13 de setembre 2006

Todo se transforma (Jorge Drexler)


supe que de algún lejano
rincón de otra galaxia,
el amor que me darías,
transformado, volvería
un día a darte las gracias.

Cada uno da lo que recibe
y luego recibe lo que da,
nada es más simple,
no hay otra norma:
nada se pierde,
todo se transforma.

Todo se transforma
Eco, 2004, Jorge Drexler
|CASTELLANO|
Una de las letras que más me gustan del maestro Drexler, uruguayo de origen y adoptado por Sabina, este se lo trajo para España. Este médico, científico de las letras y las melodias, me transporta.
18 de Septiembre saca su nuevo disco llamado 12 segundos de oscuridad, aquí teneis su web donde podéis escuchar y ver en primicia su primer single Transoceánica: www.jorgedrexler.com
Aunque su canción
más laureada fue la ganadora de un Óscar por la película Diarios de motocicleta, Al otro lado del rio, en mi opinión no es la mejor, espero que este nuevo disco de Drexler nos ilumine. Seguramente se trate de un disco bastante diferente a los anteriores debido a que su último año ha sido un poco duro después de su divorcio. Quizás letras más tristes y melancólicas ...

|CATALÀ|
Aquesta és una de les lletres que més m'agraden del mestre Drexler. En Jorge és uruguaià però Sabina el va adoptar per endur-se'l a Espanya. Aquest metge, científic de les lletres i melodies, em transporta.
18 de Setembre treu el seu nou disc a la venda, anomenat 12 segundos de oscuridad, aquí teniu el seu web on podreu veure i escoltar el seu primer single Transoceánica: www.jorgedrexler.com
Tot i que la seva cançó més coneguda va ser premiada amb un Óscar per la pel·lícula Diarios de motocicleta, Al otro lado del rio, en la meva humil opinió no és ni de bon tros la millor, tan debó en aquest nou disc Drexler ens il·lumini. Segurament es tracti d'un disco força diferent als que ens té acostumats, ja que aquest darrer any deu haver estat força dur per a ell després del seu divorci. Potser seran lletres més tristes i melangioses ...

6 comentaris:

  1. Uiuiuiui, quin tema has anata tocar Eva.
    Primer, he sentit 2 cançons (Transoceanica i High&Dry, versio de radiohead) i pse pse. No crec que sigui tan bo com Eco.
    Despres, com saps que s'ha divorciat en Drexler??? Es que em sembla super-fort. La seva dona la vaig veure a la cerimonia dels Oscar i em va semblar guapa pero amb molt afany de figurar (signe de tocacollonisme i de sentiment d'inferiorit). I el que em sobta molt es com algu que li escriu a la seva parella una canço com "Fusion" (la lletra es brutal) es pot acabar separant d'aquella persona.

    ResponSuprimeix
  2. Doncs quin tema volies que toqués a 4 dies de l'estrena mundial del nou disc de'n Jordi Drexler.
    Et sembla super-fort lo del divorci?? Doncs que vols que et digui, seré egoïsta ... però els alts i baixos d'un cantautor fan que les seves lletres siguin més interessants. Tens tota la raó que la cançó Fusión és bestial. Crec que de la seva vida privada no sabrem res, però les lletres destil·laran el seu estat d'ànim. En l'entrevista publicada a LaVanguardia d'ahir dijous 14 de setembre diu "Este disco se mueve entre dos polos. Algo que termina y algo que empieza. Entre líneas se pueden leer todos los códigos, con un porcentage de ficción que deja un grado de incertidumbre. Et recomano aquesta entrevista perquè com pots veure aquest home és un artista de la paraula, m'agenollo davant d'ell.
    Sembla que a l'Uruguai hi ha dos fars. El de Cabo de Polonio fa llum cada 12 segons. A prop hi ha el far de La Paloma i aquests dóna llum cada 36 segons. Els mariners localitzen el far per la llum, però en realitat s'orienten per l'obscuritat entre els dos fars ... bé, sembla que en Jorge Drexler viu moments difícils.
    Carles, ja ho saps ... sóc tendent a escoltar amb massa bona oïda les coses que prèviament m'han agradat. Així que crec que aquest també serà el cas.

    Jorge ... ven a mi que te secaré esas lagrimillas

    ResponSuprimeix
  3. Encara que el meu comentari no està directament relacionat amb el cantautor uruguaià, sí crec que pot servir com a complement curiós al que ha fet l'Eva en referència als fars: Sabeu perquè un dels fars dóna llum cada 12 segons i en canvi l'altre cada 36? No haurien d'emetre un senyal uniforme d'acord amb alguna convenció internacional de senyalització marítima?

    Resulta que aquesta diferència en la cadència de propagació de la llum és característica de cada far, i serveix com a una ajuda més per a la navegació marítima. I de quina manera? Així: A més de donar llum per indicar la situació de terra i evitar que un vaixell embarranqui, encara que no disposen (o tinguem avariat) el sistema de posicionament (GPS) al nostre vaixell, i que no poguem determinar la posició ni tant sols per les estrelles si és una nit de tempesta o amb un sextant durant el dia, sempre podrem saber amb bastant d'exactitud a quina latitud i longitud ens trobem si medim la cadència de llum del far i tenim la cartografia de la zona: Cada far és distigeix dels altres per la seva cadència, de manera que un cop cronometrada tan sols hem d'anar al mapa per llegir la posició en que es troba el far. Així podrem arribar a saber la nostra posició amb un error de poques milles. Com veieu, els mariners uruguaians sabran exactament on es troben mentres estiguin situats entre els dos fars.

    Finalment, a tall d'exemple, el Far de Sant Sebastià, a Llafranc (Costa Brava - Girona): Amb un abast de més de trenta milles marines i una cadència d'un gir cada cinc segons, aquest far situat a quasi 170 metres sobre el mar, és el més potent de la costa mediterrània espanyola.

    ... perdoneu el rotllo.

    ResponSuprimeix
  4. "Todo se transforma" es también mi canción favorita del uruguayo.

    Y no digo más, pq me da mucha pereza leer en valenciano.

    besos

    ResponSuprimeix
  5. No se puede precipitar uno a juzgar discos habiendo oido solo dos canciones.Seguro que tras todo este tiempo has escuchado todos los temas mil veces y casi te atreverias a decir que es igual o mejor que Eco...A mi me cuesta,es increible que haya sacado dos discos seguidos,tan perfectos.No tiene mucho sentido comparar,porque por suerte no tenemos que elegir podemos escucharlos todos.Pero que quede claro que 12 segundos de oscuridad es otra obra maestra como Eco,más profunda incluso.La vida es más compleja de lo que parece,soledad,hermana duda...Me encanta!De principio a fin.

    ResponSuprimeix
  6. Hee!!! Nuestra amiga Sofia!!,a nosotros también nos dejo una tiradita de orejas :( .

    Saludos!

    ResponSuprimeix