19 de juliol 2013

Estic començant a preocupar-me


Quan he arribat a la plaça acabava de passar un accident, no l'he arribat a veure però la gentada ja s'anava amuntegant. 

La gent començava a treure una moto de la calçada. El motorista estès a terra. No entenia res i al cap de poc un cotxe amb una roda punxada i un bon bony a la porta de darrere s'ha pujat a la vorera. Del cotxe ha sortit un home coix amb el peu dret embenat, deia que anava a l'hospital a fer-se una revisió. En uns minuts han arribat dos cotxes dels mossos, després un de la guàrdia urbana i una ambulància. Cadascun dels vehicles ha arribat per un dels quatre carrers que desemboquen a la plaça. Els sanitaris han començant a tractar-lo per a poder traslladar-lo dintre del vehicle. Sembla que uns nois, deurien ser russos, li havien tret el casc al motorista i un dels mossos li ha dit bé que no li ho hauria d'haver tret. Un de la guàrdia urbana li ha agafat les dades a una noia que ha vist l'accident, després li ha demanat papers i la seva versió al conductor del cotxe. Tota l'escena, de principi a fi del que jo he vist, se l'ha mirat des de la distància, com a molt s'ha apropat al cul del seu cotxe i observava els desperfectes mentre l'acariciava (imagino que aquest adjectiu no és gaire objectiu), a més de buscar la complicitat de la testimoni que quan ha marxat li ha dit que és tranquil·litzés i li ha tret ferro a la situació. S'han acomiadat amb una tímida abraçada. 

En un parell de dies aquest accident i el tipet del vagó del metro que un cop despertat de la seva inconsciència, potser pel seu nivell etílic, i totalment desorientat va provocar que els mossos el reduïssin a cops contra el terra de l'andana... encara tinc l'estómac encongit.



Cap comentari:

Publica un comentari