en tren a Mataró.

M'agrada tant anar a Mataró en tren, línia de rodalies Barcelona-->Mataró. Els primers minuts del viatge transcorren soterrats fins que surts a l'exterior i et vas apropant al litoral poc a poquet. Un cop passada la parada de Badalona el trajecte ja no es desenganxa de la platja, del mar ... És en aquell moment que tanco el llibre i em poso a mirar per la finestra. La meva situació en les darreres dues setmanes podriem definir-lo en un viatge d'anada i un de tornada. El viatge d'anada la mar està arrissada, molt cabrejada, es remou sobre ella mateixa, està furiosa, amunt i avall, sense sentit, mar marronós, tèrbol ... Arribo a Mataró. L'endemà comença el viatge de tornada i la mar està encalmada com mai. Una mar tranquila, com una bassa d'oli, en la que no pots veure el tall del reflex de la llum del sol perquè no hi ha irregularitats en la superfície. Això sí, la mar no m'obsequia amb aquell blau elèctric al que em té acostumada. Aquest cop té una color blavós turquesa amb tons marronosos ... la fúria de la natura segueix al seu interior fins que torni a esclatar.

Les batalles interiors s'han de resoldre, sino es perpetuen i cíclicament apareixen per martellejar el teu cap i les teves circumstàncies.


|CASTELLANO|
Hace dos semanas estaba desesperada y ahora ... pues sinceramente, no sé lo que ha pasado pero parece que todo ha vuelto a la calma. Podría hacer un símil con mis viajes en tren a Mataró.

Me gusta tanto ir a Mataró en tren, línea de cercanías Barcelona-->Mataró. Los primeros minutos del viaje transcurren por los túneles de la ciudad de Barcelona hasta que sales al exterior y poco a poco el tren se va aproximando al litoral. Después de la parada de Badalona la vía del tren ya no se despega de la playa, del mar ... Es en ese momento en el que cierro el libro y me pongo a mirar por la ventana. Mi situación en las dos últimas semanas se podría asemejar al un viaje de ida y vuelta a Mataró. El viaje de ida el mar está rizado, muy cabreado, se retuerce sobre él mismo, está furioso, arriba y abajo, sin sentido, mar marrón, turbio ... Llego a Mataró. Al día siguiente emprendo mi viaje de vuelta y el mar está más calmado que nunca. Un mar tranquilo en el que no puedes ver el reflejo del Sol porqué de tan calmado que está la superfícia es lisa, muy lisa. Eso sí, el mar no me obsequia con ese azul eléctrico al que tanto me tiene acostumbrada últimamente. Esta vez tiene un color turquesa opaco con tonos marrones ... la fúria de la naturaleza está capturada en su interior hasta que vuelva a estallar.

Las batallas interiores se deben resolver, sino se perpetúan y cíclicamente aparecen para martillear mi cabeza y mis circunstancias.