La caló, la terreta, el vent i el que calga

A la espera d' AlegriaDeLaHuerta (24.V.2012)

Al cantar ací,
al sentir el ritme,
al besar-te així,
i és que puc sentir-te.
I si alce el dit
contemplant la teua lluentor,
al tocar-te ho sent;
bola de foc ardent.

La caló, la caló,
xè, quina caló!

Respirant-te ben a prop,
o al somniar amb tu,
la temperatura puja
pel melic madura.
Si m'estàs pensant,
això és imprevisible,
però un poc, eh! Ho sent;
bola de foc ardent.

La caló, la caló,
xè, quina caló!

La caló (Línia de Foc)   

Remigi Palmero

A Remigi Palmero el vaig conèixer fa uns pocs anys, a l'època daurada de l'OCCC. També van ser concerts els de Julio Bustamente, Feliu Ventura, Miquel Gil, Clara Andrés o E.S.O.C. entre d'altres de més aquí o de més enllà com Anari, Jabier Muguruza i Tiu. Però d'aquells concerts ja no queda res, bé sí, queden aquells records i aquelles melodies. Moments. Moments. Moments. Aquesta cançó de Remigi Palmero se'm va quedar al cap, mai més l'he escoltada, no la tinc, no la trobo. Poc a poc, com aquells instants que vaig viure allà es va desdibuixant tot. La cultura, la identitat, les persones, els drets,  el coratge, la força i l'energia. Sense haver marxat la melangia m'amara i deixo contaminar-me, perquè aquest país ja ha passat també a ser meu. No me'n sé avenir que darrerament tot ho faig per últim cop, m'he de convèncer que serà per a dir que en faré d'altres per primer cop. Passejo amb els camals mullats, em pesen imatges de el que hi he viscut, a empentes i rodolons, cridant i plorant, estimant i rient. Aquesta terra...

Hui fa vent i corre l'oratge. Li diu la roba estesa a les persianes. I camine sense pressa, sorpresa pel circuit d'alguna fulla seca. Li pregunta qui passa el balcó a la maceta. Hui fa sol, renega el paraigües. Mai plou a gust de tots diuen les àvies. I camine sense pressa. Que si fa sol no té trellat caminar més apressa. Li pregunta qui passa el balcó a la maceta. Una que riu li diu que no fa tard i viu sense cap pressa. Que és com el vent, li diu, que és com el vent li diu la roba estesa a les persianes.

Hui fa vent (Dies i dies)

Clara Andrés