Dibujo de los dos cráneos y su trepanación
(arriba mujer, debajo hombre) en AgenciaSinc
Imatge: Esther Gómez López
M'estic fent un bullit, de mongeta tendra i patata. Qui no escriu després no té memòria. Fa temps que no escric, vull dir, que no escric com ho feia abans. Avui me n'he adonat mentre tallava la mongeta tendra, com si de la magdalena de Proust es tractés, que si no escric no recordaré. Tallar la mongeta i aparellar mitjons era una d'aquelles coses a les que em sentia obligada quan era petita, i ara... són la feina del dia a dia que em retorna al passat. Jo abans escrivia, en paper, i em servia com a teràpia i per poder fer-me'n un tip de riure ara. Però en l'era digital ja no escric, ja no sedimento records, ja no tinc memòria. Aquests dies prenc unes pastilles que com a efectes secundaris podria no crear nous records, no em fa por perquè fa temps que no recordo res. La rapidesa i la volatilitat de la informació a la xarxa m'ha trepanat la consciència més profunda de l'ésser.
jo sí que tinc una llibreteta on vaig apuntant-t'ho tot, perquè sinó tindria la sensació que descrius...
ResponEliminabé, tot, tot, no.. només apunte de tant en tant. per no perdre el fil ;)
coralet
Sí, tinc llibretes, però no hi escric la meva vida, ni segueixen un fil... s'han convertit en un camp fèrtil per a frases desconnectades, números de telèfons, títols de llibres... però en realitat, tot el que penso mentre em dutxo, camino, espero el torn a la peixeteria... acaba al raconet de la desmemòria.
EliminaLa meua memòria tampoc va molt més enllà de l'escrit. O de les fotos i vídeos. I visc amb la por a un incendi que ho creme tot, inclosos els meus no-records.
ResponEliminaEncara que habitualment tampoc no tinc memòria per recordar-me de la capacitat destructora del foc, perquè la xarxa també trepana la capacitat de pensar.
Temps ràpids sense temps per fixar res.
Recordo el forat del Carmel, s'ho va empassar tot.
EliminaEn l'article Del ‘trending topic’ a la reflexión deia "¿estará destruyendo nuestra capacidad analítica reducir el pensamiento a 140 caracteres?"... Entrant en una infoxicació que no ens permet digerir totes les dades que ens envolten.