No és senzill saber cap on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins (Sopa de Cabra)
Fa dies vaig començar un viatge que partia dels planetes més propers i que em portaria a les galàxies més llunyanes. Arribar al penya-segat de l'univers on el polsim estel·lar es difumina amb l'eternitat del buit i arribar a alguna resolució. Així que ara ja estic de tornada, tot i que sense trepitjar les meves pròpies passes. Els il·luminats solen tornar amb el pas ferm, segurs de sí mateixos i decidits a fer realitat la seva visió. Jo, encara estic en un miratge, una mena de jet lag permanent a cavall de l'aquí i l'allà, del passat i el present, una mica desorientada per la nova brúixola. Però tant se val, la resolució ja està feta i endavant seguirem. Quan arribi al punt de sortida podré començar a fer camí, cap al Born, cap a una nova recreació de mi. Reinventar-se a cada dia que passa.
Reinventar-se potser és l'únic camí que ens permet seguir sent nosaltres mateixos. Vés a saber.
ResponEliminaReinventar-se, redecorar-se, redescobrir-se... reconèixer-se...
ResponEliminaGracias por dejármela en la entrada, aunque la vi al poco de que la publicaras -recuerda que estoy suscrita-. Camins es una de mis canciones favoritas de Sopa de Cabra, junto con Si et quedes amb mi.
ResponElimina"Els il·luminats solen tornar amb el pas ferm, segurs de sí mateixos i decidits a fer realitat la seva visió" -- creo que si algún día te encuentras con algún iluminad@ no te diría eso exactamente ;)
Ay de los tesoros que te encuentras, y no los puedes disfrutar :(
Camins iba perfecto para lo que está pasando. Los iluminados no dudan, no dicen pero hacen... les baña su seguridad, aunque sea nadando en su ceguera.
ResponElimina