Murder of a shadow by izarbeltza
No pas, no pas, no pas. Repeteixo doblement, no pas. D'on rau la doble negació del meu interior. La inflicció del dolor que uneix l'estòmag amb l'hipotàlem. Una corda metàl·lica que s'apropa desota les meves costelles. Més propera i el dolor punxegut s'intensifica. No pas, no pas, no pas. Estreny i em parteix en dos. No pas, no pas, no pas.
Yo no sé valenciá, cuyons!
ResponEliminaNo hay más que empezar ;) ...ay, este pollo!! Que ultimamente te dedicas mucho a las altas literaturas y nada a la escritura popular de la plebe.
ResponEliminaTant a tu com el Blumm us he trobat de casualitat al Twitter. I ara us trobo aquí.
ResponEliminaEls meus dos amics de quan vaig estrenar-me en el blog. Bé, llavors ereu tres. Ja saps, Alegría. Encara hi penso.
Ja no bloggejo tant. Twittejo per boca d'un altre. Tampoc gaire.
Un petó als dos.
Jaume Duran
Jo també hi penso...
ResponEliminaI qui parla per tu?
La Big Band de Montbau
ResponElimina... però no ets tu o qui dius que ets ;)
ResponEliminaSí, sóc jo, però al twitter sóc Big Band de Montbau (parlo per boca d'ells i en nom d'ells. Això té un nom avui dia). Jo sóc part de la BBM i sóc la seva veu al twitter.
ResponEliminaBé, vaja cacau t'estic fotent... :))
Ho havia entès ;) Ja m'havies comentat que tocaves a una Big Band ;)
ResponEliminaIncreible que te'n recordis...
ResponEliminaSí ;)
ResponElimina